El Departament de Territori de la Generalitat integrarà l’Alt Pirineu i Aran al sistema tarifari de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat de Lleida (ATM) durant la segona quinzena de gener. La mesura farà que es creïn dues noves zones, la 3 i la 4, on s’integraran les diferents comarques de l’Alt Pirineu i Aran. Aquesta mesura permetrà estalvis de fins al 78% en alguns desplaçaments, si es té en compte el preu actual dels bitllets sense els descomptes temporals decretats pel govern espanyol.
Aquesta iniciativa d’integració suposa un nou pas dins del procés per a la integració tarifària del conjunt de serveis de transport públic a Catalunya que ha de permetre millorar les condicions d’accés de tots els territoris als sistemes de mobilitat sostenible.
L’actuació s’emmarca dins de les mesures contingudes a l’Estratègia del Pirineu i ha de contribuir no només a potenciar la mobilitat sostenible sinó també a afavorir el desenvolupament econòmic del territori i contribuir a la lluita contra el despoblament de les zones rurals.
Garantir l’equilibri territorial
La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, recalca que es tracta d’un
“pas endavant i molt significatiu pel transport públic i per la mobilitat sostenible del Pirineu” que garanteix els drets de
“l’accessibilitat, l’equitat i l’arrelament”. Puntualitza que
“l’Alt Pirineu i Aran és una àrea molt singular del país, molt extensa, amb densitat de població baixa i condicions orogràfiques que fan més difícil la mobilitat”. Però això, subratlla,
“no ha de ser un impediment perquè el Govern compleixi amb les seves obligacions, que és oferir serveis i garantir els drets als ciutadans del país visquin on visquin”. En aquest sentit, explica que l’objectiu és també
“lluitar contra el despoblament i garantir l’equilibri territorial”.
El cost de la integració tarifària s’ha situat al voltant dels 800.000 euros anuals, aportats pel Departament de Territori i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA).
La integració suposarà la creació de la zona 3, formada per les comarques del Pallars Jussà i l’Alt Urgell, i de la zona 4, formada per l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Aran i la Cerdanya.
*Aquestes tarifes no contemplen les actuals bonificacions en vigor fins al 31 de desembre a l’espera d’una resolució de pròrroga o modificació per part del govern espanyol.
La incorporació d’aquestes comarques permetrà estalvis de fins al 78% en el preu d’alguns desplaçaments. És el cas del trajecte Puigcerdà-La Seu d’Urgell, que amb bitllet senzill té un cost de 7,05 € i amb la T10 valdrà 1,55 €. El trajecte Lleida-La Seu d’Urgell té un cost de 19,60 € amb bitllet senzill i amb la T-10 valdrà 5 €, una rebaixa del 74%. El viatge Vielha-Lleida té un cost de 14,72 € amb bitllet senzill i amb la T-10 valdrà 7 €, una disminució del 52%.
Així mateix, els ciutadans del Pirineu i Aran poden disposar del títol T-jove, vàlid fins als 30 anys, i també del títol de transport T-16, vàlid dels 4 als 16 anys, ambdós inclosos.
Els desplaçaments pel territori integrat permet els transbordaments amb una única targeta. Els viatges es poden fer amb els autobusos urbans, els autobusos interurbans i la línia RL2 de Ferrocarrils de la Generalitat que uneix Lleida i La Pobla de Segur. En queda exclòs el transport intern d’Aran, que depèn del Conselh Generau d’Aran.
L’Alt Pirineu i Aran és una àrea amb prop de 74.000 habitants. Amb la incorporació d’aquest territori, el sistema connectarà un zona total de 434.000 habitants.
L’àmbit de l’ATM Lleida disposa des del 2008 de la targeta sense contacte, que es pot recarregar al Centre d’Atenció al Client de l’ATM Lleida, als punts de venda de les poblacions de l’àrea integrada o a bord d’autobusos interurbans.
Enquesta de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran
D’altra banda, el Departament de Territori i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) tenen previst elaborar una enquesta de mobilitat quotidiana aquest 2024.
La consellera indica que l’objectiu és
”saber com funciona el transport públic i saber quines són les necessitats de mobilitat de la ciutadania”. L’enquesta, afegeix,
“és un primer pas per dibuixar un pla de mobilitat específic per l'Alt Pirineu i Aran i per la creació d’una taula de mobilitat del Pirineu, que n’haurà de garantir el desenvolupament”.
La informació que s’obtingui de l’enquesta es completarà amb el seguiment de les dades de mobilitat amb tecnologia Big Data i intel·ligència artificial.
Amb el suport de:
.jpg)
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
