Carlota Gurt: «La història de les bruixes és la història de les revoltades, de les dones que fan por»

El 33è Dansàneu, que es va estrenar el passat divendres, clourà aquest diumenge 4 d'agost amb un espectacle especial a la plaça Major de Borén: Les filles de Lilit. Una producció pròpia en col·laboració amb el Festival Clàssics i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) que compta amb curadoria de textos a càrrec de l’escriptora i traductora Carlota Gurt; visió escènica de Sol Picó; les coreògrafes i ballarines Anna Hierro, Raquel Gualtero, Sònia Gómez i la pròpia Sol Picó; i música original de la Barcelona Art Orchestra, amb composicions de Lluís Vidal, Joan Vidal, Lluc Casares i Néstor Giménez.

Les filles de Lilit és una narració corpòria que explora les arrels del discurs delirant, misogin i assassí sobre les bruixes, i la construcció d’aquest imaginari col·lectiu per combatre la por que feien (fan?) les dones. Un recorregut per les empremtes mentals i físiques en els cossos de les dones que han dit: "no". Quatre solos de quatre dones esgarriades: Lilit, Medea, la Bruixa i Orlando.

Quatre noves composicions musicals confegides a partir de textos d’Eurípides, Ben Sira, dos inquisidors dominics i Virginia Woolf. Un conjur per expiar les mortes. Un crit que clama: si us fem por, és problema vostre. Totes venim de Lilit, i avui volem conversar amb Carlota Gurt i Daví (Barcelona, 1976), curadora dels textos, per aprofundir més en aquesta producció pròpia del Dansàneu.

- L'espectacle s'estrenarà el proper diumenge com a acte de cloenda del Dansàneu. Com sorgeix la idea? 

- Neix fruit d'una proposta que em fa el Dansàneu i que afronto amb moltes ganes. Es tracta de quatre peces curtes amb coreografia i quatre peces musicals. Jo m'he encarregat d'escollir els textos, però no necessàriament han d'aparèixer a l'espectacle; poden ser inspiracionals. És aquí on entra en joc la Sol Picó. Com que el Dansàneu enguany girava entorn de les bruixes i el Festival Clàssics anava de natura, vam trobar el nexe. 

- Has fet la curadoria dels textos sobre una temàtica nova per a tu. En què t'has inspirat?

- La idea és que hi hagi una mena de fil conductor, un seguit de textos clàssics que units facin un recorregut sobre la temàtica de la bruixeria, amb la idea principal que la bruixa era la dolenta. La història de les bruixes és la història de les dones que fan por. Dones revoltades que es desvien de la normalitat i que, per tant, són una amenaça per a l'ordre establert. Són filles d’una misogínia recalcitrant. Una misogínia que s’alimenta de la por. 

 
- Els textos escollits són sobre Lilit, Medea, la Bruixa i Orlando. T'ha estat complicada l'elecció?

- Em vaig posar a llegir sobre bruixes, que és un tema que com bé dius tampoc dominava. Vaig parlar amb el doctor Pau Castell, vaig llegir-me la seva tesi, així com una enciclopèdia sobre bruixeria... També he fet recerca sobre Lilit, i això va ser complicat. Vaig valorar diverses coses i vaig dubtar molt també amb Orlando, però em semblava que tot plegat era un bon recorregut. Em vaig plantejar també incloure el text d'un judici, o novel·les que parlen de bruixes, però no em va semblar adequat. Vaig estar unes quantes setmanes remenant. 

- La Barcelona Art Orchestra ha musicat els teus textos. Què n'esperes?

- No he tingut l'oportunitat d'escoltar cap peça encara. Sé qui són les coreògrafes que ho dansaran, però de la música no he sentit res. Estic encuriosida! Espero que sigui una mica arriscat. Ja que tenim l'oportunitat de fer una cosa nova, anem a grillar-nos una mica, no? El risc sempre té el perill que te la pots fotre, però és la gràcia. Qui no arrisca no pisca! Tinc ganes de veure com s'engrana tot plegat. És engrescador fer feines per encàrrec. Em sembla interessant, perquè és una manera de forçar, d'entrar en camps que no són els teus, que no són naturals per a tu i que no coneixes.
 
- A Les filles de Lilit tenen un paper fonamental les quatre coreògrafes. Quan escrius un text te l'imagines dansat?

- No. Tot i que sí que és cert que he vist molt teatre, tinc experiència en aquest camp, i per tant dins del meu cap m'imagino coses, però la dansa és cosa de la Sol Picó. Tinc ganes de veure'n el resultat final i com la Sol ha traduït els textos.

- Què és el que més t'ha cridat l'atenció sobre la bruixeria?

- El discurs misogin fins al deliri i el grau de bel·ligerància contra les dones. Al llibre Malleus Maleficarum, un exhaustiu tractat sobre la cacera de bruixes, hi ha parts que són al·lucinants. Em sembla molt desolador que hi haguessin dones amb poder que difonguessin aquelles idees. Pensar que algú s'ho podia creure... és delirant. És trist veure com després s'ha anat consolidant aquesta misogínia al llarg dels segles. Fa molta por. 

- Quin és el principal aprenentatge que has adquirit amb aquesta producció?

- Suposo que és, sobretot, entendre què van ser de veritat les bruixes. Hi ha una idea popular de la bruixa com a dona alliberada, forta... però la gran majoria eren persones marginals. La bruixeria s'enceba amb els dèbils o amb les persones més perilloses segons la mentalitat conservadora. Hi ha, per tant, una lectura romàntica sobre les bruixes que no és real. També he après molt sobre Lilit. M'havia interessat, però mai m'havia aturat a estudiar-ho. I m'ha agradat veure com la tradició ha anat transformant els mites i les llegendes en funció dels discursos dominants. 

 
- Què esperes de l'obra a nivell personal?

- M'agradaria molt que funcionés molt bé, és clar. Posats a demanar, m'agradaria que es fes alguna mena de gira, que poguéssim fer més funcions més enllà de les dos que tenim programades, pel Dansàneu i al CCCB al desembre. És una llàstima que una producció tan treballada no pugui voltar més. Però també penso que té el seu encant. Els del Dansàneu són espais que no són convencionals, i actuar-hi té una mena de màgia perquè surts de l'espai teòric. Quan fas això, és difícil que surtin més bolos. 

Altres notícies que et poden interessar