Una setantena de ramaders es manifesten a Llavorsí per una «millor gestió» de l'os

La "presència inusual" d'ossos a pocs metres dels pobles de la Vall Ferrera ha fet que una setantena de ramaders del Pallars hagin sortit aquest dilluns al carrer per demanar a l'administració una "millor gestió" d'aquests animals al Pirineu. Els ramaders consideren que la gestió que s'està fent és "nefasta" i denuncien que els animals que s'han vist "no mostren cap temor" a la presència humana i s'acosten "temeràriament" als pobles com Alins o Àreu.

La protesta ha estat convocada per Unió de Pagesos, sindicat que demana saber quin és el nombre màxim d'ossos que es calcula que hi pot haver al Pirineu tenint en compte la població i les activitats que s'hi desenvolupen. Reclamen que l'administració n'assumeixi les conseqüències.

Els ramaders han anat caminant darrere d'una pancarta en què es podia llegir "La ramaderia del Pirineu existeix" fins a la seu del Parc Natural de l'Alt Pirineu, on han llegit un manifest. La concentració la tancaven tres tractors. Durant la lectura, han demanat el "reconeixement de tots els atacs directes i indirectes" de l'os, així com "els danys col·laterals" que suposa la presència de l'os a les muntanyes.

Els ramaders diuen que estan cansats que l'administració els qüestioni cada vegada que hi ha un atac i demanen informació en temps real d'on es troben els ossos per "prendre mesures" per defensar els seus animals i "no posar en perill la seva pròpia vida". El ramader que es va trobar l'os de cara prop d'Àreu, Francesc Feliu, que va haver de defensar els seus animals, s'ha dirigit als manifestats i els ha agraït el seu suport. Amb la por al cos encara, ha dit que la coexistència de l'os amb la ramaderia extensiva "no és viable".
 

Dos albiraments en 24 hores

Cal recordar que la setmana passada ho va haver dos albiraments d'os en escasses 24 hores a la Vall Ferrera. El primer va ser gravat per dos joves prop de la carretera entre Ainet de Besan i Araós. El segon, va sorprendre un ramader d'Àreu, que va haver de foragitar el plantígrad quan aquest s’acostava a les seves eugues a la zona de Costuix. Aquests fets van posar en alerta els veïns de la Vall Ferrera per la proximitat i l’actitud despreocupada de l’os.
 
L'alcalde d'Alins, Manel Pérez, va explicar llavors a Pallars Digital que la preocupació "no només és present entre el sector ramader, sinó també entre el veïnat, en especial la gent gran, perquè fa la sensació que els ossos cada cop tenen menys por de la presència humana", assegurava. Segons l'alcalde, la gent "està espantada" per la possibilitat de topar amb un os.

Aquest dimarts hi ha convocada una segona concentració de ramaders a Sort per mostrar el seu rebuig a aquesta espècie i demanar una millor gestió dels animals que ja habiten les muntanyes del Pirineu.
 

Fundación Oso Pardo

Mentre els ramaders diuen que els agrupaments de ramats d'equí i boví són "impossibles d'aplicar" com es fa amb els ramats d'oví, la Fundación Oso Pardo ha defensat els agrupaments de ramats d'ovelles i ha informat que només un 0,16% del bestiar dels agrupaments va morir depredat per l'os el 2022.

Pel que fa als danys causats per ossos l'any 2023 a tot el Pirineu català van ser de: 19 atacs sobre apicultura (49 ruscs, caixes i nuclis, que van comportar una indemnització conjunta de 5.105 euros), 14 atacs sobre ramaderia ovina i caprina (14 ovelles i 1 cabra amb un total de 2.715 euros d'indemnització) i 1 atac sobre un vedell (600 euros d'indemnització).

Per aquesta entitat els posicionaments en contra d'aquest animal "de forma sistemàtica" per part del sector ramader, "són difícils d'entendre per una societat que recolza tant la ramaderia extensiva com la conservació de les espècies en perill d'extinció".

Altres notícies que et poden interessar