Diumenge, 24 de novembre de 2024

Respectem la pagesia i la ramaderia

Article d'opinió de Manel Ezquerra Tomàs, diputat pel PSC-Units per Avançar al Parlament de Catalunya

Opinió Pallars | 30 d'agost de 2024 a les 10:47
Una ramada d'ovelles del Pallars en una imatge d'arxiu | M. Lluvich / ACN

Senyor director,

La pagesia s'ha guanyat amb escreix que es facin esforços per valorar-la i respectar-la, és l'ofici més antic i el que ens alimenta a tots plegats. La necessitem!

Malauradament, en els darrers anys, una minoria petita, sorollosa i que no saben o no han estat mai al capdavant d'una explotació agrària o ramadera, s'han dedicat a idealitzar el model de les petites explotacions, ho han fet des d'un punt de vista bucòlic i romàntic (lícit), però obviant o sense analitzar si amb aquest model seria suficient per produir els aliments que necessita tota la societat. Ans al contrari, s'han dedicat a criminalitzar a la resta d'explotacions agràries i ramaderes de dimensió mitjana o gran. Tant de bo, si aquest únic model fos possible, els últims anys no haurien desaparegut centenars de petites explotacions.

Moltes són les polítiques que s'han implementat per tal d'ajudar al fet que aquestes petites explotacions es poguessin guanyar la vida. I sí, algunes han estat efectives i cal continuar salvaguardant-les, sobretot en territoris de muntanya on per exemple la ramaderia extensiva té un paper molt important en la gestió global del medi natural.

En canvi, poc hem fet per prestigiar un esglaó importantíssim; el de les explotacions agràries familiars mitjanes, les grans i les de ramaderia intensiva que han hagut de créixer per mantenir-se. Aquestes reclamen que se'ls deixi produir flexibilitzant la burocràcia i rebre preus justos pels seus productes. Hem de ser capaços d'analitzar quines conseqüències patiria la societat si les explotacions familiars no s'haguessin ampliat, augmentant produccions de manera eficient i contribuint a fer que l'augment poblacional de les grans ciutats tingui accés als aliments a preus raonables.

Paral·lelament, sota la premissa que volem ser sostenibles (que políticament queda molt bé), una petita part de la societat ha introduït el mantra de la paraula; "macrogranges"... i que és una macrogranja?... a partir de quants animals considerem macrogranja?

Per trobar una resposta, hem d'escoltar més a les empreses familiars agràries que encara existeixen, elles diuen:
-Si les granges s'han fet grans, ha estat per tal d'aconseguir viabilitat a l'hora d'escometre les inversions necessàries davant de les exigències dels mercats. Ho han fet de manera implicada per guanyar en eficiència, invertint en mesures tècniques innovadores, en sostenibilitat i amb una agricultura de precisió que només és factible a partir d'una economia d'escala ben dimensionada.

Per un altre costat, gairebé ningú les ha defensat ni reconegut que són les garants de preservar la biodiversitat i la qualitat ambiental, viuen d'això, són qui més necessita mantenir 'equilibri de la naturalesa i fa anys que treballen i fan esforços ingents per revertir el canvi climàtic, invertint com ningú per fer un ús eficient de l'aigua i apostant per les enèrgies renovables. Per aquests motius, no és just que uns pocs sorollosos, des del desconeixement, l'estigmatitzin i criminalitzin amb desinformacions interessades.

Un altre factor important que busca la resilient emprenedoria agrària, és la necessitat de millorar la conciliació familiar i guanyar en qualitat de vida. Els pagesos i pageses de les darreres dècades van pensar; "o creixem o serem esclaus els 365 dies de l'any tal com ho van ser els nostres avantpassats". Vostès pensen que es pot aconseguir relleu generacional si explicàvem als nostres fills que per guanyar-te la vida, hauries de treballar dotze hores diàries cada dia de l'any, sense vacances ni festius. Impensable, oi?
Aleshores, per tirar endavant, la clau era reinventar-se, ampliar i augmentar producció per crear nous llocs de treball dins de la mateixa explotació. Amb aquest augment productiu i de personal, el propietari i gairebé sempre l'únic treballador fins aleshores, podria fer torns i gaudir de dies lliures i amb una mica de sort alguns dies de vacances. Crec que és ben lícit aquest anhel, oi?

Per tant, crec que els que estigmatitzen les granges, els que utilitzen la paraula macrogranja i a sobre els culpen de tots els mals de la humanitat, farien bé en pensar en tots els factors positius i beneficiosos que han aportat; accés a aliments a un preu raonable, la creació de llocs de treball en el món rural i en les indústries transformadores a la vegada que s’arrelaven persones al territori. En definitiva, crec que hem de respectar un sector primari que ha convertit Catalunya en un dels epicentres de la producció agroalimentària europea. El conjunt d’aquest sector productiu és la primera indústria catalana amb una facturació global de 48.231 M€ i amb més de 175.000 empleats (informe elaborat per ACCIÓ Gencat i Prodeca).

És per tots aquests motius que aquest ofici mil·lenari es mereix tot el respecte, estima i admiració per continuar resistint i sobretot se'ls escolti la principal reclamació que fan: que se'ls deixi treballar en pau. 

Manel Ezquerra Tomàs
Diputat pel PSC-Units per Avançar al Parlament de Catalunya
 

 Avís:
Els continguts publicats a la secció del lector Dis la teva! no necessàriament s’adiuen a la línia editorial de Pallars Digital. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que aquí s’hi expressen.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació