El
Pallars és terra de tradicions, festes i llegendes mil·lenàries. Una terra rural, amb una gastronomia envejable i una natura esplèndida. Possiblement per tot plegat, des de fa dècades el Pallars també és una
terra de cinema. I no només perquè dins les seves fronteres han nascut festivals com el
Mostremp, el
CurtÀneu i, enguany, a les Valls de Cardós, el
Tabaca Film Fest.
També ho és perquè des de la
dècada dels seixanta fins a l'actualitat, diversos indrets de les comarques pallareses han atret l'atenció de diferents directors, i s'han convertit en
platós de rodatge de múltiples produccions del
setè art.
Cuando el valle se cubra de nieve (1957)
Cal remuntar-nos fins a mitjans dels cinquanta per trobar la que
probablement és la primera pel·lícula que es va rodar al Pallars. Dirigit per
José Luis Pérez de Rozas, el film narra la història de dos
contrabandistes que s'han d'amagar en un racó del Pirineu després de cometre un crim. Amb Maria Piazzai, Gerard Tichy i Ángel Jordan com a protagonistes, la producció es va rodar a
Erinyà (Conca de Dalt) i als voltants de
la Pobla de Segur.
Cartells de la pel·lícula Verd madur. Foto: Arxiu
Verd madur (1961)
Possiblement, de les pel·lícules més conegudes gravades
-en part- al Pallars va ser
Verd madur (
Siega verde en castellà), estrenada l'any 1961. Dirigida per
Rafael Gil Álvarez, malgrat que la majoria d'escenes van ser filmades a la
Val d'Aran, el film es basa en la novel·la del mateix títol d'un pallarès:
Josep Virós, nascut a
Llessui l'any 1905.
Però en aquesta pel·lícula de
passió i rivalitat entre les famílies de Can Pujalt i Can Xanot, la de Virós no és l'única empremta pallaresa. Per una banda, algunes de les escenes van ser rodades a l'
Estany de Sant Maurici (Espot) i als voltants de
Sort.
D'altra banda, un altre moment de la producció està protagonitzat per l'
Esbart Pallarès de la Pobla de Segur. Es tracta d'una escena rodada davant l'església de Sant Andreu de Salardú, on apareixen els membres de l'esbart ballant una dansa típica del Pallars:
La Bolangera.
Verd madur, a més, va ser
la primera pel·lícula estrenada en català durant el franquisme, l'any 1968.
L'Esbart Pallarès de la Pobla de Segur ballant La Bolangera durant una escena del film. Foto: Arxiu Generau d'Aran
Río Maldito (1966)
I d'un drama rural passem a una
spaguetti western:
Río maldito, també titulada
Siete pistolas para un gringo. Una producció hispano-italiana dirigida pel basc
Juan Xiol. En aquesta pel·lícula d'indis i pistolers, els paisatges muntanyosos del
Canadà eren realment del Pirineu català, com per exemple el
Parc Nacional d'Aigüestortes, mentre que els
indis americans que hi apareixen van ser de la zona. A més, i tot i ambientada al continent americà, a la cinta es pot veure com els personatges naveguen amb
rais pel riu maleït.
La Dama del Alba (1966)
El mateix any,
Francisco Rovira Beleta estrenava
La Dama del Alba. El film, basat en l'obra d'Alejandro Casona i amb
Juliette Villard com a protagonista, va ser rodada diversos pobles del Pallars Sobirà, com ara
Alós d'Isil o
Tor. En aquest drama ambientat a
Astúries, però gravat al Pallars hi ha un personatge ben conegut.
En una escena (que es pot veure al vídeo) hi apareix muntat dalt d'un cavall un jove
Jordi Riba Segalàs "Palanca", un dels cacics de la
Muntanya de Tor. A més, i tal com va explicar
Carles Porta a la sèrie
Tor, foc encès, els rumors deien que Palanca havia tingut una aventura amorosa amb la protagonista i fins i tot havien desaparegut durant uns dies.
Misión en Ginebra (1968)
Però al Pallars també s'han rodat escenes de films d'
acció. Un exemple és
Misión en Ginebra, una modesta pel·lícula
policíaca en clau d'humor dirigida per
José Antonio de la Loma. A banda de ser gravada en llocs com
Roma,
Ginebra... i
Tremp. Així és, el
pantà de Sant Antoni va ser una de les ubicacions on es va rodar una escena de persecució d'aquesta producció d'espies.
Cartell de la pel·lícula Misión en Ginebra. Foto: Arxiu
El último día de la guerra (1970)
A l'inici de la dècada dels setanta, els Pirineus van tornar a ser escollits per emular un altre paisatge europeu a
El último día de la guerra. En aquesta pel·lícula bèl·lica, novament dirigida per l'espanyol
Juan Antonio Bardem, el
Parc Nacional d'Aigüestortes es convertia en un indret muntanyós d'
Àustria en plena
Segona Guerra Mundial.
En aquesta ocasió, uns soldats del servei d'intel·ligència nord-americà han de trobar un científic alemany abans que sigui atrapat pels
nazis que han sobreviscut al final de la guerra.
Cartell del film El último día de la guerra. Foto: Arxiu
Andorra, entre el torb i la Gestapo (2000)
I avançant fins a principis del nou segle ens topem amb
Andorra, entre el torb i la Gestapo. Una
minisèrie de dos capítols de
TV3 basada en fets reals i en el llibre de
Francesc Viladiu. Dirigida per
Lluís Maria Güell, tracta sobre les xarxes d'
evasió pels Pirineus durant la
Segona Guerra Mundial. Va ser rodada a
Andorra però també al
Pallars Sobirà, on alguns dels seus habitants van fer de figurants en aquesta producció plena d'espies britànics i nazis.
Portada d'Andorra, entre el torb i la Gestapo. Foto: 3Cat
Guerreros (2002)
Un parell d'anys més tard trobem una altra pel·lícula bèl·lica,
Guerreros, on el Pallars Sobirà torna a ser un plató per emular les
valls de Kosovo. El film de
Daniel Calparsoro i protagonitzat per
Eduardo Noriega, narra la història d'una patrulla espanyola del contingent de pau de l'
OTAN destinada a aquest país dels
Balcans.
Va ser rodada als voltants d'
Alós d'Isil i
una trentena de pallaresos van participar-hi com a extres, fos fent de refugiats o de guerrillers kosovars.
Les veus del Pamano (2009)
I tornem amb una altra producció basada en una novel·la,
Les veus del Pamano, de
Jaume Cabré, també ambientada al Pallars Sobirà. Aquesta
minisèrie de
TV3, dirigida per
Lluís Maria Güell, i ambientada al poble fictici de
Torena, a la
Vall d'Àssua, es va rodar en molts indrets de la comarca. L'església i la plaça de Casalta d'
Isil, per exemple, però també a l'escola d'
Enviny, als voltants de
Llessui,
Espot, l'
estany de Borén, el cementiri de
Tírvia o les
bordes de Virós.
D'altra banda, de la cinquantena d'extres que hi apareixien, la gran majoria eren pallaresos, com per exemple els alumnes del professor Oriol Fontelles, interpretat per l'actor
Roger Coma. Mentrestant, l'alcalde de Torena i gran antagonista, el falangista Targa, era
Francesc Orella, amb orígens al poble d'
Olp. La preestrena de la minisèrie va tenir lloc a
Sort el 26 i 27 de setembre de 2009.
L'actor Roger Coma rodant una escena a l'antiga escola d'Enviny. Foto: M. Lluvich / ACN
Gran Nord (2012-13)
Una altra sèrie de la televisió catalana que es va rodar al Sobirà va ser
Gran nord. Dirigida per
Jesús Font, està ambientada al poble fictici de Nord (
Sorre), on és destinada una jove subinspectora dels Mossos d'Esquadra, Anna Obach (
Aina Clotet). La comèdia neix del xoc entre modernitat i tradicions a la imaginada vall de Gran Nord, on uns habitants molt singulars es regeixen per una singular i antiga
democràcia alpina.
Tot plegat, enmig d'un paisatge -
Vall d'Àssua i el
Parc Natural de l'Alt Pirineu- que té un gran protagonisme. De fet, segons el seu director "el 45% de la sèrie són exteriors dels Pallars, un dels grans valors de la sèrie". D'altra banda, cal no oblidar la participació de l'actor trempolí
Eduard Muntada,
"el Xancla".
Aina Clotet i Roger Coma durant el rodatge de Gran Nord. Foto: ACN
Vulcania (2015)
Uns anys més tard, una gran producció cinematogràfica tornava a aterrar al Pallars Jussà.
Vulcania, dirigida per
José Skaf, és una pel·lícula de
ciència-ficció amb tocs de drama rural que narrava una
distopia ambientada en un poble perdut. Alguns dels escenaris principals van ser l'antiga
fàbrica de ciment de Xerallo (Sarroca de Bellera) o les
Botigues Museu de Salàs de Pallars, concretament la d'
Ultramarinos y Coloniales, on apareixen alguns habitants del poble com a extres.
Un moment de la pel·lícula Vulcania.
Maleïda 1882 i Canigó 1883 (2019/2024)
L'any 2019 s'estrenava
Maleïda 1882, una pel·lícula documental d'
Albert Naudín que narra l'expedició del poeta català
Jacint Verdaguer fins al cim de l'
Aneto. Protagonitzada per Lluís Soler, el film reprodueix les condicions i l'ambient de finals del segle XIX en els pobles per on va passar del
Pallars, l'Alt Urgell i l'Aran.
Cinc anys més tard, i dins del mateix projecte, arribava
Canigó 1883. La peça reprenia les excursions que Verdaguer va fer als Pirineus, i que van originar el gran poema èpic
Canigó. En aquest cas,
Capdella, però sobretot l'
Argenteria i el
Congost de Collegats van ser protagonistes del film. En aquest lloc, el rodatge va comptar amb la participació dels
Raiers de la Noguera Pallaresa,
que van sortir a la pel·lícula baixant pel riu amb un rai.
Els encantats (2023)
El setembre 2022, un poble sencer es convertia en un set de rodatge.
Antist, a la
Vall Fosca, era l'escenari de la pel·lícula
Els encantats, d'
Elena Trapé. Protagonitzada per
Laia Costa,
Pep Cruz i
Ainara Elejalde, va ser guardonada amb el premi al
millor guió al Festival de Màlaga.
Però el Pallars no només té protagonisme en l'ambientació de la pel·lícula, sinó que també està present al títol. Elena Trapé va explicar que el va treure del llibre
Guia dels Indrets Mítics i Llegendes del Pallars Jussà, de
Pep Coll, on narra unes llegendes que diuen que al llarg de la Vall Fosca hi ha unes esquerdes on s'amaguen
els encantats, petits éssers atrapats allà a dins i que només es poden veure quan surten a la nit a estendre la roba.
L'actriu Laia Costa en una escena de la pel·lícula Foto: Coming Soon Films / A Contracorriente Films
Escanyapobres (2024)
La darrera de les pel·lícules que -de moment- s'ha gravat a casa nostra és
Escanyapobres. Aquest
western basat en la novel·la homònima de
Narcís Oller i dirigit pel lleidatà
Ibai Abad,
va tornar a escollir les Botigues Museu de Salàs de Pallars com a lloc de gravació d'alguna de les escenes. En aquesta ocasió, el rodatge va tenir lloc al
bar, situat just davant de l'
Ultramarinos y Coloniales.
Actors de la pel·lícula a la plaça del Forn Vell de Salàs. Foto: 3Cat
Aquesta llista de pel·lícules o sèries rodades arreu del Pallars
continuarà creixent al llarg dels anys. Al juliol, per exemple, el
Cafè Salon de Salàs va acollir el rodatge d'un altre film, de moment de títol desconegut. A més, per aquest octubre també està previst gravar-ne una altra,
Frontera, ambientada als anys quaranta, a
Sort i rodalies.
Però això no és tot, perquè
el Pallars fins i tot podria arribar a Netflix. Aquest estiu, el
pantà de Cellers va acollir el rodatge -amb estrictes mesures de seguretat- d'escenes d'una nova producció de la plataforma. Es tracta d'una pel·lícula romàntica basada en el llibre
Gente que conocemos en vacaciones.
I vosaltres, coneixeu alguna altra pel·lícula o sèries que s'hagi rodat per terres pallareses? Si és així, feu-nos-ho saber enviant un correu a
participacio@pallarsdigital.cat.
Col·labora!
Aquest
article ha estat redactat gràcies a la
recerca, el
treball i l’
esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots
donar suport al projecte:
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi