David Bacardit Mirabet (Tremp, 1999), més conegut com a
DJ Bacardit, porta des de ben jove punxant per les festes i festivals d'arreu del país. La seva personalitat i posada en escena, combinades amb una forta projecció a les xarxes socials, com per exemple
TikTok, l'han convertit en una persona molt popular.
Quan es parla o es pensa en Bacardit, automàticament sempre surt el lema
Gas, gas, gas!, el seu inseparable signe d'identitat, i que l'ha fet saltar a la fama. Ara bé, quina és la història d'aquesta frase i qui s'amaga realment darrere d'aquest personatge?
- Com vas decidir fer-te DJ?
-
Sempre m'ha agradat molt la música; el meu pare encara porta el poliesportiu i sempre en posava als descansos, i des de petit la vaig començar a triar jo. I vaig pensar que hi havia un ofici en això. I a poc a poc vam començar a fotre-li canya.
- En quin moment t'hi dediques professionalment?
- Primer va començar com un hobby, a partir dels 14 anys, provant en alguna festa major petita. I a poc a poc vas agafant clients. Jo vaig estudiar d'això i com que vaig començar molt aviat, dels 14 als 18 anys, ja vaig enganxar amb l'etapa en què pots treballar i guanyar-te la vida.
DJ Bacardit durant l'entrevista amb Pallars Digital. Foto: Jordi Ubach
- Haver estudiat màrqueting et va impulsar a fer-ho?
- N'he estudiat molt, però mai titulat. Sempre m'ha interessat molt. Era una manera de trobar bolos. Primer ho feia a través de les cerques de Google, o través de YouTube o de la marca personal, que no ho havia fet fins ara.
- Què et van dir a casa?
- Ah, molt bé! Potser si els ho hagués dit amb 25 anys hauria estat diferent.
- Com van ser els inicis? Va costar?
- Home, si ho mires en comparació amb ara doncs sí, costava. Però com tot. Primer vas a llocs petits, i vas fent. Potser tens un bolo cada dos mesos, però amb il·lusió.
«Sempre ho faig el millor possible i intento complir els objectius, sense esperar res»
- La pandèmia ho devia aturar tot.
- Sí, però l'hauria pogut aprofitar millor. Hi ha DJ que han pujat molt des de llavors, passant de fer 10 bolos a fer-ne 200 a l'any. Tothom estava a casa i treballava molt. Però per a mi va ser una baixada important.
- Has saltat a la fama gràcies a les xarxes socials. T'esperaves aquesta rebuda?
- És qüestió d'anar-hi treballant cada dia, i la veritat, no m'espero mai res. Ho faig el millor possible i intento complir els objectius. Si ho fas bé, les coses ja venen.
- La festa és un sector que mai s'esgota. Hi ha molta competència a l'ofici?
- Som amics. Competència? Sí, com a totes les empreses. Però al final ens portem bé. Si algun dia ens trobem
ens fem uns riures. Com tot, hi ha gent amb qui t'hi portes millor i gent amb qui t'hi portes pitjor.
David Bacardit, el DJ més popular del Pallars. Foto: Jordi Ubach
- Com va sortir el Gas, gas, gas?
- Bé, és una
tonteria. Un dia em van demanar que posés al
Morad, i em deien
"la L, la L!", que és el seu símbol. Llavors se'm va ocórrer que allò era màrqueting!
Que tothom conegui un cantant pel seu signe és molt bo. Però no va ser cap estratègia buscada; vaig fer-ho, "i a veure què passa".
- Quants seguidors tens ara mateix?
- A TikTok uns
130.000, a Instagram uns
30.000 i a YouTube
entre 12 i 13.000.
- Com portes ser una persona coneguda?
- Doncs bé. Al final tothom et diu
Gas, gas, gas, però jo també soc un tio molt
casero. Entre setmana bé, però els caps de setmana sí que et demanen més fotos, però és normal.
«Com que feia una cosa molt poc comuna no podia posar-me exquisit i ser DJ només de festivals»
- I això de tenir haters, què tal?
- No em fan gran cosa, però m'agraden les crítiques fundades.
- Dorms de dia i treballes de nit. Costa acostumar-se a aquest ritme?
- Sempre he fet el mateix perquè vaig començar des de jove. Ara faig entre 10 i 12 actuacions de mitjana al mes.
