El primer equip de futbol femení de la Pobla es retroba 53 anys després

19 de març de 1971. Una data que quedarà per a la història del futbol femení al Pallars. Aquell dia, unes joves pioneres i rebels de 16 anys de la Pobla de Segur van posar la primera pedra a l'hora de trencar estereotips.

Totes elles cursaven sisè de Batxillerat al Col·legi Sagrada Família del poble, i necessitaven recollir diners per poder anar de viatge de final de curs. Aleshores, van tenir la idea de formar un equip de futbol i organitzar un partit per recaptar fons.
 
Tal com explicava una de les seves integrants, Montse Pes, en un article a Pallars Digital on recordava l'efemèride, "les monges no en volien saber res perquè deien que això els crearia molt mala imatge". D'altra banda, també havien de sentir comentaris masclistes com "aquestes noies són com xicotots".
 
Però res d'això les va aturar, ja que els movia les ganes de jugar. Així doncs, des del mes de gener d'aquell any van començar a entrenar cada dia de les 8h a les 9h del matí, abans d'anar a classe. Ara bé, els faltava un contrincant, i quin millor adversari que l'etern rival a la comarca: el Tremp. Allà van trobar un seguit de noies que es van avenir a disputar el primer derbi femení del Pallars.
 
Aquell matx pioner va tenir lloc a la Pobla de Segur el dia de Sant Josep de 1971, i encara se'n va celebrar un segon, en aquest cas a Tremp, el 15 de maig del mateix any, durant la Fira de Primavera. Els dos partits van tenir molta afluència de públic, tal com explica a Pallars Digital una altra de les integrants del conjunt poblatà, Montserrat Santamaria. "Teníem totes les ganes del món", afirma.

Però poc s'imaginaven aquelles pioneres que el futbol femení trigaria tant temps a trencar el seu sostre de vidre. Més de mig segle després, però, el futbol femení és una realitat. I, precisament, les qui van posar la primera pedra van voler aprofitar l'ocasió per recordar-ho 53 anys després.
 
Així, el passat 23 de març, coincidint amb la festivitat de Setmana Santa, les integrants d'aquell equip pioner es van tornar a reunir a l'escenari on tot va començar: el Parc Alcalde Boixareu, on fins fa pocs anys s'ubicava l'antic Camp de les Escoles. "Va ser molt emocionant", explica Santamaria, que afirma que "hi havia gent amb qui no ens havíem vist des dels 16 anys".

Tot i que no van tornar a jugar, perquè, tal com afirma Santamaria, "ja no estem en edat", no van voler desaprofitar l'ocasió per fer alguns tocs amb la pilota i, abillades de blanc-i-vermell, recordar aquells temps de canvi en què unes joves van voler trencar amb allò establert i sembrar la llavor per a les futures generacions de futbolistes.

Altres notícies que et poden interessar