Cap d'any, guerra/guerres

Senyor director,
 
Algunes persones hem tingut la sort de rebre (per això dels reenviaments de WhatsApp) una felicitació de Lo Pau de Ponts (rebotit després de l'escudella, el bullit, el pollastre farcit, els tarrons i polvorons, per quedar bé amb la tia) que ens desitja un pròsper 2024 i, alhora, un vídeo (o pòdcast) de personatges de la cultura (espanyola) que demanen, exigeixen, que cessi el comerç d'armes bilateral entre l'Estat espanyol i Israel.

Si ens desitgem un millor 2024 és per pura necessitat, perquè, a banda de les fórmules retòriques, és que sembla que anem a pitjor, globalment; no nego, tampoc, que algú digui que millora (potser només l'IBEX?).

Fa anys que tenim sobreinformació respecte la inflació, l'Euríbor, taxes d'atur, bonificacions socials als transports, la llum... però la realitat (que palpem o ens arriba a través d'informes FOESSA i d'altres) ens avisa que la pobresa (a casa nostra) augmenta.

Potser ha calgut la clatellada dels resultats PISA (dolents arreu, però pitjors a Catalunya) perquè es reconegués que un terç de la població infantil a Catalunya està en risc de pobresa, i permeteu-me dos (o tres) comentaris, potser improcedents (cal jugar més a la Grossa perquè s'hi dediquin els beneficis? Cal un altre 155 que certifiqui que no es malbaraten fons públics en vel·leïtats processistes o similars? Cal aconseguir la independència per acabar amb el dèficit fiscal i que no es pugui fugir d'estudi?).

En altres àmbits també hi ha qui viu a la Lluna de València (i abans que la dreta i la ultradreta hi obrissin més cràters). La tele, la nostra, ens diu que arrosseguem una sequera de més de 1.000 dies, que aviat arribaran restriccions severes i algunes persones, com si sentissin ploure. Així mateix, em sembla que no fa 1.000 dies d'una campanya pública de la Generalitat que ens instruïa sobre els beneficis d'uns Jocs d'Hivern, fins i tot abans d'una consulta que ha acabat com el rosari de l'aurora. Penso que dita campanya s'ha portat als tribunals.

En l'àmbit planetari, hem pogut conèixer una Cop28 que, si no fos perquè el tema és massa seriós, em permetria frivolitats com proposar que s'organitzi un Mundial de futbol femení a Kabul, demanar al Vaticà que accepti el projecte Hard Rock del senyor Illa i que aquí ens deixi en pau o reconvertir l'espai de la Caserna del Bruc, de Barcelona, en una granja escola amb autonomia energètica per panells solars i un molí eòlic (més aviat simbòlic).

Hi ha també altres dades esfereïdores: les morts per violència masclista i els suïcidis, en general i en concret entre adolescents i joves.

I ara parlem de guerra. Aviat, dos anys de la guerra que en diem d'Ucraïna. Hem sentit tantes coses! Que si Rússia patia escassetat de munició, que si Putin estava malalt... hem vist Zelenski viatjar a la Casa Blanca i participar en múltiples fòrums internacionals, rebre a carrera feta personalitats occidentals sempre amb el discurs idoni (quan parla d'Alemanya diu que vol evitar un altre Hitler; quan és amb Pedro Sánchez, que a Ucraïna cada dia hi ha Gernikes; que Ucraïna és baluard dels valors democràtics i occidentals davant de la dictadura russa...) i demanar armes defensives (o no tant, com els F16) i que Josep Borrell no para de prometre, encara que algunes li diu que arribaran... més endavant.

Demana poder entrar a la Unió Europea (per via de bon tracte excepcional) i es coneixen poc les condicions que li posen els socis, entre d'altres acabar amb la corrupció i, algun dia surt al mitjans, que ha hagut de depurar cercles de poder propers als interessos de la guerra per tripijocs en el preu... de les patates que enviaven al front.

Hi ha xifres cruentes, en aquesta guerra que s'assembla massa a les del segle XX del cos a cos. Fonts britàniques parlen de més de 150.000 militars russos morts. De la banda d'Ucraïna no es donen dades, però el reclutament d'homes cada cop és més ampli, falten soldats al front.

Amb els atroços atacs de Hamas del 7 d'octubre sobre Israel quan se celebrava la festa de Simjat Torah (costa de creure que un estat que exporta sistemes d'espionatge tipus Pegasus no en sabés res) ha començat una altra guerra difícil de qualificar. La resposta d'Israel contra Gaza, l'estratègia militar tan antiga del setge i de la terra cremada, ara amb tecnologia punta, deixa reguers de sang innocent, que podem veure a la tele i una densitat de morts que les persones expertes en anàlisis bèl·liques no saben comparar. I se'n parla a l'ONU, però només s'hi continua la batussa diplomàtica o, quan s'aconsegueix una resolució de mínims, a Israel li serveix, com tantes altres vegades, per ampliar el calaix de resolucions ignorades, desoïdes, desobeïdes...

Em fa por que aquesta guerra no tingui aturador i que les imatges de militars israelians amb motxilles immenses entrant als edificis sigui molt més que un joc de guerra que havíem vist practicar, als adolescents de la família, a les pantalles d'ordinador.

Sobre la guerra informativa: declaracions de Netanyahu, dels oficials de l'exèrcit, d'ostatges alliberats, de persones que diuen que han estat presoneres temporals de l'exèrcit israelià i han patit tortures, de l'equip de Televisió espanyola que té l'honor d'entrar en un dels túnels de Hamàs, de declaracions de persones que acaben de perdre familiars o de les imatges de criatures que ploren desconsolades... potser caldrà deixar passar un temps prudencial per valorar-ho.

A part de la pèrdua de vides, de la destrucció... algunes veus ja comencen a donar xifres de l'impacte de les guerres i dels exèrcits en el medi ambient; sobre els beneficis, algú sempre en treu beneficis, ens en parlaran més endavant. Sobre altres guerres o conflictes (Síria, Afganistan, Iemen, Sahel, Nigèria... o les tensions entre Veneçuela i Guyana) gairebé no hi ha espais als informatius...

Això de pensar localment i actuar globalment, o a la inversa... té alguns inconvenients: unes pancartes amb la llegenda Pressupost militar per a ús social (ara que els governs han de proposar i aprovar pressupostos) han desaparegut del lloc permès, a Tremp; potser algú sap on han anat a parar; de moment, n'ha calgut improvisar unes altres.

Si es fan propòsits per al nou any, una possibilitat és fer objecció fiscal a la despesa militar quan s'ha de fer la declaració de renda (entre abril i juny), de moment no és una opció molt majoritària, però val la pena remoure consciències, de qui decideix fer objecció i dels òrgans de poder que diuen «que no és legal»; hi ha tantes coses que no eren legals...

L'Any Nou sempre comença interessant; per ara, l'1 de gener, un dia més aviat curt perquè es dorm bastant després de les festes nocturnes i que no acostuma a tenir diaris en paper, l'església catòlica celebra la jornada mundial de la pau; ara arriba el dia de Reis, és la Pasqua militar, en què Margarita Robles feina tindrà a mantenir la cúpula firmes, perquè altres cúpules, com la del CGPJ, estan que no paren, amb això de l'amnistia.

Tenim tot un any (aquest és bixest) per veure com van les coses; de moment, desitjar-nos bon any.

Josep Manel Fondevila Tolo