El
Memorial Democràtic liderarà les commemoracions institucionals que la Generalitat preveu per a
2025 en homenatge a l'activista pallaresa
Conxita Grangé, figura clau en la
lluita antifeixista. Així ho ha acordat el
Govern, a la llista anual de personalitats i esdeveniments que es rememoraran l'any vinent a Catalunya.
El director de la institució,
Jordi Font, ha destacat que "ens sentim
profundament orgullosos de recordar i reivindicar el llegat de Grangé, testimoni ineludible de la
lluita per la justícia, així com la defensa dels
drets humans i els valors de l'antifeixisme.
Per celebrar l'efemèride, s'han previst tota una sèrie d'activitats i programacions de caràcter divers, arreu del territori, que inclouen des d'
exposicions,
ponències i
col·loquis fins a la publicació d'una
biografia oficial. A més, alguns dels actes es produiran en col·laboració en col·laboració amb el
Museu Hidroelèctric de Capdella i l'
Ajuntament de la Torre de Capdella, municipi d'on era originària Conxita Grangé.
"L'objectiu global és destacar, recuperar i difondre la memòria d'
una dona fermament compromesa amb els valors i l'ideal democràtics", ha afirmat Font. Per aquesta raó, el director ha assegurat també que Grangé forma part del "
patrimoni memorial intangible dels catalans".
Les de 2025 no seran, però, les primeres accions que el Memorial Democràtic executarà en honor de Conxita Grangé. El 2019, el Memorial Democràtic i l'Ajuntament de la Torre de Capdella
li van retre un sentit homenatge i, des d'aleshores, un
plafó informatiu de la
Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya senyalitza la seva casa familiar situada a la
Central de Capdella.
Darrera catalana supervivent dels camps nazis
Conxita Grangé Beleta va néixer a
Espui el 6 d'agost de
1925 en una família de vuit germans. Als dos anys va anar a viure amb seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz i la seva cosina Maria Castelló a
Tolosa de Llenguadoc. Durant la
Guerra Civil (1936-1939) la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la
República.
Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la
resistència als nazis. Conxita Grangé, Elvira Ibarz i Maria Castelló feien d'enllaç amb els
guerrillers que combatien als nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.
Les tres dones van ser detingudes a Peny, al departament francès d'Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la
Gestapo, van ser
empresonades i torturades, a Tolosa de Llenguadoc, des d'on van ser deportades a
Alemanya. Van travessar França de sud a nord, a bord d'un tren amb més de 700 detinguts, sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. Després de dos mesos de recorregut, el 9 de setembre van ser internades al
camp de concentració de dones de Ravensbrück (Alemanya).
Abans de l'alliberament, quan el camp va ser bombardejat per l'aviació aliada, van estar setmanes caminant en una
marxa de la mort, fins que van aconseguir trobar les
tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb
Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.
Va rebre destacades condecoracions de la
República francesa, com la
Legió d'Honor i la
Medalla de la Resistència. Va dedicar els darrers anys de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars, advertir sobre les monstruositats que van significar el nazisme i el feixisme i a mantenir viva la memòria de les dones deportades. Després de la mort de
Neus Català, Conxita es va convertir en
la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis.
Va morir el 27 d'agost de 2019, a l'edat de
94 anys.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
_(1).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(1).jpg)
