Un estudi alerta que l'aire del Pirineu és el més sec dels últims 400 anys

L'atmosfera del Pirineu i d'Europa s'ha tornat notablement més seca en els darrers 400 anys en comparació amb l'època preindustrial. Aquesta és la principal conclusió d'una recerca liderada per l'Institut Federal Suís de Recerca sobre Boscos, Neu i Paisatge, en la qual hi han participat la Universitat de Barcelona i el CREAF.

Els investigadors han dut a terme una anàlisi sense precedents de la memòria climàtica dels anells dels arbres del continent. D'acord amb l'estudi, el motiu principal del deteriorament de l'aire és l'activitat humana, en concret, les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La situació comporta greus conseqüències per a l'agricultura, els boscos i augmenta el risc d'incendis forestals. La recerca s'ha publicat a Nature Geoscience.
 
Els investigadors han fet una àmplia anàlisi dels anells dels arbres amb dades que es remunten a l'any 1.600. "Gràcies als anells hem pogut traçar la memòria d'aquests arbres i saber com era de sec l'aire en els últims 400 anys, una cosa que encara no s'hi havia fet", ha explicat la investigadora del CREAF Laia Andreu Hayles.
 

Als Pirineus i als Alps la situació és més greu

En concret, l'equip conformat per gairebé 70 d’investigadors i investigadores internacionals ha reconstruït el dèficit de pressió de vapor (VPD), que descriu la diferència entre el contingut real i el màxim possible d'aigua de l'aire, és a dir, la set d'aigua de l'aire. L'aire assedegat -quan la VPD és alta- extreu més aigua dels sòls i les plantes, redueix el creixement de la vegetació i pot fins i tot provocar la mort dels arbres. "A més, sabem que com més càlid és el clima, més augmenta el VPD. Així que frenar l'augment de temperatura hauria de ser una prioritat", ha alertat Andreu Hayles.

Els resultats han apuntat a diferències en la sequedat de l'aire a diversos punts geogràfics. Per exemple, al nord d'Europa no n'ha augmentat tant en comparació amb altres regions. En canvi, a les terres baixes centreeuropees i als Alps i Pirineus, la situació és més greu, amb valors màxims en els anys de sequera 2003 i 2015.
 

Conseqüències per als boscos i l'agricultura

D'acord amb els autors, aquesta creixent sequedat en l'ambient suposa una amenaça a llarg termini per a moltes funcions vitals dels ecosistemes. Per exemple, és especialment important per a l'agricultura perquè com més sec és l'aire, major és la demanda d'aigua dels conreus. A més, és necessari regar més i el rendiment dels conreus disminueix.

D'altra banda, també han indicat que té un impacte en els boscos, per exemple, la seva funció com a reguladors del clima i l'emmagatzematge de carboni poden veure's greument afectats. Les investigadores de la UB Elisabet Martínez-Sancho i Emilia Gutiérrez han assenyalat que "aquesta recerca ajudarà a refinar les simulacions de futurs escenaris climàtics, així com avaluar l'amenaça de la dessecació de l'aire per als ecosistemes, l'economia i la societat".

Altres notícies que et poden interessar