- Prefereixes punxar en festes majors, festivals...? Tens alguna predilecció?
- No, de tot. Quan vaig decidir guanyar-me la vida d'això, vaig pensar que com que feia una cosa molt poc comuna no podia posar-me exquisit i ser DJ només de festivals. He de fer de tot, perquè el ventall se t'obre molt més.
El DJ trempolí David Bacardit. Foto: Jordi Ubach
- Amb 18 anys ja et vas camperitzar una furgoneta per anar a les actuacions. Et consideres un emprenedor?
- Sí. Bé, també m'ha ajudat mon pare amb això. M'agrada molt el meu treball de DJ, el màrqueting, i també emprendre i veure com ho puc fer millor. Superar-me.
- Et veus fent de DJ tota la vida?
- No ho sé.
Fins als 40 i pico 50, potser sí. No soc gaire de pensar ni en passat ni en futur. Ara estem aquí. Hi ha molta gent que igual 20 anys endarrera no es pensava que faria el que fa. No sé pas què passarà.
- Als teus vídeos principalment parles en castellà. Per què?
- El meu idioma
és el català i sempre el parlo. Però també treballo a l'
Aragó i hi tinc molt públic, per tant, he d'intentar que m'entenguin les dos variants. Ara també em volen per Espanya. Però més que res m'agrada treballar a Catalunya i Aragó, i a
Andorra algun dia també.
- Quin estil de música t'agrada punxar?
- De tot, el que guanya a la gent. Si són de 50 anys, punxaré música dels 80, si ronden els 30 doncs dels 90 i 2000, o si són jovent doncs
reggaeton,
dembow,
música electrònica... Em vaig adaptant a tot. Si només fes un estil de música en particular no podria.
«Si algú comença a fer de DJ li diria que ho agafi tot, que s'adapti a la gent i la faci ballar»
- I quan ets sol a casa i vols desconnectar?
- Música més tranquil·la,
chill out... Però de normal també pòdcasts i mirar la tele...
- Què li diries a un jove que vulgui fer de DJ?
- Depèn del moment de la carrera en què estigui. Si està començant, li diria que ho agafés tot, que s'adaptés a la gent i que fes ballar, que per això estem. I també que comencés a fer propaganda com sigui, a les xarxes, a Google... el que vulgui.
- De tots els llocs que has punxat, amb quin et quedes?
- No em puc quedar amb un, n'hi ha molts. A
Tremp és especial, i a l'
Aplec del Caragol és bastant xulo, amb 3.000 persones...
David Bacardit, un DJ amb molt de gas. Foto: Jordi Ubach
- Els teus pares t'han ajudat molt.
- Bé, ara a ma mare la tinc treballant per l'empresa. Portem dos negocis, ella un
comerç online de
pastissos de bolquers que ven a tota Espanya. Llavors compaginem: de dilluns a divendres també l'ajudo, i entre els dos també ens ajudem. Som com autònoms familiars.
- Alguna anècdota? Crec que un cop vas entrar a un bolo amb una barca inflable.
- Això va ser a
Platja d'Aro. Em van agafar tres o quatre
segurates ben forts i em van portar dins la discoteca abans de punxar. I després, a
Vic, vam entrar amb una
furgoneta supertunejada; allà es fa una
festa de pollastres i la van decorar com un pollastre i també hi havia tres o quatre nois disfressats així. Va ser molt èpic.
- I alguna proposició indecent?
- Hi havia un poble on em vaig quedar flipant. Sempre hi ha gent que et demana cançons amb el mòbil. I no sé per què, un tio del públic (sense mala fe) no parava de posar-me
vídeos d'adults tota l'estona des del seu mòbil.
- També has fet alguna cançó pròpia, com El baile del gas. Com va sorgir la idea?
- Va començar així una mica amb la
conya... tothom deia
Gas, gas, gas, i es van posar en contacte amb mi uns productors, l'equip del Marsal Ventura. I després vaig continuar en la mateixa línia fent
Techno Kebab, que també va anar bé.
Fes clic aquí per veure totes les entrevistes de Pallars Digital
Col·labora!
Aquesta
entrevista ha estat redactada gràcies a la
recerca, el
treball, el
temps i l’
esforç de professionals periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots
donar suport a Pallars Digital fent clic aquí sota:
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi