La
33a edició festival Dansàneu ha acollit aquest divendres al migdia una trobada d'
escriptors dels
Països Catalans per conversar sobre
llengua i país. Moderada per la poeta
Àngels Gregori, la conversa ha comptat amb la ponència d'
Enric Sòria (País Valencià),
Joan-Lluís Lluís (Catalunya Nord),
Carlota Gurt (Principat),
Sebastià Alzamora (Illes Balears) i també amb el pallarès
Pep Coll.
La temàtica central de la trobada -ha que tingut lloc als
Jardins de l'Escola Llar Joaquim Morelló d'Esterri d'Àneu amb
gran èxit de públic- ha sigut el
present i el futur del català als diferents territoris on es parla, però també quines perspectives de millora o possibles solucions hi ha ara mateix sobre la taula.
La trobada ha tingut lloc als Jardins de l'Escola Llar Joaquim Morelló Foto: TGE
Sebastià Alzamora, el primer a intervenir, ha argumentat que la mirada sobre la llengua ha de ser "de la manera menys emotiva possible", i ha evitat parlar d'optimisme o pessimisme respecte a la situació del català. En aquest sentit, però, exposa que la llengua té
"problemes greus": està
minoritzada, en situació de
diglòssia i té uns estats i un marc jurídic que li són contraris.
Tanmateix, ha afegit que tenim
eines polítiques, culturals i socials per corregir i revertir aquesta situació, alhora que ha reivindicat que a les Illes Balears el model de
segregació lingüística ha topat amb una forta contestació social.
«Un problema de màrqueting»
Per la seva banda,
Carlota Gurt s'ha mostrat més pessimista, apuntant que les estadístiques demostren que l'ús del català va en declivi, i que la llengua està
"més pervertida i distorsionada". Així mateix, lamenta que no hi ha una consciència lingüística i que molts "no som capaços de voler-la parlar millor". En aquest sentit, ha apuntat que tenim
"un problema de màrqueting", ja que
"la gent jove no compra el català". "No hi ha una atracció; l'estem venent malament i el pessimisme no ajuda", ha sentenciat.
Mentrestant, l'escriptor pallarès
Pep Coll s'ha referit al canvi del català al castellà en moltes converses quotidianes. "Als anys vuitanta confiàvem que la següent generació no patiria la diglòssia, però continua igual o pitjor, i ho fan amb tota normalitat". Coll també ha assenyalat el paper dels
mitjans de comunicació, que en molts casos, denuncia, "es carreguen el català, com amb el cas dels pronoms febles".
"El problema el tenim a casa, si sempre parléssim català, això no passaria", ha afirmat.
El pallarès Pep Coll intervenint a la trobada. Foto: TGE
Al seu torn,
Enric Sòria ha parlat de procés de substitució lingüística al País Valencià. Un fet que s'explica, en part, perquè
molts pares catalanoparlants van començar a parlar els seus fills en castellà. Un fet que produeix
"un canvi gairebé irreversible", apunta Sòria. "Ja no tenen cap implicació sentimental, i això pot matar la llengua". Sobre el paper de recuperació del català, afirma que
"tenim els governs en contra, i ho ha de fer la societat civil".
Finalment,
Joan-Lluís Lluís ha explicat que a la Catalunya Nord "la llengua s'està morint de veritat", ja que la
transmissió familiar ha deixat d'existir. Sobre l'actitud respecte aquesta situació, l'escriptor nascut a Perpinyà ha asseverat que la diferència rau entre "ser actiu o passiu".
"En els pròxims 15 anys el català es pot esfondrar. Ens hauríem d'espavilar".
«No hem de ser herois»
Així mateix, Lluís ha carregat contra la idea que bilingüisme funcionava, afirmant que "les dos llengües mai es mantenen en peu d'igualtat". Sobre les possibles solucions, l'escriptor apunta que "ens falta autoestima" i que "tenim a dir que el català és una llengua petita, quan és de les 100 més parlades al món".
"No hem de ser herois, però sí fer un petit esforç. Cal un govern i gent que s'ho cregui", argumenta.
En l'últim apartat de la conversa, els cinc escriptors han debatut sobre les
relacions entre els territoris de parla catalana i també sobre la mateixa idea dels Països Catalans. Tots ells han evidenciat la
separació existent i també que hi ha un cert
desconeixement i allunyament. "Molts fan servir el discurs dels Països Catalans, però no ho posen en pràctica. És parlar per parlar", ha afirmat Enric Sòria.
L'acte ha congregat desenes de persones per debatre sobre el futur del català. Foto: TGE
Països Catalans
Per la seva banda, Pep Coll ha fet al·lusió a la
Franja d'Aragó, amb qui "hem tallat la relació des de fa uns 10 anys", especialment per la
situació política en aquesta comunitat autònoma.
"Fins i tot els cartells en castellà són dominants", ha lamentat. Sebastià Alzamora també ha apuntat a la separació política i a la voluntat de fragmentar els territoris on es parla català.
En l'altra cara de la moneda, Coll ha celebrat que
"el que hem perdut amb l'Aragó ho hem guanyat a Andorra", on han agafat la defensa de la llengua "més seriosament", assenyala. Finalment, Enric Sòria ha apuntat que l'estat les autonomies
"ha creat fronteres que abans no existien", i que els contactes culturals s'han anat perdent.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi