L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya comença la difusió dels butlletins de perill d'allaus

El Departament de Territori ha engegat les actuacions per informar la població que viu o practica activitats a les zones de muntanya de la situació de la neu i el perill d'allaus. Així, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha començat a emetre els butlletins de perill d'allaus i les notes nivològiques per informar de l'estabilitat i la distribució del mantell nival a cadascuna de les set zones establertes del Pirineu.

Enguany s'ha incorporat informació de l'estació de Certascan, situada al municipi de Lladorre, a 2.400 metres. Es tracta d’una zona on la freqüència d’allaus, tant naturals com accidentals, és relativament alta comparada amb altres sectors de Pirineu, fet que reforça la necessitat d’observació i seguiment en aquest punt
 
Catalunya té uns 1.300 quilòmetres quadrats de terreny allavós i cada temporada s'enregistren entre 250 i 300 allaus. La darrera es va tancar amb 171 i vuit accidents sense víctimes mortals entre els mesos de novembre i febrer.

L’objectiu del servei de predicció d’allaus de l’ICGC és informar i conscienciar la població que viu o desenvolupa les seves activitats professionals o de lleure a la muntanya hivernal. De mitjana, moren entre una i dues persones per allaus cada any. Els darrers estudis realitzats per l’Observatori de l’accidentalitat per allaus a Catalunya, on han participat a més de l’ICGC, els Mossos d’Esquadra, la Universitat de Girona i l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, la majoria de morts per allaus es produeixen per allaus de placa en la pràctica d’esquí de muntanya.
 
En més d’un 70% dels casos, la pròpia persona involucrada és qui ha provocat l’allau. Durant la temporada hivernal 2022-2023, es van enregistrar vuit accidents per allaus al Pirineu de Catalunya entre els mesos de novembre i febrer, distribuïts en els sectors Prepirineu, Ter-Freser, Ribagorçana-Vall Fosca i Aran Franja Nord de la Pallaresa. 

Les allaus més grans de la temporada passada van ser per situacions de neu humida, durant el mes de març, o bé per allaus associades a capes febles persistents entre gener i febrer. El grau de perill mitjà de la temporada va estar per sota de l'habitual. L’ICGC recull tots aquests fenòmens, amb el detall d’on es produeixen, a la seva Base de dades d’allaus.

Altres notícies que et poden interessar