Senyor director,
Corrien els darrers mesos de 2011 quan, amb la nova Lira recentment estrenada, un grup de persones de perfils i edats molt diverses vam creure que Tremp es mereixia un festival de cinema. Perquè estimàvem la cultura, el cinema i el nostre territori. La idea nasqué del Josep Rosell, de llarga i dilatada trajectòria en el món del cinema, que buscava la manera de tirar endavant el projecte. No va ser fàcil, però poc a poc, aquella idea que anàvem esbossant en cafès trempolins anava prenent cos. Aquells croquis plasmats en dossiers que explicàvem persistentment davant institucions públiques i privades defensaven que allí on no hi arribaria l’experiència ho faria el doll d’il·lusió i la imaginació.
Podem dir sense embuts que el Mostremp ha esdevingut, al llarg de 12 anys, un festival referent a la nostra comarca i cada cop més conegut a Catalunya. I malgrat tot, la il·lusió de la primera mostra, amb la immaduresa però també la seva genuïnitat, va ser irrepetible. Els que ens deien que ja havíem fet el més difícil s’equivocaven. És cert que els inicis costen, però cada any havíem de mantenir viva la flama. Al cap i a la fi, gairebé tot es feia voluntàriament, sumant esforços però amb la voluntat de millorar i de fer autocrítica.
Al llarg del temps, aquest treball ha portat un desgast en les persones que hem participat en l’organització del festival i, com a associació, hem decidit que havíem de dir prou. Hem treballat sempre amb el convenciment de fer les coses bé i, tot i que ja ens perdonareu per tot allò que hauríem pogut fet millor, podem presumir d’haver aconseguit un festival petit però de qualitat.
Per Tremp hi han passat persones de la indústria, com l’actual presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, la Judith Colell o joves promeses de la direcció cinematogràfica com la Lucía Alemany o el Manel Raga, gent d’aquí premiada arreu. També amics i grans actors o professionals de la indústria. També cineastes de països com França, Polònia o l’Iran i, sobretot, una programació audiovisual acurada per oferir al públic del Pallars, apropant un format cinematogràfic que rarament es veu en el cinema convencional i que potser, només potser, ha esperonat i nodrit visualment un grup de joves que ha considerat el cinema una nova sortida professional o simplement un divertimento amateur. Només això ja justifica la feina feta.
Afortunadament,
el Mostremp continuarà. I creiem que això és una fantàstica notícia pel teixit cultural del Pallars i del Pirineu. L’ajuntament de Tremp n’assumirà l’organització a partir d’aquesta tretzena edició. A nosaltres només ens manca agrair sincerament la col·laboració, ajuda i esforç de totes aquelles persones, institucions, empreses i comerços que han ajudat a que el Mostremp hagi estat una realitat aquests anys. Són molts noms per posar-los aquí. Però val la pena posar en valor que aquest ha estat un projecte de persones, pensat per a persones. Fet des de l’amor. L’amor pel cinema i pel territori. Esperem tenir Mostremp per molts més anys.
Associació Mostremp, Amics del cinema de Tremp
. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.