Dijous, 21 de novembre de 2024

Platges del Pirineu

Carta al director d'un lector del diari sobre l'apropiació i la utilització amb finalitats promocionals de la paraula Pirineu

Opinió Pallars | 12 d'abril de 2024 a les 12:56
Banyistes en una platgeta del pantà de Sant Antoni | ACN

Senyor director,

Si a algú se li passés pel cap de promocionar en l'àmbit internacional el Pirineu oferint l'atractiu de les seves platges, segurament el tractarien de boig i els agents turístics de la Costa Brava el llençarien denunciant-ne aquest fet. Seria una bona manera d'atreure turisme internacional al Pirineu?

Això que semblaria que no té cap sentit, ha estat succeint ja molts anys. De fet, un exemple ben clar el tenim en una campanya turística totalment institucionalitzada que es diu Neu de Lleida, o en una estació de l'Ave que es diu Lleida-Pirineus, perquè a Lleida de neu poca n'hi ha. Evidentment la frase Neu de la província de Lleida no és prou comercial i de fet, el que es buscava potser era la promoció de la ciutat de Lleida. O que pensarà un holandès arribant a l'Estació Lleida-Pirineus un 20 de juliol?

De fet, l'apropiació de la paraula Pirineu està cada vegada més estesa, la promoció de zones turístiques amb la paraula Pirineus ja baixa quasi a nivell del mar. A aquest ritme la porta dels Pirineus aviat estarà a la boca sud dels túnels de Vallvidrera. Des del punt de vista geològic, moltes poblacions que ara estan situades a l'àrea pirinenca estan més lluny del Pirineu que Banyoles de la Costa Brava i a ningú se li ocorreria dir que Banyoles és la costa Brava.

És curiós que una àrea tan deficitària en tota mena de serveis, infraestructures, habitatge, economia, abandonament rural... sigui tan utilitzada per promocionar àrees que poc tenen a veure amb el Pirineu. Contràriament, moltes parts del Pirineu renuncien a la seva pròpia identitat per a la promoció. La Vall d'Aran o Andorra en són uns exemples, i al mig quedem els de Pirineu que ara ens han canviat el nom per diferenciar-nos dels nostres veïns, i ara
ens diem l'Alt Pirineu.

De fet, la paraula Prepirineu està en procés d'extinció, perquè ara ja tot és el Pirineu.

I ara resulta que aquest nom, que ens havia d'identificar com una àrea de marcat caràcter muntanyós, quasi alpí, reforçat per la paraula "Alt" que ens evoca grans muntanyes, neu, fauna salvatge, boscos inaccessibles i pobles remots quasi incomunicats, s'utilitza per definir cada vegada àrees més amplies que poc tenen a veure amb el nom, i tornem a la mateixa dinàmica promocional i els cartells indicatius de l'Alt Pirineu aviat es podran veurà a l'alçada de Manresa.

Podrem alguna vegada trobar un nom que defineixi les nostres característiques úniques, que no sigui aprofitat per a ningú per als seus interessos? La denominació d'aquesta àrea geogràfica és usada cada vegada més per promocionar espais que poc tenen a veure amb l'Alt Pirineu. I en definitiva, el que ho explica tot és la diversitat d'opinions de la pregunta: on comença l'Alt Pirineu? A la Pobla de Segur? A Sort? A Llavorsí? O més amunt? 

Xavier Solé Sabater
 

 Avís:
Els continguts publicats a la secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació