Entitats i ens locals promouen un manifest per regular els habitatges turístics al Pirineu

Entitats i ens locals de l'Alt Pirineu i Aran han elaborat un manifest per donar suport al decret llei aprovat al novembre pel Govern per regular els pisos turístics. Entre els signants hi ha diversos polítics pallaresos, com el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isus, o els alcaldes de Tremp i la Pobla de Segur, Sílvia Romero i Marc Baró. En el document, denuncien que els Habitatges d'Ús Turístic (HUT) s'han multiplicat per quatre en els darrers vuit anys i han passat de 1.298 el 2015 a 4.719 a mitjans de 2023.

 
Això ha provocat una greu crisi d'habitatge, ja que cada vegada hi ha menys cases disponibles i les que hi ha tenen uns preus de lloguer que ja superen el "màxim històric" o estan a punt de fer-ho. Per exemple, un pis a la Val d'Aran que fa vuit anys valia 600 euros al mes avui costa, "mínim", uns 1.200 euros, ha dit el vicepresident de la Diputació de Lleida, Juan Antonio Serrano a la presentació del manifest a Lleida.
 
El mateix Serrano i el president de l'ens provincial, Joan Talarn, han presentat el document aquest dijous al palau de la Diputació, acompanyats de l'alcalde d'Almacelles, Joan Bosch, la secretària general de CCOO Terres de Lleida, Cristina Rodríguez, i el secretari general de la UGT Terres de Lleida, José Luis Aguilà.

 
El manifest dona suport al decret llei -que es debatrà al ple del Parlament de la setmana vinent- també demana als grups polítics de la cambra catalana que hi votin a favor. Consideren que la nova normativa ha de servir per "reequilibrar" l'oferta d'habitatges d'ús permanent, que en els darrers anys ha caigut en contraposició amb la d'apartaments turístics, que no ha parat de créixer. També ajudarà, diuen, a regular els preus de compra i lloguer, que actualment són inassumibles per a molta de la gent que viu al territori.

I és que el nombre d'Habitatges d'Ús Turístic (HUT) a l'Alt Pirineu i Aran s'han multiplicat per quatre des de la seva regulació l'any 2015. A tall d'exemple, els pisos turístics de la Val d'Aran podrien allotjar el 80% de la seva població. En el cas de l'Alta Ribagorça s'allotjaria al 63% i al Pallars Sobirà, el 55% de la gent que hi viu. La falta d'habitatge ha anat acompanyada d'un increment sense aturador dels preus de lloguer, que ja superen, segons el document, "el màxim històric en preus de lloguer o estan a punt de fer-ho".
 
Aquesta situació provoca situacions "completament dramàtiques" al territori. "Pisos amb sobreocupació, treballadors vivint en autocaravanes, famílies arrelades al territori que veuen com no els renoven el contracte de lloguer perquè volen transformar-lo en pisos turístics, una dificultat afegida per trobar professionals sanitaris i de tot tipus, i fins i tot, estafes a internet" d'ofertes falses, ha citat el vicepresident Serrano.

Per la seva part, Joan Talarn s'ha mostrat favorable a "totes aquelles eines que serveixin perquè la gent tingui un habitatge" i ha dit que això és compatible amb la capacitat turística del territori. "És fàcil entendre que es poden complementar les dues sense que una faci mal a l'altra i amb la capacitat que hi hagi projectes de vida justament perquè hi ha una oferta de treball i la gent es pot quedar, però que també tinguin habitatge", ha incidit.

Altres notícies que et poden interessar