Senyor director,
Finalitzem aquest any 2023, que ha deixat els nostres camps eixorcs i tristos, amb l’esperança que l’any que tot just encetarem en unes hores no sigui tant gasiu amb l’aigua i puguem regar aquesta terra d’oportunitats que conformen les comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran en benefici del país sencer. Perquè des de Ponent contribuïm de manera ferma i constant a fer la Catalunya que les properes generacions es mereixen.
La situació excepcional de sequera que vivim comença a percebre’s ara en forma d’alerta a les comarques del litoral, però aquí fa mesos que patim un dels efectes possiblement més devastadors del canvi climàtic que encara hi ha qui s’entesta en negar. Com he dit en altres ocasions, quan els camps no es poden regar es posen en perill els subministraments bàsics de la nació, quan l’agricultura entra en crisi la resta de sectors econòmics concentrats a l’àrea metropolitana van al darrera, i aquest serà el principal repte a abordar de manera conjunta entre les administracions catalanes, i així ho farem, en les primeres setmanes del 2024.
Serà l’Any Taüll i també l’Any Jaume Magre, dues commemoracions que ens remeten de nou a les capacitats de la demarcació de Lleida per a irradiar sentit de cohesió nacional. El romànic de la Vall de Boí ens explica com a poble, tant perquè ens posa en context d’una època difícil en la qual els nostres ancestres van saber fer creacions singulars que han transcendit prop de mil anys, com ens traspassa la responsabilitat a les generacions actuals de fer el màxim possible per a conservar aquest Patrimoni de la Humanitat i, al temps, dotar-lo de contingut comprensible per a les generacions futures. I Jaume Magre, ara que ja 100 anys del seu naixement a Cervera, és figura cabdal que ens recorda els esforços de les generacions que patiren i lluitaren contra la dictadura per, recuperada la democràcia i des de la ciutat de Lleida, fer de la cultura punta de llança de la reconstrucció d’un país que s’havia volgut gris i eixut.
Abordarem aquestes celebracions des de l’èxit innegable que han tingut els anys Josep Vallverdú i Joan Oró, a través dels quals Ponent ha rememorant dues figures cabdals de la història moderna de Catalunya amb voluntat de transcendir fronteres i generacions. Les investigacions de Joan Oró van ser claus per a desgranar part de l’origen de la vida, i de Josep Vallverdú què podem dir que no s’hagi dit abastament al llarg d’un centenari que ha viscut en primera persona eixamplant fins i tot la seva prolífica bibliografia.
En totes aquestes commemoracions, la Diputació de Lleida a través de l’IEI ha estat col·laboradora i dinamitzadora, perquè en efemèrides com aquestes ens sentim representats en tant que Terra d’Oportunitats que recupera la seva capacitat tractora per a sentir-nos orgullosos del nostre llegat projectant en el futur la confiança en les nostres singularitats.
Allò que sabem fer de forma diferent és el que ens ha d’aportar una força especial, i és des de la reivindicació del nostre entorn rural que trobem el nostre lloc preeminent en allò que podríem anomenar el concert dels pobles catalans. Conformem la demarcació amb els nuclis de població més petits i disseminats del país. Aquesta realitat, lluny de capficar-nos en antigues cançons de l’enfadós, ens ha portat a formular el concepte de “discriminació positiva” que ara adopta com a propi la Generalitat en l’avantprojecte d’Estatut de Municipis Rurals, que aquest 2024 serà una realitat legislativa que només podrà beneficiar el 93% dels 231 municipis lleidatans, els 215 amb menys de 5.000 habitants, dels quals 116 el conformen comunitats amb menys de 500 veïns i veïnes.
És així, des de comunitats cohesionades, conscients de les seves capacitats i amants de les seves singularitats, com ajudem a donar sentit una Terra d’Oportunitats que només desitja per al 2024 molts dies de pluja. L’aigua ens permet fer arrelar projectes de vida solidària amb tot el país.
Joan Talarn Gilabert
President de la Diputació de Lleida
Avís:
Els continguts publicats a la
secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de
Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi