Ester Capella: «La millora de l'Eix de Comiols és una obligació amb el Pallars»

La poblatana Ester Capella Farré (La Seu d'Urgell, 1963) acaba de complir vuit mesos al capdavant del Departament de Territori. Com en l'anterior legislatura -aleshores a Justícia-, i tot i viure des de fa anys a Barcelona, és l'única representant del Govern català provinent del Pallars i del Pirineu. En aquests darrers mesos, la feina en una de les conselleries "més socials" no ha precisament estat poca.

Habitatge, pisos turístics, carreteres, el traspàs de Rodalies o el futur de les estacions d'esquí són alguns dels temes més candents sobre la taula. Aprofitant la seva recent visita al Pallars, "a casa", rebem la consellera perquè exposi i respongui als projectes i les demandes que actualment marquen l'agenda de les dos comarques.
 
- És la primera dona, pallaresa i republicana que ocupa la conselleria de Territori. Va tenir la sensació que trencava un sostre de vidre?

- No sé si el trencava, en tot cas va ser una aposta del president de la Generalitat perquè les carteres importants del Govern les ocupin dones: Economia, Territori... I també perquè és un missatge molt clar: visibilitzar dones al capdavant de conselleries que representen moltes coses. Jo sempre dic que Territori és la conselleria més social del Govern. El president Pere Aragonès tenia i té molt clar que hi ha eixos vertebradors que els han de pivotar dones, perquè també és un missatge en la línia del desplegament del seu compromís quan va ser investit.
 
- Amb Quim Torra ja havia ocupat la conselleria de Justícia. Com a advocada que és, hauria preferit tornar a repetir en aquest departament?

- Qualsevol àmbit del Govern és potentíssim per poder transformar i fer que les coses passin. En tot cas, va ser una etapa duríssima i molt difícil. Teníem a companys i companyes empresonats per haver possibilitat el referèndum de l'1 d'octubre. I és una contradicció permanent, perquè era la custòdia de les preses i els presos polítics. Va ser un moment dur, però que com dèiem nosaltres, ens havíem de preparar perquè la llibertat fos inevitable. És tot un camí que s'havia de seguir, amb les dificultats que comporta un post-155; també amb un poder judicial molt empoderat. Era una tensió permanent.

«Algunes de les obres de Comiols s'iniciaran durant el 2024»

 
- Territori és un dels departaments més actius del Govern. Quin balanç fa d'aquests vuit mesos de gestió?

- Molt positiu, en el sentit de la capacitat que tens de poder transformar la societat i la realitat. Des de la garantia del dret a la mobilitat, amb les integracions tarifàries de l'Alt Pirineu i l'Aran, que representen un estalvi en el transport públic que ronda el 80%. També per la garantia de l'accés a l'habitatge. En aquesta línia el Govern ha fet una aposta molt clara, tant de paraigües normatiu com d'acció directa. Després venen les grans infraestructures del país, com és la xarxa viària, però també la ferroviària; ser capaços de tenir un transport públic de qualitat.

- Quan es podrà finalitzar l'Eix de Comiols?

- Aquesta és una promesa eterníssima de molts dels governs que m'han precedit. Tenim un calendari, ja l'explicarem, perquè ara s'han d'actualitzar els estudis i algunes de les obres que sí que s'iniciaran durant aquest 2024. En tot cas, Comiols és un dels reptes, no perquè sigui una promesa incomplerta, sinó perquè és una obligació amb el país. No podem deixar curtcircuitats els accessos al Pirineu, i Comiols és una de les vies que hauria de ser molt millorada. Ho tenim en agenda.
 
- Un altre dels altres eixos importants és l'N-260. Alcaldes i consells comarcals del Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça han demanat prioritzar el tram Xerallo-Pont de Suert.

- És una de les vies que necessita una intervenció urgent i ràpida. També és una d'aquestes promeses que dura anys i panys. Recordar que és una nacional, i depèn del govern de l'Estat. Hi havia un consens majoritari pel qual aquest tram havia de ser prioritari. Insistirem aquesta qüestió amb els alcaldes perquè siguem solidaris. La voluntat de la Generalitat i Territori és que l'N-260 no s'esgoti en aquesta única encomana de gestió. Hi deu haver algun altre tram que requereix millores, i que afectaria la part del Pallars Sobirà. Tot plegat s'ha d'anar desplegant i la voluntat és que no s'esgoti. 

- Pel que fa a la regulació dels habitatges d'ús turístic (HUT) al Pallars finalment només afectarà a dos dels 15 municipis previstos, que són Tremp i Sort. Creu que la resta voldran o seran capaços de regular el nombre de pisos d'aquest tipus?

- El decret que està en vigor recollia 262 municipis, però fruit de l'acord amb el PSC per a la tramitació parlamentària vam haver de quedar-nos amb 140 declarats zona tensionada. L'habitatge d'ús turístic és una anomalia des del punt de vista de la utilització de la llei, i els governs tenim l'obligació d'endreçar i això és el que el decret fa. Espero i desitjo que els alcaldes i els ajuntaments on es produeix aquesta situació facin prevaldre l'interès de la gent que hi viu de forma permanent i s'hi vol arrelar per tal que hi puguin viure. Qui viurà als nostres pobles i ciutats d'arreu del país? Aquesta és la pregunta que ens hem de fer.

«Ampliarem les freqüències del tren de la Pobla quan la línia estigui més enfortida»

 
- És difícil mantenir l'equilibri entre turisme i habitatge. Precisament, les subvencions a les estacions d'esquí privades es van destinar fa poc a la compra de pisos de lloguer social.

- Governar vol dir tenir permanentment una balança on poses l'interès general i els interessos que en un moment determinat poden pertorbar-lo. L'interès general són els ciutadans i ciutadanes i garantir els seus drets, però també tot allò que ha de ser sostenible. Un cop acabada la pandèmia els ajuts a aquestes estacions de muntanya privades han d'anar allà on fa falta. No fem res que no faci qualsevol govern del món perquè ha de prioritzar allò públic.

Entenc les crítiques, però tothom ha d'entendre que és un equilibri permanent i que això no és anar en contra de ningú. De fet, quan vam assumir la gestió de les estacions de muntanya públiques, era perquè eren deficitàries i calia garantir la seva explotació i l'accés de tothom a la pràctica de determinats esports.
 
- Quin futur preveu per a les estacions d'esquí tenint en compte la manca de neu?

- La climatologia canvia, això és una evidència. Però també ho és que ens haurem d'anar adaptant a la realitat que trobarem. Hem de fer tot allò que calgui per garantir que l'emergència climàtica es freni. Seria molt agosarat per part meva dir "això s'acaba", no em correspon a mi, ja hi ha qui ho estudia. Però nosaltres hem de fer tot el possible per mantenir el que tenim. Mantenir-ho i millorar-ho per als que vindran després.

«El temps al Pallars va a un altre ritme, et permet fer moltes més coses en un dia»

 
- Sovint el tren de la Pobla és posat com a exemple de bona gestió. És possible ampliar encara més les freqüències i horaris?

- És un transport públic que vertebra, cohesiona i garanteix drets i equitat territorial. En aquests moments el tren de la Pobla respon a l'eficàcia i l'eficiència, i les freqüències garanteixen poder enllaçar amb l'alta velocitat. L'increment de freqüències té a veure amb la fortalesa també d'aquesta línia. Cada vegada estem tècnicament millors, i això ens ha de permetre garantir la millora del servei. Ho anirem fent a mesura que tinguem més capacitat i la línia estigui més enfortida. És una línia que ja té una edat. Ningú pot dir que no sigui possible incrementar serveis.

- Aquesta bona gestió és un argument a favor del traspàs de Rodalies?

- Sempre poso en valor la capacitat de Ferrocarrils de la Generalitat per donar un servei amb molt alta qualitat. L'endemà del traspàs, no es notarà perquè venim de molt avall i d'una manca d'inversió. El primer que es veurà és la capacitat de posar el ciutadà al centre del servei. Això vol dir no haver d'esperar a l'andana o saber quan arribarà el pròxim tren.
 
- Imagino que pujar al Pallars, encara que sigui per feina, deu ser especial. Què sent Ester Capella quan ve aquí dalt?

- Pujo a casa, i crec que és bàsic. Porto més anys vivint a Barcelona que a la Pobla, però quan vens aquí tornes a casa. El Pallars de quan jo vivia aquí no és el Pallars que veiem ara; amb tot, amb serveis, amb accés a moltes coses, i en riquesa, tant dels Pallars com la Ribagorça, perquè tinc un peu a cada lloc. És emoció, és tornar als orígens. I una cosa que sempre dic: el temps aquí va a un altre ritme, i et permet fer moltes més coses en un dia. Els que estem a la capital del país no gaudim d'aquests temps. Per a mi és reparador.



 

---

  Col·labora!

Aquesta entrevista ha estat redactada gràcies a la recerca, el treball, el temps i l’esforç de professionals periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport a Pallars Digital:



 Fes clic aquí per veure totes les entrevistes de Pallars Digital

Altres notícies que et poden interessar