PETT, llufes i altres incontinències

Senyor director,

No sé si el 18 de juliol (fa mooolts anys, paga extra) és massa bon dia per fer o parlar de segons què. A mitja tarda Tremp surt a TV3 en vermell pel rècord de 39ºC, al cap de poc, Llimiana arriba als 40ºC; el Barça diu que vol fitxar estrelles joves, París comença a rebre esportistes a la Vila Olímpica, continuen els serials judicials de les parelles del Trinco Mainat i del president Pedro Sánchez...

Potser perquè soc boomer en període estival, de bon matí ja acostumo a posar el 3/24. A les 9h del matí connexió en directe amb el Parlament Europeu (seu Estrasburg) perquè la candidata a presidir la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha de fer el discurs i després s'ha de procedir a la votació.

Diverses curiositats:

- Passa una mica de les 9h, molta gent dreta per la cambra (potser encara no coneixen la cadira-escó) i la presidenta amb aspiració a la reelecció, també vagareja. La presidenta del Parlament Roberta Metsola, remena papers. Començament poc rigorós.

- Com que són moments buits, el corresponsal fa spoiler i diu que es preveu un discurs amb picades d'ullet a dreta i esquerra perquè, i aquí la darrera curiositat...

- El vot és secret; això de la disciplina de vot...

Finalment, la presidenta en funcions, agafa la carpeta i va al faristol.

No porta ni un minut d'intervenció i ja he sentit "invertir en seguretat i defensa", veig que la cosa promet i corro a buscar paper i bolígraf per apuntar, en gargots, algunes idees.

De seguida es passa a allò d'"un pacte verd" i "tot i les diferències, hem de fer front comú" (comprensible quan busca els vots entre opcions molt diferents).

Parla de moments difícils viscuts en l'anterior legislatura, com els confinaments per la Covid, "la superació d'una crisi energètica sense precedents" o emotius amb Zelenski en què "fins i tot als intèrprets els queien les llàgrimes".

"Ens cal competitivitat i sense entrebancs burocràtics" (¿va per a la pagesia europea que s'ha extremadretitzat?).

"Putin ens va fer xantatge. Vam buscar alternatives renovables més barates i fetes per nosaltres". No puc deixar de pensar en els Verds de Petra Kelly dels anys 80. Després es va dir que Verds (i no tan verds com la conservadora CDU) coincidien que no volien centrals nuclears al jardí de casa però que no feien fàstics si l'energia venia de les centrals nuclears previstes al Marroc que la transportarien per autopistes (MAT) que travessarien, per exemple, el Pallars.

Ara el gran projecte modern és el conducte d'hidrogen verd (Barcelona, Marsella i amunt).

De seguida una altra idea. "Els estalvis europeus i la compra d'empreses han servit per a l'expansió econòmica d'altres zones, com Àsia". I el meu cap comença a donar voltes "això ho he sentit, això ho he sentit" i pam... si era el president Pedro Sánchez Castejón (PSC) que ho deia el dia abans, 17 de juliol (en una sessió extraordinària que ningú no sabia ben bé a què venia) a la tribuna del Congrés de Madrid...

I la presidenta continua. "Rússia està a la defensiva, està fent una guerra de desgast i espera que Europa es vagi estovant". Parla d'un primer ministre europeu (l'hongarès Orbán) que "va visitar Moscou i no era més que un intent d'apaivagar". Fervorosos aplaudiments. (Com que el discurs és escrit, i la traducció era simultània i se sentia un discurs en francès, m'agradaria poder llegir el text original per poder entendre si diu allò que sembla que s'entén. El llenguatge polític té aquesta virtut-mania-deficiència-rèmora que no sempre és prou explícit).

I més perles: avançar en la Unió Europea de Defensa, que cal produir armament a Europa, perquè ara es depèn de l'exterior i un escut de defensa aèria, fet que ens pot recordar la guerra de les galàxies de Ronald Reagan dels anys 1980 i diu l'Úrsula, "no només com a mesura de defensa, sinó com a símbol de força". Sembla l'anunci del primo de Zumosol.

De seguida apareix un altre gran tema, el del control de les fronteres davant la immigració.

"Els migrants són persones com nosaltres" (m'agradaria saber com i quan ha arribat a aquesta conclusió, de gran lucidesa...), i de seguida diu que els retorns "han de ser més dignes" (s'hi pot intuir algun tipus de contradicció?). "La conca mediterrània hauria de rebre la nostra atenció. Dues ribes i un sol futur".

En una Europa envellida, que necessita migrants, Alemanya va ser molt múrria quan va acollir més d'un milió de refugiats (selectes en formació acadèmica i professional) de la guerra de Síria; els migrants de menys categoria no els vol ningú, fins i tot els països poden pagar una taxa-impost-multa-butlla si es neguen a acollir refugiats.

Europa, sí, UNA, amb perspectives d'ampliació; però algun país escombra cap a casa.

Celebra que "els Balcans, Ucraïna o Geòrgia han optat per la llibertat davant de l'opressió", en què sembla que es basa en un maniqueisme massa simple.

"La Unió Europea també té responsabilitat al món". "El vessament de sang a Gaza ha de parar ara mateix". Aplaudiments. (Si mesurem la intensitat i la durada d'aquests aplaudiments podem concloure que la voluntat de solució queda una mica allunyada). "Hem augmentat l'ajuda humanitària a Gaza. Hem de donar suport a l'Autoritat Palestina. Els dos estats són la solució". I torno a recordar PSC que cap al final del seu mandat com a president de torn de la UE va fer una gira pel reconeixement de l'Estat palestí, gira criticada (sobretot pel PP) i de resultats internacionals més aviats escassos.

Von der Leyen recorda també les dones, la bretxa salarial i la cura.

Un altre gran tema del discurs és la consolidació de la democràcia, amenaçada entre d'altres per ciberatacs de Rússia (i la Xina) i per la manipulació de la informació. Tema que em torna a sonar: em sona, em sona... i pam... era el gran tema de PSC al Congrés de Madriz el 17 de juliol.

Úrsula Von der Leyen no estalvia paraules en la lluita contra la corrupció. Ai, quin concepte! I no diu res que fa un any i mig la vicepresidenta del Parlament Europeu, Eva Kaili, va ser detinguda (amb més persones) pel cas Qatargate; que "la gestió de la UE en la compra de vacunes anticovid s'acaba de sentenciar com a molt opaca"; que al voltant del Parlament s'hi instal·len els aconseguidors (lobbies, que fa més modern)... i no sé en quin cas de corrupció (judicial, política, moral...) encabir que, com a mínim hi havia un escó buit, el de Toni Comín. (Sensu contrario, Dianes Ribes, Jaumes Asens han passat per Madriz i han fet juraments constitucionals?).

I si continuem en altres casos de corrupció, propers, (o allò que no sembla gaire bonic als ulls de la gent normal de carrer) podem pensar en Mariano Rajoy (i la policia patriòtica); Sarkozy i campanyes perfumades; Trump i tants escàndols; Zelenski, que va haver de destituir la cúpula de l'exèrcit perquè s'enriquia inflant el preu de les patates que enviaven als ranxos del front, de les armes rebudes que han acabat revenudes al mercat negre, dels fons voltor que s'han fet amos de gran part del territori ucraïnès; de l'abdicació d'un rei que ara és "un rei a l'orient"; d'una parella d'una presidenta que vol pactar fraus amb la Fiscalia; de la parella d'un president que prospera en negocis; de Toni Comín, que sembla que carrega despeses de vacances familiars al Consell per a la República; d'un famós 3%; d'un partit de mans netes i cartells bruts; d'una quadrilla andalusa que enviava a l'atur gent que ni treballava... El SEO diu que augmenta la desafecció amb la política, potser no és massa estrany, ni que augmentin el populisme i l'extrema dreta.

Entre alguna interrupció per impertinències telefòniques i alguna anada al lavabo no puc assegurar que hagi seguit tot el discurs de la presidenta, però amb el que hi he percebut ja en tinc prou per entrar en estat d'alarma. Si això és l'Europa del futur, penso que no anem bé.

I a la resta del món, també passen coses. És curiós que el mateix 18 de juliol, al Palau de Blenheim, molt a prop d'on va néixer Churchill, es faci la cimera de la Comunitat Política Europea (CPE), ara liderada pel nou flegmant laborista Starner; també hi és Zelenski. Es repeteix el mantra sobre Putin, com a totes les convencions del món occidental. Tothom sap que Putin no és un sant (però tampoc no ho era aquests anys darrers quan era proveïdor de recursos a mig món), no vull creure, tampoc, que la UE i l'OTAN tinguin excés de filantropia.

I com que l'ombra acostuma a ser una mica més allargada, sembla que el problema real és l'amenaça del gegant asiàtic al qual, de moment, no se li gosa fer ni pessigolles.

Un apunt final: El Pacte de Varsòvia va durar 36 anys (1955-1991); l'OTAN, que es va constituir abans, al 1949, acaba de fer 75 anys, i amb una virulència inusual.

Estem davant d'una PETT (Política Europea Tàcticament Tortuosa); s'escapa alguna llufa i, potser, pagarem cares algunes incontinències.

Josep Manel Fondevila Tolo