Els resultats de les eleccions catalanes al Pallars des de 1980

En els últims 44 anys s'han celebrat fins a 13 eleccions al Parlament de Catalunya. Des del 1980 fins al 2015, tant al Pallars com a la demarcació de Lleida hi ha hagut una primera força hegemònica indiscutible: Convergència i Unió (CiU). Ara bé, des d'aleshores i arran del procés independentista, la correlació de forces ha anat variant, han sorgit nous partits i les distàncies entre ells s'han reduït.
 

La llarga hegemonia de CiU

Durant les cinc primeres eleccions, la CiU liderada per Jordi Pujol va ser la clara dominadora en terres pallareses. Exceptuant les de 1980, els cops que l'expresident es va presentar, el seu partit va aconseguir més del 50% dels vots al Pallars. A les segones, l'any 1984, CiU va superar el 66% dels sufragis tant al Jussà com al Sobirà, el millor registre aconseguit mai en uns comicis catalans.

L'any 2003, Artur Mas va agafar el relleu al capdavant de la federació nacionalista, però en cap de les quatre eleccions següents (2003, 2006, 2010 i 2012) va ser capaç de superar el 50% dels vots al Pallars, tot i continuar -amb diferència- com a primera força. No va ser fins al setembre del 2015, amb el procés ja encetat, que una candidatura es tornaria amb imposar amb claredat. La coalició independentista Junts pel Sí, formada majoritàriament per CDC i ERC, va aconseguir el 64% i el 61% dels suports al Jussà i al Sobirà.
Arran dels fets de la tardor del 2017 i de l'aplicació de l'article 155, la distància entre les forces polítiques a les dos comarques i a Catalunya ha anat escurçant-se, però ara amb un nou partit capdavanter: Junts per Catalunya. Al Pallars Jussà, la formació de Carles Puigdemont va ser aquell any la primera amb diferència (40,29%), mentre que al Pallars Sobirà la distància va ser més minça (35,21%) gràcies als vots a Esquerra Republicana, que des del 2012 havia esdevingut el segon partit més votat al Pallars. El 2021, la distància entre els principals es va retallar encara més.
 
 

Els segons en discòrdia

Si bé Centristes de Catalunya-UCD (aleshores partit al govern espanyol) havia estat la segona força al Pallars l'any 1980 (21-22%), durant els 28 anys següents el clar perseguidor i alternativa a CiU a les dos comarques va ser el Partit dels Socialistes (PSC). Ara bé, en una zona amb una hegemonia patent, el partit de la rosa mai va tenir opcions, i en només una ocasió -l'any 1999- va aconseguir superar el 30% dels vots.
 

Circumscripció de Lleida

Tot i que es tracta només dels resultats de dos comarques concretes, aquests influeixen i, en part, coincideixen amb els de la província de Lleida, la circumscripció electoral que dona 15 diputats al Parlament. En aquest cas, la història es repeteix: fins al 2012, CiU va ser la que va obtenir més escons (entre 5 i 10). L'any 2015, Junts pel Sí en va sumar 10, i des de llavors, la cursa ha estat més renyida.

L'any 2017, Junts per Catalunya en va aconseguir 6, Esquerra Republicana 5 (el millor resultat fins aleshores a Lleida), Ciutadans 3, i el PSC 1 diputat. Quatre anys més tard, a les eleccions del 2021, Junts va guanyar amb vots, però va empatar a 5 escons amb ERC. Els socialistes van pujar a 3, la CUP va recuperar el diputat del 2015, i finalment, l'extrema dreta de VOX aconseguia un representant a Lleida per primera vegada.

 

Participació

Finalment, pel que fa a la participació al Pallars, en els darrers 44 anys ha estat força similar a les dos comarques, tot i que l'afluència de votants al Pallars Sobirà ha lleugerament major. Deixant de banda les del 1980, on va ser la més baixa (56,61% i 55,61%, respectivament), la participació pallaresa sempre ha estat per sobre dels 60 punts.

L'única excepció -només al Pallars Jussà- es va donar en les passades eleccions del 2021, quan un 58,29% dels seus habitants va acudir a les urnes. Es tracta de la xifra més baixa de participació a la comarca -només superada per la de 1980-, causada per l'impacte de la pandèmia de la Covid-19.

Altres notícies que et poden interessar