El Pallars acudeix a les urnes amb la possibilitat d'aconseguir tres diputats al Parlament

Des d'aquest diumenge a les 9h del matí -i fins les 20h del vespre- 15.382 pallaresos i pallareses estan cridats a votar en unes eleccions catalanes amb uns resultats força imprevisibles, però amb una clara possibilitat d'aconseguir fins a tres diputats del Pallars al Parlament de Catalunya.

Seria la primera vegada que es dona aquest fet, tot i que en la legislatura passada les comarques pallareses ja van tenir tres representants a la cambra catalana: Sílvia Romero (PSC), Antoni Flores (ERC) i Jeannine Abella (Junts), si bé aquesta última va obtenir l'acta uns mesos més tard després de la renúncia del parlamentari Joan Carles Garcia.
 

🔴 #EnDirecte Quan ja són les 9 del matí, els col·legis electorals obren a tot el #Pallars

🗳️ Més de 15.300 pallaresos i pallareses estan cridats a votar a les #EleccionsParlament12M pic.twitter.com/NzCKYUhP5i

— Pallars Digital (@pallarsdigital) May 12, 2024

Meses constituïdes amb normalitat

De moment, les 41 meses electorals al Pallars (25 al Jussà i 16 al Sobirà) ja s'han constituït amb tota normalitat, i la primera dada de participació es farà pública a les 13h. Fa tres anys, en unes eleccions marcades encara per la Covid-19, tan sols 3.455 pallaresos havien acudit a les urnes aquella hora, el 23,49% al Pallars Jussà i el 21,03% al Pallars Sobirà.

Més tard, a les 18h, un 42,75% dels ciutadans del sud ja havien votat, mentre que al nord la participació superava el 47%. La xifra de votants final esdevindria la segona més baixa del Pallars Jussà en unes eleccions catalanes: 58,29%. Al Sobirà, la participació va ser del 65,53%, la més baixa dels darrers 30 anys.


L'escrutini començarà a les 20h i està previst que acabi a les 22:30h. Els resultats definitius, però, no se sabran fins al 17 de maig quan es faci l'escrutini general a les Juntes Electorals Provincials. Prèviament, s'haurà fet el recompte dels vots dels electors residents a l'estranger.

Els resultats que es facin públics aquest dilluns a la nit sí que inclouran el vot per correu. Prop de 97.500 persones han votat per correu al 12M, un 63'8% menys que el 2021 però un 36,6% més que el 2017.
 

🔴 #EnDirecte La cap de llista de @JuntsXCat a Lleida, @Jean_Abella, la candidata del Pallars més matinera en votar a les #EleccionsParlament12M

✉️ Ho ha fet a les 9:35 al col·legi electoral d’Isona i Conca Dellà, d’on és alcaldessa #pallars pic.twitter.com/Wwl8NBhtmn

— Pallars Digital (@pallarsdigital) May 12, 2024

Tres pallaresos amb opcions d'entrar

Aquest 12 de maig, l'alcaldessa d'Isona i Conca Dellà intentarà tornar a ocupar un escó al Parlament, ara com a cap de llista de Junts per Lleida. Un fet que li garanteix l'elecció tenint en compte que l'any 2021 el seu partit va sumar 5 diputats a la demarcació.
 
També té moltes opcions d'esdevenir diputat Josep Vidal, alcalde de Llavorsí i segon de la llista d'Esquerra Republicana. Fa tres anys, ERC va aconseguir també 5 representants a Lleida. Finalment, la número 4 del PSC lleidatà, Neus Comes, també podria aprofitar la pujada que les enquestes donen al seu partit per accedir al Parlament -fa tres anys en van obtenir 3 a la demarcació-, tot i que els comicis es preveuen força diputats.
 

15 diputats en joc

Dels 135 diputats que sortiran escollits avui, la demarcació de Lleida i el Pallars n'elegiran només de 15 en virtut de la llei electoral. Barcelona serà la que més en triarà (85), seguida de Tarragona (18) i Girona (17). L'any 2021, els resultats a Lleida van atorgar 5 diputats a Junts, 5 a Esquerra Republicana, 3 al PSC, 1 a la CUP i 1 a Vox.



  
A Catalunya, el PSC i ERC van empatar amb 33 escons, Junts en va sumar un menys, 32; Vox va entrar per primer cop al Parlament amb 11 diputats; 9 van ser per a la CUP, 8 per als Comuns, Ciutadans en va guanyar 6 i el PP en va treure 3.


 

Elecció del president de la Generalitat

El primer pas per posar en marxa la nova legislatura és constituir el Parlament, que s'ha de fer dins els 20 dies següents al dia de la celebració de les eleccions. En aquesta sessió constitutiva els diputats escullen els membres de la Mesa, inclòs el de la presidència del Parlament.

Una vegada es constitueixi el Parlament, el president o presidenta de la cambra catalana tindrà 10 dies màxim per proposar un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat, després de consultar els representants dels grups parlamentaris.


En el primer debat d'investidura, perquè sigui investit, el candidat o candidata ha d'obtenir el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, un mínim de 68 diputats. Si no aconsegueix aquesta majoria absoluta es pot sotmetre, dos dies després, a un segon debat i a una segona votació, en què serà suficient la majoria simple. És a dir, que rebi més vots a favor que en contra. En cas que en aquesta segona votació el candidat tampoc sigui elegit, la presidència del Parlament pot fer una altra proposta de candidat.

Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament queda dissolt automàticament i el president de la Generalitat en funcions convocaria eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre 40 i 60 dies després de la convocatòria.

Altres notícies que et poden interessar