«Òpera i salnitre» narra com la fortuna d'un veí de Sort emigrat a Xile va servir per construir el Palau de Marivent

Òpera i salnitre, el darrer llibre de l'historiador Sisco Farràs, narra com la fortuna del pallarès Matías Granja va servir per construir el Palau de Marivent de Mallorca, actual residència d'estiu dels reis d'Espanya. Granja, nascut a Sort cap al 1840, va emigrar de molt jove al nord de Xile on va fer "una extraordinària" fortuna gràcies a l'extracció, manipulació i exportació de salnitre.

Sisco Farràs ha publicat la biografia de Matías Granja amb l'objectiu de donar a conèixer un dels personatges "més enigmàtics i desconeguts" de la història contemporània del Pallars. Farràs explica que el Palau de Marivent el va fer construir l'artista i diplomàtic grec, Juan de Saridakis, amb la fortuna de la seva dona, l'artista i escultora Laura Mounier, qui va ser la primera dona de Matías Granja i va heretar el 50% de la seva fortuna. L'artista grec va morir l'any 1963 i en el testament deixava el Palau de Marivent i tot el contingut artístic a la Diputació Provincial amb la condició que s'hi instal·lés un museu i una escola d'art.
 
Ara bé, 10 anys després de la seva mort la història va fer un gir. La Diputació va decidir "pel seu compte" lliurar el Palau de Marivent a Joan Carles I i la seva família perquè poguessin gaudir de les vacances. Aquesta operació no va agradar als hereus de l'artista grec, que, l'any 1978, va interposar una demanda contra la Diputació per incomplir un llegat testamentari. Malgrat que no van aconseguir que els retornessin la propietat del palau sí que van aconseguir, mitjançant una sentència, que els retornessin tots els béns mobles: 1.300 obres d'art, 2.000 volums de la biblioteca i centenars de mobles d'art.
 
L'historiador pallarès ha recordat que el Palau de Marivent actualment està decorat amb obres i mobles de Patrimonio Nacional, "res a veure amb l'autèntica història d'un edifici construït amb els diners que el nen de casa Cota de Sort va amassar al desert d'Atacama". Farràs reivindica que el Palau hauria de retornar a ser un museu com el testament de Saridakis així ho indicava.
 

Del Pallars al desert d'Atacama

Matías Granja va marxar de Sort de jove aconsellat pel seu pare. Un any, durant la missa de gall, Granja va entrar a l'església de la capital del Pallars Sobirà amb un feix de palla i va calar-hi foc. Tot i que lincendi es va apagar ràpidament i que no hi va haver danys personals, el seu pare li va aconsellar deixar el poble. I així ho va fer i va anar a Barcelona per posteriorment embarcar-se cap a Xile.

Al país andí, i gràcies a l'acumulació de capital del comerç colonial, va poder comprar i construir oficines salnitreres al desert d'Atacama. L'autor del llibre ha explicat que aquest enriquiment, generat pel comerç i les finances, anava associat a un ràpid procés d'ascens social pel qual els nous rics adquirien els "símbols de luxe i ostentació propis de la vella aristocràcia". Un d'aquests símbols era l'afició per l'òpera i el teatre. D'aquí el títol del llibre.
   
 

Record amb Sort

El llibre descriu un home "dur, sorrut, implacable amb els negocis i poc disposat a rememorar passats tenebrosos", però Sisco Farràs ha narrat que aquesta visió queda matisada en comprovar que va batejar les tres oficines salnitreres que posseïa al districte de Aguas Blancas amb noms com Pepita, Cota i Bonasort.

Farràs apunta que és molt possible que el nom femení estigui associat al record que sempre va mantenir de la seva germana Josefa, morta a Sort quan només tenia 20 anys. Els altres dos noms fan referència a la casa de Sort on va néixer i l'altre podria remetre a la fortuna i al nom de la capital del Pallars Sobirà.
 

Exposició a les Botigues Museu

Al Cafè Salón de Salàs de Pallars, seu de les Botigues Museu, i coincidint amb l'edició del llibre, s'ha estrenat una exposició sobre el Nitrato de Chile. La mostra conté documentació de l'empresa de salnitre de Granja i molta cartelleria d'aquella marca xilena que va acabar exportant a tot el món.

Una de les imatges que ha quedat fixada en l'imaginari popular de molts catalans és el mosaic de Nitrato de Chile ubicat al poble de Castellolí (l'Anoia). A la mostra de Salàs s'hi pot veure una rèplica d'aquest mosaic. El genet del Nitrato de Chile és una icona publicitària que Sisco Farràs compara amb el Toro d'Osborne, el Tío Pepe o el majordom de Netol.
 

Altres notícies que et poden interessar