El Pallars, a punt per viure una de les millors pluges d'estels dels últims anys

Aquest estiu, el cel nocturn regalarà un dels espectacles més màgics: els perseids, també coneguts com les Llàgrimes de Sant Llorenç. Aquesta pluja de meteors, una de les més intenses i conegudes de l'any, es podrà veure amb molta claredat des del Pallars, on hi ha actualment un dels cels foscs més ben conservats de la península.

Entre aquests indrets destaquen el Parc Astronòmic del Montsec (PAM) i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ambdós amb el segell Starlight de la Unesco. El PAM, que l'any 2020 va guanyar el premi Starlight a la categoria d'Educació i Difusió de l'Astronomia i el Cel Fosc juntament amb l'estació d'Espot, està considerat el millor indret de Catalunya per observar el cel nocturn i gaudir de la llum de les estrelles.

La pluja de meteors va començar cap al 17 de juliol i acabarà el 24 d'agost. Segons els experts del PAM consultats, "aquest any, amb la Lluna són molt visibles durant la primera quinzena d'agost, sobretot passada la mitjanit i mirant cap al seu radiant a la constel·lació de Perseu, situada al nord est".

Pel que fa al moment de màxima activitat, s'espera el pic la nit del 12 al 13 d'agost, però els dies anteriors i posteriors ja se'n podran observar molts al cel, sobretot els dies anteriors que tindrem molt poca Lluna. Durant aquests dies es podran veure entre 50 i 100 meteors per hora, en condicions ideals de visibilitat.
 

Què és la pluja d'estels i per què succeeix?

Els perseids o pluja d'estels són una pluja de meteors que es produeix a principis d'agost. És una de les pluges d'estels amb major intensitat de tot l'any i la més coneguda ja que es produeix en una època molt agradable per gaudir del cel nocturn.

El seu origen es troba en el pas d'un cometa anomenat Swift-Tuttle que, cap als anys 90, va viatjar pel sistema Solar interior, on hi ha el Sol i els planetes rocosos com la Terra. Al passar per aquesta zona, com a conseqüència de l'escalfament per la proximitat al Sol, va alliberar partícules de pols que van quedar dispersades per l'espai. La Terra creua aquesta zona cada any cap a principis d'agost i aquestes partícules entren a la nostra atmosfera i, com a resultat, produeixen aquestes cues brillants que anomenem estels fugaços.

Segons apunten des del PAM, "normalment són partícules de pols de la dimensió d'un gra de sorra, podent arribar a la mida d'una pedra que agafem amb la mà. A l'entrar a l'atmosfera de la Terra es comencen a escalfar pel fregament amb el gas i s'acaben desintegrant, pel que es converteixen en cues brillants que duren des de centèsimes de segon a un parell de segons, depenent de la mida. Com que semblen estels que cauen al cel s'anomenen "estels fugaços" però el nom científic seria "meteors".

Els perseids es veuen a l'hemisferi nord, a la constel·lació de Perseu, situada al nord-est. Aquesta constel·lació surt cap a les 2h de la matinada, moment en què es poden observar amb major intensitat. Segons els astrònoms del PAM, "la millor forma d'observar els perseids és a simple vista, sense telescopis, tal com fem nosaltres a les visites nocturnes. A la part que fem exterior veiem el cel a simple vista i aprofitem per explicar aquest fenomen i localitzar la zona del cel on se'n veuen més".

Altres notícies que et poden interessar