Troben evidències de l’estada dels primers Homo sapiens al Pallars, fa més de 24.000 anys

La darrera campanya d’excavació a la Cova dels Tritons de Senterada, celebrada de l’1 al 9 de setembre, ha servit per constatar les visites que hi feien, fa més de 24.000 anys, els primers Homo sapiens. De fet, s’han recuperat eines lítiques que així ho demostren i les pedres amb les quals les feien són indicatives d’una població consolidada i ben establerta al territori circumdant al congost d’Erinyà.

Tot i això, les visites eren curtes i ocasionals ja que, al Paleolític superior, a la Cova dels Tritons s’hi refugiaven els lleopards i els ossos hi hivernaven. Aquesta troballa ha estat tota una sorpresa per l'equip d'excavació: fins ara, es pensava que els primers Homo sapiens que es van aturar i establir al Pirineu ho van fer fa uns 20.000 anys, després del període de màxim fred del final del Pleistocè.

El poblament humà a les valls del Pirineu i del Prepirineu, de fet, sempre ha estat condicionat per les condicions climàtiques. Durant la Prehistòria, la successió de períodes extremadament freds amb altres de més temperats, van fer que la presència humana no fos continua. Aquest fenomen es fa més cridaner amb l’extinció dels neandertals ara fa uns 36.000 anys i l’arribada dels primers Homo sapiens a aquesta àrea geogràfica.

Segons Maite Arilla, investigadora pallaresa de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i codirectora de les excavacions, s’ha trobat “un nivell amb indústria lítica feta amb pedres locals, clarament associable als moments dels primers Homo sapiens a Europa. 

Ruth Blasco, també investigadora de l’IPHES-CERCA i codirectora del jaciment, detalla que fins ara se sabia que la Cova dels Tritons “havia actuat com a refugi dels carnívors de la zona”. En aquest sentit, apunta que “el nivell que hem encetat aquest any ha estat una sorpresa, ja que no ens esperàvem la presència humana”.
 

Una conservació lligada a les variacions climàtiques

L’estudi del poblament prehistòric a les valls pirinenques i prepirinenques sempre ha estat un tema debatut i mal estudiat. Les causes principals són la mala conservació dels pocs jaciments que hi ha, degut, sobretot, als efectes del glacialisme del Paleolític superior. I és que l’arribada de l’Holocè, que va comportar un augment considerable de les temperatures, va fer que les neus perpètues i els glaciars s’enretiressin cap a punts més elevats.

El desgel va augmentar significativament el cabal dels rius i dels barrancs i, per tant, va incrementar la seva força erosiva. L’encaixament dels rius, que en la majoria de casos es calcula en uns 12 metres, va desmantellar molts dels llocs que contenien restes de poblament humà anterior a aquest fenomen, com ara terrasses fluvials, paleosols o abrics rocosos. Així, només algunes coves privilegiades van conservar intactes els vestigis d’un passat oblidat.
 

Una desocupació menys llarga

“Fins ara sabíem que els pobladors més antics del Pallars van ser els Neandertals” explica Blasco. “Els tenim localitzats en diferents moments a la Cova de les Llenes (Conca de Dalt), als Nerets (Talarn) o a la Cova dels Muricecs (Llimiana). No obstant això, no està clar que aquest poblament fos continu en el temps, sinó que molt probablement va estar marcat per fluxos i refluxos lligats a les variacions climàtiques tan característiques del Quaternari”.

“Aquest problema de desocupació del territori es fa molt evident amb l’extinció dels Neandertals” diu Maite Arilla. “Sabem que, des de que aquesta espècie humana es va extingir, ara fa uns 36 mil anys, fins a l’arribada dels primers Homo sapiens, hi ha un buit de població. Ara, la Cova dels Tritons ens està dient que aquest període de desocupació no va ser tan llarg i que com a molt va durar uns 10 mil anys. Per això és important continuar excavant aquesta cova i prospectar les dels voltants”.

La Cova dels Tritons es va començar a excavar l’any 2015 per investigadors de l’IPHES-CERCA i la Universitat Rovira i Virgili, uns treballs que van demostrar presència humana a la cavitat. Aquestes investigacions estan finançades a través del projecte de la Generalitat de Catalunya titulat Competència, Co-Evolució i Comensalisme: l’Ús d’Ambients Càrstics per Humans i Carnívors durant el Paleolític Mitjà (Ref. CLT009-22-00045) i compta amb el suport de l’Ajuntament de Senterada.

Altres notícies que et poden interessar