Tremp, Supertramp, SuperIlla i altres súpers

Senyor director,

Que el penúltim dissabte d'agost, a Tremp, faci calor (bona calor, però no asfixiant com dies enrere) no és cap novetat. Que vagis pel carrer i vegis cossos atlètics, ben vestits, que parlen sols, comença a ser novetat.

Que a les portes de l'ajuntament hi hagi la bandera espanyola, de colors vius, on encara es noten alguns plecs de tant de temps a l'armari (i també la senyera, i la de Tremp i la de la UE) també comença a ser novetat.

Que a les portes de l'ajuntament hi hagi menys de 10 persones (quan jo ho veig), amb una estelada, i grupets de policia uniformada, gairebé tants com manifestants, no sé en quin grau és novetat.

Corro a casa a deixar les barres de pa que duia sota el braç i a buscar informació oficial (també hauria pogut anar a preguntar al grupet...) i començo per fer una cerca al cercador (el nom del qual no vull publicitar per no augmentar l'autotirania de la informació) i escric: «avui a Tremp». Em porta al web de l'Ajuntament de Tremp, miro notícies i... patapam «Avui ens visita el president Illa»... Si fa no res encara era de vacances a les Canàries...

Torno a l'ajuntament però tot fa cara de misses dites. Ni grupets de mossos, ni el grupet de l'estelada, només planten les banderes i el grupet de les orelleres. Conclusió, el president encara és a Tremp. Començo a buscar-lo. Se'm fa difícil perquè no sento cap banda de cornetes i tambors. Faig un parell de voltes i em sobta veure algunes cares socialistes en la més, al meu entendre, indiferència.

Però la sort em ve de cara... Per l'Avinguda Espanya (no vull fer riota de la potència de la imatge, vull dir de la imatge mental, retòrica, potser literal o literària, que em vinguin de cara i a l'Avinguda Espanya) puja, passeja, un grupet de gent. Afino la vista.

No conec les tres persones del davant, ni les tres que les segueixen, però ara sí, al seu darrere, un triumvirat important. A la dreta (a la meva dreta, perquè si ho mirés des del darrere la perspectiva seria la contrària) l'Il·ltre. Sr. delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran; al centre, la Il·lma. Sra. alcaldessa, amfitriona i, (a la meva esquerra, perquè si ho mirés des del darrere...) el M. Hble. Sr. president; al darrere un Il·lm Sr. i una Il·lma Sra., càrrecs de l'Ajuntament i, tancant el seguici, dos cossos atlètics de mirades espurnejants.

Ostres, tu, gran meravella, no només hi és ell, hi ha ella. I com que, potser, ens haurem d'acostumar a fer el paperina lingüístic, em preparo una altra rima; ara sí clara, claríssima (és que hi ha llengües més clares que d'altres?).

Ostras tu, qué maravilla,

es el Salvador, es Illa.

Em dic: «poca cosa per a un Supertremp».

Per la via que pren el grupet, em suposo que passaran per «la casa del pueblo».

Giro cua, vull confirmar el pressentiment: han desaparegut les pancartes amb el missatge «Pressupost militar per a ús social» (penjades amb autorització municipal des de fa setmanes i complint tots els requisits). Sí, han desaparegut tres pancartes que, curiosament, coincidien amb l'itinerari del president. Una, com que quedava més apartada, encara es manté enlairada.

He de fer la denúncia ràpidament perquè els mossos de la Núria Parlon s'activin a fer la investigació, perquè els mossos d'Elena, Sàmper, Buch, Forn, Jané, Espadaler, Puig, Saura, Tura... mai no han sabut (o no ho han volgut dir) qui és tan antidemocràtic (i incívic, i totalitari, i torracollons, i...) i té tanta habilitat a arrencar (amb objectes tallants, de vegades a bona altura) les pancartes pacifistes i antimilitaristes a Tremp.

L'eficàcia de la policia local és intermitent, a rampellades: tampoc no han caçat mai ningú arrencant pancartes, però sí que ens trobaven quan les penjàvem:

-Teniu permís?

-Està feta la sol·licitud?

-Però si no us ha arribat la resolució, no la podeu penjar.

(Toca baixar de l'escala, i cap a casa, a esperar la resolució).

Potser és que l'Ajuntament de Tremp és un palacio on les coses van ...

Una altra possibilitat és que alguna ànima salvadora hagi volgut salvar Salvador Illa d'haver de llegir el missatge que el pressupost militar es destini a usos socials quan un amic i protector seu, el president Pedro Sánchez Castejón (PSC) (bastant d'esquerres, diu), ha decidit augmentar el pressupost militar (a instància de l'OTAN) sense ni consultar-ho al partit-crossa que li permet Sumar una miqueta més d'escons, d'esquerres.

Una altra possibilitat, que no voldria ni que em passés pel cap, és que la Sílvia hagi heretat una tradició, autoritària, d'alcaldes de Tremp (de tots colors) que si una pancarta o un cartell no els feia el pes, l'arrencaven (vull dir, manaven que algú l'arrenqués, per no embrutar-se les mans).

L'opció de ratxes de vent que despengen pancartes potser que la descartem en aquest cas, més si la pancarta dels pressupostos... ha desaparegut, només pengen els cordills (el vent l'hauria fet córrer per la plaça) i la pancarta del costat, d'una altra reivindicació social, encara es conserva amb tota la seva integritat.

A la comissaria tot són bons tractes. El mosso sènior diu: «la companya fa dos dies que ha arribat i està aprenent...», i li va dient «desplega aquí», «esborra aquest paràgraf»... mentre em va donant conversa (pros i contres de viure en un poble). (El tema «pros i contres de viure en un poble» surt molt sovint als exàmens de nivell B de català...). També hi ha moments de silenci. En un d'aquests penso, fixant-me en l'agent novella: «possiblement és l'inici d'una llarga i intensa coneixença; aviat tindràs la mà trencada a redactar denúncies sobre pancartes».

Mentre torno cap a casa continuo amb els pensaments que els drets són sagrats (així li ho vaig dir al Sebastià, quan era subinspector a la comissaria deTremp i, tots dos, sabíem de què parlàvem) com les hòsties que reparteix el mossèn a la comunió i rebem la comunitat de fidels; unes altres hòsties, de les policies diverses, sempre cal analitzar-les amb lupa per saber si s'ajusten a dret o no; normalment al dret de qui mana...

Casualment a casa veig per TV3 que la visita oficial del M. Hble. Sr. president de la Generalitat ha estat, de bon matí, a l'Ajuntament de Castell de Mur, feu no socialista (la primera visita oficial com a president fora de la Barcelona collboniana). O sigui, que de Supertremp res de res, el reducte de Castell de Mur mos ha passat la mà per la cara. El president només ha fet, a Tremp, una visita de cortesia, potser un recés o recer de cavaller acomboiat per tropa amiga, després de la batalla en camp contrari; perquè Illa ha començat, al Pallars, la reconquesta de Catalunya.

SuperTremp, doncs, haurà d'esperar, com a mínim, a la festa major.

De superSílvia, poqueta cosa, perquè la consellera de Territori no em consta que hagi acompanyat el president a xafar territori, ni que hagi explicat massa la destitució-renúncia d'Alfons Jiménez (la seva parella) com a flamant cap de gabinet, perquè una cosa és compartir partit, casa, interessos... però xuclar tota la família de la mateixa mamella, a part d'incòmode, diguem que no queda massa bé.

La Il·lustríssima i fidelíssima Sílvia, de moment, fidelíssima servidora a la fidelíssima ciutat de Tremp, com deia l'escut heràldic.

Tal com van les coses, segur que hi haurà canvis a la nostra TV3; segur que Tonis Comins, Gonzalos Boyes... no tindran línia directa. No sé si afectarà també el Súper3.

Abans d'acabar l'escrit he volgut contrastar algunes informacions. Segons imatges dels ajuntaments de Castell de Mur i, sobretot, del de Tremp, tot va anar molt bé, es veu el president saludant veïnes al Passeig. Ho sento, vaig arribar tard, no hi estava convidat. No he trobat si es parla del grupet de l'estelada, tampoc no sé si també eren a Mur.

De superilles, de moment només em venen al cap les de la Colau a Barcelona (amb polèmica inclosa).

Ah, i de Supertramp no he pogut contrastar dades; ho hauria hagut de preguntar al selecte grup de cossos atlètics amb orelleres, però no vaig tenir temps, havia de córrer la prova de resistència fins a la comissaria dels mossos.

També demano disculpes per si he dit alguna cosa que no és, de vegades em descuido les ulleres de prop.

Josep Manel Fondevila Tolo