Sílvia Romero Galera (Tremp, 1968) és
des del passat 3 de setembre la nova
delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran. Un càrrec que compagina amb l'alcaldia de
Tremp, que ostenta amb majoria absoluta des del
juny de 2023. Fins fa uns mesos, Romero també governava la capital del Pallars Jussà mentre exercia de diputada al
Parlament de Catalunya.
La trempolina ho fia tot en la seva
capacitat de treball i sacrifici. Unes qualitats que la van dur a acceptar aquest nou càrrec i a abordar
els reptes que afronta la vegueria: millorar les comunicacions, adaptar els serveis públics a la realitat pirinenca o continuar la tasca del seu predecessor desplegant els departaments a l'Alt Pirineu.
-
El teu nom va ser el primer que va sonar per ocupar la Delegació quan es va produir el canvi de govern. Ara bé, fins a quin punt t'esperaves aquest nomenament?
- La veritat és que no m'ho esperava. Va ser un fet molt ràpid; em va trucar el conseller de la Presidència (
Albert Dalmau) pràcticament d'un dia per l'altre. Ara, no amagaré que dins de desplegament del Govern de la Generalitat, aquest
era un càrrec que m'interessava. Perquè sempre he treballat pel Pirineu i vull continuar treballant-hi; i perquè també era un dels càrrecs compatibles amb l'alcaldia de Tremp, que
no estic en disposició de deixar.
- Va ser una decisió fàcil de prendre?
- Va ser una decisió que havia de ser
forçosament rapidíssima, però va ser molt fàcil i estic molt agraïda, per descomptat, al president de la Generalitat per haver confiat en mi per fer d'enllaç entre el Pirineu i el Govern. Aquest és l'encàrrec:
que les relacions entre el Pirineu i el Govern siguin fluides, i a l'inrevés també; estar atent a quines són les necessitats en les nostres valls i poder fer de corretja transmissora de les diferents autoritats i institucions que tinguin problemes sobre la taula.
Sílvia Romero, durant l'entrevista a l'oficina de la delegació a Tremp. Foto: Jordi Ubach
- Creus que haver compaginat l'alcaldia de Tremp amb l'acta de diputada et dona un cert bagatge a l'hora de fer compatibles els dos càrrecs?
- Sí, però també va amb el tarannà de les persones. Considero que tinc molta
capacitat de treball i de sacrifici. De fet, ho fio pràcticament tot en això; així entenc el servei públic i així ho he fet en la meva vida professional, on sempre he compaginat més d'una feina.
- Vas declarar a aquest diari que la teva tasca principal seria "la posada en valor del nostre territori". Amb què es traduirà això?
- Vol dir, sobretot, portar el territori als nivells de decisió perquè les
problemàtiques que tenim puguin ser ateses i tractades com a específiques. Segurament aquest és un dels principals esculls amb què topem: les polítiques públiques de vegades no s'adapten suficientment a la realitat de l'Alt Pirineu i Aran.
Una altra de les premisses principals del Govern de
Salvador Illa és cohesionar Catalunya, socialment i territorialment. Posar en valor és això:
ser escoltats i marcar aquesta diversitat interna i aquesta diferència que sovint trobem, i que pot fer que les polítiques públiques no siguin prou adaptades, prou efectives o fins i tot en alguns casos contraproduents.
«Les polítiques públiques de vegades no s'adapten suficientment a la realitat de l'Alt Pirineu i Aran»
- Quines creus que són les prioritats actuals de l'Alt Pirineu i Aran? Vas posar molt èmfasi en els serveis públics.
- També és una de les línies: l'actualització i la reforma dels serveis públics. Perquè siguin més adaptats, més eficients i tinguin els recursos, tant humans com materials, per poder-se desplegar. Sempre ha sigut una línia important;
ajuda a la vida al Pirineu, ajuda a fixar població, i és una eina fonamental a partir de la qual poder treballar en altres àmbits com és l'impuls de l'economia i generar prosperitat a Catalunya.
Sílvia Romero, amb Tomàs Garcia, durant l'entrevista. Foto: Jordi Ubach
- Com valores la feina feta des de la Delegació del Govern els últims anys?
- La valoro
molt positivament. Així ho hem vist i s'ha materialitzat al traspàs que hem fet amb l'anterior delegat (
Josep Castells). Ha posat molt èmfasi en el desplegament dels departaments de la Generalitat al territori. Aquest va ser revertit en gran part pel govern d'Artur Mas l'any 2015, i només va quedar la Delegació del Govern i la
Regió Sanitària, tot i que dins de la de Lleida.
En tots aquests anys això s'ha revertit. La Regió Sanitària torna a ser un ens per sí mateix i amb totes les competències, i també s'han anat desplegant les altres delegacions. Ara falta perfilar algunes qüestions, com certes figures que ara són coordinacions territorials (
Joventut i Esports) que faria falta desplegar com a serveis territorials; falta també acabar el desplegament de
Justícia, cobrir les vacants a
Interior, i altres qüestions que anirem vetllant i treballant. Creiem que delegacions són el principal element per aplicar aquestes polítiques a la realitat i la proximitat.
- Hem d'esperar canvis en les direccions territorials del Pirineu?
- Sí. I cal fer la precisió que aquests directors o coordinadors territorials generalment són funcionaris del nivell A1. Es desplegaran amb
nous noms per fer avançar l'administració en la direcció adequada, que és la que fixi el govern actual.
- El president Salvador Illa va realitzar la seva primera visita institucional a Castell de Mur i a la ciutat de Tremp. Encara no eres delegada en aquell moment, però voldríem saber quines demandes li vas fer arribar.
- Van ser una reflexió general sobre la importància dels serveis públics, la necessitat de reforçar-los i actualitzar-los en la línia que planteja el Govern, precisament perquè considerem que ajuden a viure al Pirineu, milloren la vida dels ciutadans i permeten que aquest territori pugui continuar sent habitat i viu.
També li vaig fer la reflexió de la importància del
món local, dels ajuntaments, dels petits i grans, que són l'administració més directa i que dona també serveis públics bàsics. Li vaig plantejar la dificultat de prestar-los per la
falta de recursos i perquè els que es destinen no estan adaptats a la nostra realitat de petits ajuntaments, en recursos humans i econòmics.
«El reforç i actualització dels serveis públics permeten que el Pirineu pugui continuar sent habitat i viu»
En molts casos, com els de Tremp,
Sort,
el Pont de Suert,
Isona, trobem aquest model de municipi molt extens, amb molts nuclis al seu càrrec i molt poca població, però que li suposa multiplicar els serveis bàsics de portades d'aigua, de sanejament, d'enllumenat, accessos...
Hi ha d'haver una consideració d'aquestes característiques en les transferències de la Generalitat en forma de fons de cooperació local i altres ajudes que, d'altra banda, estan previstos en l'
Estatut dels Municipis Rurals, que està en tràmit d'aprovació.
- Un altre dels temes que està sobre la taula és el de les energies renovables. Al Pallars, quatre ajuntaments -entre els quals Tremp- teniu un litigi amb Forestalia per la MAT del Pallars. Creus que el fet d'ocupar la Delegació del Govern pot ajudar que aquest conflicte es decanti a favor vostre?
- Hem de veure el posicionament del Govern de la Generalitat en aquest tema. Un posicionament que, d'altra banda ja és conegut, perquè aquesta qüestió no és nova i s'ha tractat en diverses ocasions,
com per exemple al Parlament. Agrairíem -ara des del punt de vista de l'alcaldia- que sobre aquesta línia de transport d'energia hi hagi un
posicionament del Govern, que
estic segura que serà al costat dels ajuntaments.
Però estem davant d'una infraestructura amb una
tramitació molt avançada, i en aquests moments els quatre ajuntaments tenim plantejat un
contenciós que estem revisant si mantenim i podem sostenir. Ho hem fet en solitari, perquè malgrat que hem intentat conèixer de forma comuna quina era la posició del Govern, no hem aconseguit parlar-hi.
Sílvia Romero, delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran. Foto: Jordi Ubach
- Ets la quarta pallaresa i la segona trempolina que ocupa el càrrec. Creus que això demostra que tant el Pallars com Tremp són referents al Pirineu?
- Jo crec que demostra la voluntat del Pirineu d'autoregular-se. Necessitem també una
major transversalitat i una major
comunicació. En aquests moments, per les pròpies comunicacions que segueixen les línies dels rius, això ha tallat modernament la comunicació històrica, més transversal, entre totes les valls. I aquest és un repte que volem recuperar, i segurament com a pallaresos tenim molt clar que som; però som amb els ribagorçans, i també amb els alturgellencs, amb els aranesos... Les nostres dificultats, problemàtiques i valors i oportunitats són compartits.
«Agrairíem un posicionament del Govern sobre la MAT del Pallars»
- Com voldries que estigués el Pirineu un cop deixis el càrrec?
- M'agradaria que estigués
més ben comunicat, intercomunicat principalment, des del punt de vista
ferroviari, per
carretera i també en
telecomunicacions, que són imprescindibles per continuar vivint i avançant des del Pirineu. I també m'agradaria, sobretot, que fos
tingut en compte i escoltat en els centres de decisió en l'aplicació de les polítiques públiques, i que no sigui com una cosa sempre diferent, desconeguda o poc homogeneitzable respecte d'altres territoris. Cal
trencar aquestes barreres i incloure'ns amb les nostres especificitats i donar-nos a conèixer cada vegada més.
Fes clic aquí per veure totes les entrevistes de Pallars Digital
Col·labora!
Aquesta
entrevista ha estat redactada gràcies a la
recerca, el
treball, el
temps i l’
esforç de professionals periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots
donar suport a Pallars Digital fent clic aquí sota:
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi