Un projecte de la Universitat de Barcelona crearà un museu «natural i obert» al Geoparc Orígens mitjançant realitat virtual

Amb l'objectiu de fer més accessible al públic el patrimoni natural, geològic i paleontològic del Pallars Jussà, ha nascut el projecte Vigeocult. Es tracta d'una iniciativa de la Universitat de Barcelona (UB) que pretén crear un museu "natural i obert" al Geoparc Orígens mitjançant les noves tecnologies de realitat virtual i augmentada sobre reconstruccions geològiques 4D.
 

🦕Un viatge en el temps per conèixer l’excepcional patrimoni geològic dels Pirineus

👉Notícia UB: https://t.co/kUyxr2YxsN

+ info a @GeoparcOrigens
🔗 https://t.co/EpGy5kGDdW pic.twitter.com/TpNRizHe3x

— CRAI Biologia (@craibiologia) April 22, 2024

Aquesta metodologia s'aplicarà a l'evolució geològica dels darrers 550 milions d'anys de la història del planeta Terra registrada als Pirineus. L'equip del projecte, liderat pel catedràtic Josep Anton Muñoz, ha detallat que combinaran "reconstruccions geològiques i paleontològiques rigoroses d'avantguarda amb les tecnologies més modernes de producció de realitat virtual i cinema digital". L'objectiu és convertir aquestes simulacions "en imatges espectaculars amb un gran potencial didàctic i divulgatiu", ha explicat l'equip.
 
El procés, la tecnologia i els resultats del Vigeocult "estaran al nivell de la cinematografia digital de gamma alta, i es podrà aplicar a dispositius mòbils com telèfons intel·ligents, tauletes i ulleres de realitat virtual", han comentat. La nova proposta museística vol brindar "una experiència emocional" al públic en general basada en la comprensió dels sistemes geològics i paleontològics i el seu impacte en el paisatge, l'activitat humana i la història.
 

Referent mundial en paleontologia i geologia

Aquest projecte al Geoparc Orígens neix en la importància del Pallars Jussà pel que fa a la paleontologia i geologia a escala mundial. Fa més de 70 milions d'anys, un titanosaure de prop de catorze tones (Abditosaurus kuehnei) es desplaçava lentament pels paisatges del Cretaci que més tard conformarien el territori dels Pirineus.

En un jaciment del Pallars Jussà, també s'han descobert els vestigis d'un dels últims dinosaures que van desaparèixer del planeta: Pararhabdodon isonensis lluïa una prominent cresta òssia sobre el cap i va viure en el que avui dia són els Pirineus fa uns 66 milions d'anys.
 
Fòssils d'espècies ja extingides, afloraments de roca i estructures geològiques de caràcter excepcional són només alguns testimonis de la riquesa geològica que atresoren els Pirineus, un territori transformat de manera radical per profunds canvis tectònics, climàtics i ambientals que han deixat l'empremta inesborrable a la natura i al registre geològic.
 
 

Celebració del sisè aniversari

Paral·lelament, aquest passat dissabte el Geoparc Orígens ha celebrat el seu sisè aniversari posant en relleu el patrimoni geològic de la Vall d'Àger (la Noguera). La primera activitat va consistir en la presentació de l'aflorament de la Règola per part de Jordi Bizcarri i del tècnic Xavier Mir. Posteriorment, es va dur a terme la neteja d'un tram de la llera del riu Fred amb l'objectiu de recuperar l'antic camí que unia la Règola i Àger.

Altres notícies que et poden interessar