Carta de comiat a Tono

Senyor director,

Avui és un dia trist perquè el Pirineu perd una de les figures que, afortunadament, van donar molt del seu temps per ajudar a la gent.

Preparant aquest escrit he trobat la paraula "angelots" i crec els defineix prou be, voldria destacar la gran tasca realitzada per aquests "angelots" que majoritàriament habitàvem als Pompiers d'Aran, els Bombers de la Pobla, els de la Seu, i la resta de Parcs de Bombers del Pirineu, on durant molts anys atenien filantròpicament qualsevol tipus d'emergència que es produïa al Pirineu.

Avui en especial hem de parlar dels Bombers Voluntaris d'Esterri d'Àneu, un gran col·lectiu humà que des dels anys 60 fins ben entrat els 90 van arribar a tenir tres ambulàncies, pagades majoritàriament per ells mateixos... i que no paraven de fer viatges als hospitals de Tremp, Vielha, Arnau de Vilanova i allà on calgués... sense oblidar l'atenció a tot tipus d'emergències i necessitats que es presentaven, qualsevol dia del any, i a qualsevol hora del dia.

Tots els que en formàvem part, amb gran orgull, vam aprendre i ens vam formar amb els valors d'ajudar a la gent, sense preguntar, sense pensar i sense mirar, calia actuar i ho fèiem... Paco et venia a buscar i amb el coneixement d'Eduardo i Moises ho tiràvem endavant fos el que fos.

Vam passar des del motor d'un 600 per tirar aigua, als primers vehicles, ambulàncies, i camions; de la sirena del campanar, als emissores de ràdio i el WhatsApp; de la jaqueta de pell negra, als jaquetons i equipaments actuals; d'un cobert a un Parc de Bombers; d'un descobriment a una bona formació.

En general hem evolucionat, hem crescut i ens hem fet grans d'edat, d'esperit i d'ànima.

Avui ens ha deixat Tono, una de les ments pensants d'aquesta institució, el Parc dels Bombers Voluntaris de Esterri d'Àneu, fundador, creador, cap de parc, bomber incansable, amic i  "pare" de totes aquelles generacions de Bombers que han anat passant pel parc.

En aquest dies del present no hi ha memòria del passat i per això cal dir-ho, perquè es recordi al futur el que ha passat.

No recordem que fa molt poc, les ambulàncies grogues, es van fer càrrec, en un gran encert, de les emergències al Pirineu, i que en general l'atenció de les emergències ha evolucionat cap a bé.

Però no hem d'oblidar, intentar recordar i estar orgullosos d'aquest gran equip humà que ha estat i és avui per avui encara, el col·lectiu dels Bombers Voluntaris, que als anys 80 va ser essencial per resoldre les emergències, per la formació dels Bombers de la Generalitat i que avui per avui sobreviu com pot.

Ferran Lloret Riart