Dijous, 21 de novembre de 2024
Dansàneu

Jan Vilanova: «No es pot entendre la cacera de bruixes sense tenir en compte la misogínia de l'època»

Conversem amb Jan Vilanova, autor del text de 'Vosaltres, les bruixes', la lectura del qual es farà en primícia aquest divendres a Unarre en el marc del Dansàneu

Jordi Ubach Llorens Unarre | 23 de juliol de 2024 a les 12:07
Jan Vilanova, autor dels textos de 'Vosaltres, les bruixes' | Dansàneu
Vosaltres, les bruixes és una producció del Teatre Nacional de Catalunya que s'estrenarà a Barcelona el proper mes d'octubre. Es tracta d'un text de Jan Vilanova que dirigirà Alícia Gorina i que compta amb les actrius Mònica Almirall, Queralt Casasayas, Imma Colomer, Mia Esteve, Montse Esteve i Tai Fati.

Abans, però, el comunidor d'Unarre serà testimoni d'una lectura de l'obra en primícia, programada dins els actes del 33è Dansàneu, que introdueix en aquesta edició el teatre de text com a disciplina. Serà aquest divendres 26 de juliol a les 19h -i amb les entrades ja exhaurides- en el marc de la commemoració del Sisè centenari del document sobre bruixeria més antic d'Europa (1424-2024).

Què va passar realment durant la cacera de bruixes a Catalunya? Jan Vilanova Claudín (Andorra, 1982) indaga a Vosaltres, les bruixes sobre tot allò que va envoltar les bruixes, sobre els atacs contra la dona que la societat amagava darrere de les acusacions per bruixeria, sobre la por al que és diferent en una societat autoritària i patriarcal. Parlem amb ell sobre l'obra i el seu procés de creació.

- Com s'adapta un tema com la bruixeria en la dramatúrgia?

- La bruixeria m'ha fascinat des que l'he estudiat. Sabia que tenia entre mans un material molt potent, però em preguntava com fer-ho. Anteriorment s'havien fet obres que parlaven sobre la bruixeria, però eren fetes sempre des de la ficció. Tenim un referent, com és La indagació de Peter Weiss, que aborda el primer judici d'Auschwitz utilitzant els mitjans del teatre documental. En el cas de la bruixeria disposem dels documents dels judicis. Això és molt valuós, ja que en aquestes actes es prenia nota de tot allò que s'hi deia. Per tant, es pot dir que conservem un diàleg, que podem reproduir les veus del passat. És increïble. Una porta al passat meravellosa.

- T'has basat en documents històrics i judicials reals. Quines sorpreses t'has trobat durant el procés?

- Moltes! Estem parlant dels segles XV i XVI. Totes estan relacionades en els judicis, les sentències... En el fons, malgrat tot, s'amaga una realitat més trista, que és el dia a dia d'unes comunitats petites on hi ha molta por i molt dolor. Trobem casos de morts d'infants o de bestiar, del qual en depenia la subsistència d'aquella societat. També s'hi observa un ambient de disputa i de denúncia entre veïns, així com una necessitat de trobar culpables a aquelles morts inexplicables.

- Unes culpables que en la gran majoria dels casos eren dones.

- No es pot entendre la cacera de bruixes i la seva evolució històrica sense tenir en compte la misogínia de l'època. A Catalunya, per exemple, el 90% de les persones que eren acusades per bruixeria eren dones. En el conjunt d'Europa, un 85%. El crim de bruixeria i la percepció que la dona és la culpable evoluciona al llarg del temps i està relacionat amb la creença que la dona era més dèbil, tant física com mentalment. Per tant, es creia que era més fàcil que caigués sota la temptació del diable. La dona era la víctima fàcil, la més factible.

- Com ha estat el procés d'investigació?

- Comença fa bastants anys, l'any 2016, quan acabo els estudis del Grau en Història amb un treball sobre les bruixes. A partir d'allà m'endinso en un treball més exhaustiu a nivell acadèmic, que és el que ha fet l'historiador Pau Castell, i m'introdueixo amb més profunditat en el món de la bruixeria. A Vosaltres, les bruixes ens centrem en els casos que apareixen a la tesi doctoral del professor Castell.

 
- Quin és el principal aprenentatge que has adquirit?

- A nivell professional era un repte important, perquè el tractament documental de l'obra i el volum de feina de documentació en el que treballàvem era molt ambiciós. El principal aprenentatge per mi es la fascinació que em produeix mirar cap al passat, és una sensació difícil de descriure, és un paisatge humà i físic que pots reconèixer a través dels diàlegs, però a la vegada està molt allunyat de nosaltres. He après com de prop estem del nostre passat, molt més del que ens imaginem. Les pors i les emocions són les mateixes traslladades a una altra època.

- L'obra formarà part de la temporada 2024-2025 del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a partir de l'octubre. Què n'esperes?

És tot un repte el fet d'estar al TNC. Serà la primera obra que hi estreno i estic il·lusionat.  La setmana passada vaig estar a un dels assajos i el que més il·lusió em va fer és que totes aquelles petites finestres al passat, les històries de les dones acusades per bruixeria, podran ser observades pel gran públic. Als assajos he quedat sorprès, estè sent un gaudi veure les actrius treballar, la seva actitud, el seu compromís i la il·lusió que els fa poder realitzar aquest projecte.
 

Actrius de l'obra 'Vosaltres, les bruixes' de Jan Vilanova. Foto: Dansàneu


- Alícia Gorina n'assumeix la direcció per portar a escena els teus textos. Com ha estat treballar amb ella?

- Amb l'Alícia és el primer cop que treballem junts i em fa molta il·lusió que dirigeixi l'obra. Ha esdevingut un procés llarg, de quatre anys, i ha estat molt bonic, perquè ha mostrat molt respecte i molta cura en relació al text. Però també m'agrada treballar amb gent que aporti la seva mirada, que es faci seus els textos, i en aquest sentit estem trobant un molt bon equilibri.

- Què ens espera a l'acte de Unarre? Què podrem veure en exclusiva?

- El que veurem el proper divendres a Unarre és una lectura del text. Comptarem amb les actrius de l'obra, Mònica Almirall, Queralt Casasayas, Imma Colomer, Mia Esteve, Montse Esteve i Tai Fati, que llegiran una part del text per al públic. És una adaptació, com un pas intermedi abans de la posada en escena definitiva. Em fa molta il·lusió fer-ho a Unarre, a les Valls d'Àneu, perquè molts dels processos que apareixen en els textos són del Pallars, també d'Andorra i de la resta del Pirineu. 

 
- Un acte que es farà en un indret especial, el comunidor d'Unarre...

- Així és. Es tracta de l'únic comunidor conservat a les Valls d'Àneu. Una construcció petita, prop de l’església barroca de Sant Julià, que conserva tot l’aire conjurador de quan s’hi aixoplugava el sacerdot per comunir tempestes i pedregades. Un indret màgic.

- Què esperes d'aquesta producció?

- L'obra estarà en cartellera al TNC durant cinc setmanes, del 2 d'octubre al 3 de novembre d'aquest any. Espero seguir aprenent i gaudint molt de recollir els fruits de més de quatre anys de feina molt profunda i de que aquestes histories puguin arribar a la gent. En definitiva, fer la feina bé, gaudir del procés, aprendre'n, que el públic vagi a veure l'obra i que li sembli més o menys interessant.


Altres notícies que et poden interessar







 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació