La passió d'una relació

Senyor director,

Al llarg de la nostra vida hem estat acompanyats de diferents tipus d’amor, però algun cop l’hem sabut definir? La meva intuïció em diu que l’amor és un sentiment intens cap a alguna cosa, cap a algú i el més important, cap a tu mateix. Tot i això, no és fàcil aconseguir amor propi, principalment per la pressió social. Aquesta fa que et comparis constantment amb els cànons assignats (de bellesa, de comportament, de gènere…) i també et comparis amb les altres persones. Per què està tan normalitzat a la societat que la pressió social ens afecti tant a cadascun de nosaltres?

Sovint tenim conceptes equivocats del què és estar realment enamorat. Per exemple, si la teva parella et controla el mòbil, et controla on vas i et segueix, no et deixa quedar amb els teus amics... Tot això no és amor,  és obsessió. Aquests dos sentiments no s’han de confondre, l’obsessió és el control involuntari i l’excés de sentiments intensos cap a l’altra persona. És el sentiment que hi ha darrere d’una relació tòxica. És a dir, l’obsessió és el contrari de l’amor, però, es pot disfressar d’amor sense que ens n'adonem?

L’amor i l’obsessió comparteixen algunes característiques, però realment són molt diferents. L’amor t’aporta una relació saludable i una estabilitat mental, en canvi, l’obsessió introdueix aspectes negatius a la teva vida, com pot ser el control, la manipulació, la dependència emocional i diversos problemes de salut mental. Ara bé, quan estem dins d’una relació, ens adonem si estem enamorats o obsessionats? Prendre consciència que estàs dins d’una relació obsessiva no és fàcil, principalment perquè no gestiones bé els teus sentiments. Per això, estar atents a les senyals esmentades ens pot servir per reconèixer quan l’altra persona ens estima i quan es tracta d’una obsessió. Recordeu: la inestabilitat mental i emocional no formen part de l’amor.

E. F. R.
Alumna de l'Institut Morelló d'Esterri d'Àneu