«Volem lo tren»: història d'una lluita compartida

El ferrocarril de la Noguera Pallaresa va arribar al Pallars dècades més tard del que estava previst. La línia entre Lleida i Balaguer es va inaugurar el 1924, però no va ser fins als anys cinquanta que el tren finalment trepitjava terres pallareses, 9 anys més tard de què es reprenguessin les obres. El 13 de novembre de 1951 feia la seva entrada triomfal a la Pobla de Segur, l'última parada del trajecte, tot i que a finals del segle XIX s'havia somniat amb què l'última parada fos a Saint-Girons. 
 
Així i tot, el Pallars ja no estava connectat amb la resta de Catalunya només per carretera. Per fi hi havia una alternativa. Aquest avenç determinant per a la supervivència de les dos comarques i del Pirineu que 33 anys després, però, es veuria greument amenaçat. Des de l'arribada del tren en endavant, la crisi del món agrícola havia buidat el Pallars i una part important de la seva indústria, especialment la fàbrica de ciment de Xerallo, havia desaparegut.
 
 

1984: El primer «Volem lo tren»

Enmig d'aquest panorama de despoblament i manca d'oportunitats, el gener de 1984 el Ministeri de Transports espanyol decretava com a "molt deficitària" la línia Lleida-la Pobla de Segur. Els ingressos que generava no arribaven a cobrir ni la quarta part de les seves despeses. El tren de la Pobla semblava condemnat a desaparèixer. Un fet que al Pallars va ser rebut amb molta inquietud i empitjorava les ja de per si males perspectives de futur.

La premsa de l'època es feia ressò de la notícia alertant de les conseqüències del possible tancament de la línia. La revista Lo Raier ho qualificava d'"atemptat social" i assenyalava que seria "la major ironia de la història" que el tren, "que costà anys i anys d'espera, se'ns prengués ara com si res. Fóra una burla insultant als habitants del Pallars". "La seva carència es traduiria d'immediat en un formidable perjudici per a tota la zona", sentenciava.
 
Tanmateix, aquest anunci va provocar una important reacció per part de la societat pallaresa i de les seves institucions, com també un consens fins aleshores mai vist entre els partits polítics, tant d'esquerra com de dreta. Calia actuar i moure's, pressionant a les administracions pertinents per trobar una solució. Així, el lema "Volem lo tren" va unir la major part dels habitants del Pallars, que van començar a mobilitzar-se.

La manifestació més important va tenir lloc el 8 de juliol de 1984, quan prop de 1.500 persones van viatjar des del Pallars fins a Lleida. Va convocada pels aleshores Consells Comarcals de Muntanya del Jussà i del Sobirà, presidits per Joan Font i Ignasi Bruna, del PSC. La mobilització va recórrer els carrers de Lleida fins a arribar al Govern civil, on es van entregar 10.000 signatures en contra del tancament de la línia.
 
Tot i tractar-se d'un fet històric, l'ambient arran d'aquesta manifestació era pessimista. L'aleshores alcalde de Salàs de Pallars, Salvador Puig, afirmava que malgrat l'èxit, caldria que més pallaresos s'haguessin sumat a la crida. "Havíem d'haver-nos fet sentir més". A més, apuntava que "hem de mentalitzar-nos que ens ho hem de fer nosaltres, que ningú ho farà per nosaltres per a treure'ns l'etiqueta de marginats". 

Després de mesos de reunions, peticions, propostes i més protestes, la solució no arribaria fins al 21 de gener de 1985, quan la Generalitat, la Diputació de Lleida i Renfe van firmar un conveni a la Pobla perquè el tren pogués continuar funcionant. Aquest estipulava que Generalitat i Diputació es fessin càrrec del dèficit de la línia perquè continués oberta, la qual cosa es traduïa amb una inversió de 200 milions de pessetes anuals.
 
Si bé el tren estava salvat, la manca d'inversions condemnava aquesta infraestructura a un procés de degradació imparable. D'altra banda, però, el primer "Volem lo tren" havia posat els fonaments d'un Pallars que començava a mobilitzar-se per reclamar millores i evitar perdre els seus drets. I és que, malauradament, la història estava abocada a repetir-se 28 anys més tard.
 

2012: Nova amenaça de tancament

L'1 de gener de 2005 es feia oficial el traspàs de la línia Lleida-La Pobla de Segur a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) tot i que Renfe la continuaria gestionant. L'acord era un vell cavall de batalla al Pallars que el 1984 s'havia rebutjat. Ara, ja era una realitat, però no suposava, ni de bon tros, una garantia de continuïtat. Així i tot, la línia patia reformes i millores, i el juny de 2006, després gairebé un any d'obres i una inversió de 60 milions d'euros, es reobria amb els nous trens 592.2 i el 596.
 
D'altra banda, l'any 2009 es creava el Tren dels Llacs, actualment encara en marxa. La nova línia turística d'FGC que recorreria -des de l'abril fins a l'octubre- el trajecte amb un tren històric per potenciar l'arribada de visitants al Pallars i posar en valor el patrimoni paisatgístic de la zona. Aquesta novetat, però, tampoc suposava una assegurança de futur per a la línia.

Al de gener de 2012, amb la crisi econòmica ja present a Catalunya i el Pallars, els fets es precipiten de nou com l'any 1984. A causa de les retallades, s'anuncia que les freqüències diàries de Lleida a Balaguer es reduiran de 8 a 4, mentre entre la capital de la Noguera i la Pobla es perdran dos trens i només quedarà un únic trajecte per sentit.
 
La inquietud i el temor s'apoderen novament dels ciutadans del Pallars, que com dècades enrere, tornen a veure amençats el seu futur i la seva supervivència. Però també com 28 anys abans, la reacció social no es fa esperar. El dissabte 28 de gener, centenars veïns de la Pobla i dels pobles del voltant surten al carrer per mostrar el seu desacord amb la decisió de Ferrocarrils.
 
I, novament darrere de la pancarta de Volem lo tren, arriben fins a l'estació poblatana, on alguns dels manifestants baixen a les vies per sentir la seva veu i el seu malestar. Dos setmanes després, l'11 de febrer, aquest clam torna a viatjar fins a Lleida, on el 1984 molts pallaresos i pallareses ja havien fet cap reclamar la continuïtat d'un dels seus serveis més bàsics.

Algunes de les 400 persones repetien a la manifestació, mentre que per a moltes altres, especialment les més joves, aquella era la seva primera gran mobilització. Tanmateix, el missatge no havia canviat gairebé trenta anys després, malauradament. Reduir freqüències no suposava el tancament instantani de la línia, però sí la seva "mort anunciada", tal com declarava l'aleshores alcalde de la Pobla, Lluís Bellera.
 
El cert, però, és que la pressió social i política van tenir el seu efecte. Només 5 dies després d'aquesta manifestació, el Govern anunciava la compra de dos nous trens, mitjançant la qual es podria retirar la gestió de la línia a Renfe. Aquest fet, però, no es materialitzaria fins al 16 de gener de 2016, amb l'arribada dels nous trens GTW fabricats per l'empresa suïssa Stadler, que entrarien en funcionament el 25 de juliol.
 

La lluita continua

Tot i les millores i els avenços, la lluita pel tren de la Pobla, un mitjà de transport imprescindible per al Pallars, continua ben viva. Una connexió pública i sostenible amb la resta de Catalunya, però, que en els darrers anys no ha deixat de patir diversos contratemps, com ara esllavissades o interrupcions del servei per obres o altres incidències.

D'altra banda, la incorporació d'un tercer comboi, l'entrada del Pallars i el Pirineu al sistema tarifari de Lleida i la millora dels horaris, l'abril del 2023, són motius que, a priori, auguren un bon futur per a la línia. Tanmateix, als pallaresos la història els ha ensenyat que mai poden donar res per fet, i que sempre corren el risc de perdre els serveis més bàsics d'un dia per l'altre.
 
La seva lluita -com la del "Volem lo tren"- és i serà sempre una lluita permanent, compartida, transversal i intergeneracional. En definitiva, un camí a seguir per tal garantir la vida i la supervivència de les comarques pallareses. Perquè, malauradament, al Pallars i al Pirineu els avenços i les conquestes socials mai han vingut regalades amb un llacet ni tampoc a canvi de res.

 

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte: