«Tupina»: el projecte de recuperació de la memòria oral de les padrines de les Valls de Cardós

Ja fa més de quatre anys que a les Valls de Cardós s'estan movent per evitar que els sabers ancestrals desapareguin en la nebulosa dels temps. Tots aquests esforços han convergit en el Projecte Tupina, una iniciativa que busca recopilar i difondre la memòria oral de les padrines d'aquesta zona del Pallars Sobirà. L'objectiu és crear un arxiu local que posi en valor les formes que han sostingut la vida durant segles.

El projecte, impulsat per la Comunitat de Municipis Cardosencs -formada pels ajuntaments d'Esterri de Cardós, Vall de Cardós i Lladorre- i el Parc Natural de l'Alt Pirineu, va començar amb la realització de 20 entrevistes a padrines d'aquests municipis. D'aquestes converses, fetes entre finals del 2020 i principis del 2021, n'han sortit un documental i un llibre.
 
El primer, realitzat per Bruna González Embun, porta per títol L'any eri molt llarg, i recull les vivències i reflexions de les dones de les Valls de Cardós sobre la vida en aquest racó pallarès i com ha canviat des d'aleshores. La peça audiovisual, de la qual se'n pot veure un tastet a l'inici de la notícia, ja s'ha projectat en diferents nuclis de les valls, i aquest diumenge es podrà veure a Arrós de Cardós en el marc de l'11a Fira de productes del Parc de l'Alt Pirineu.

D'altra banda, de la recerca de la memòria oral també n'ha sorgit el llibre Menjàvom del que tenívom, escrit per Joana Blanc Ramírez i editat per Bresca, i que ha sigut una de les publicacions més comprades per Sant Jordi al Pallars.
 
En aquest cas, el recull de receptes tradicionals és l'eix vertebrador que permet remuntar-se a la vida que els va tocar viure a les padrines de les Valls de Cardós dècades enrere. El llibre també es presentarà aquest diumenge.

I per què s'anomena Tupina? Doncs perquè el projecte, de la mateixa manera que aquest recipient ho fa amb el confitat, vol conservar i mantenir ben guardades no només la memòria oral de les padrines de les Valls de Cardós, sinó també la saviesa ancestral i la formes de viure que han perviscut durant anys i panys, però que en la societat actual corren el risc de perdre's i caure en l'oblit.

Altres notícies que et poden interessar