El Parc Natural de l'Alt Pirineu eliminarà un peix invasor dels estanys de Rosari d'Àrreu i Garrabea

El Parc Natural de l'Alt Pirineu iniciarà la primavera vinent els treballs de restauració dels estanys de Rosari d'Àrreu i Garrabea situats a la capçalera de la Vall d'Àrreu. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica destinarà a aquesta actuació més d'un milió d'euros a través dels fons europeus Next Generation.

L'estany de Rosari d'Àrreu està situat a 1.993 metres i té una superfície d'unes 5,2 hectàrees i 19,5 metres de profunditat; el de Garrabea, d'altra banda, es troba a 2.168 metres i té 10,8 hectàrees. Es tracta d'uns estanys amb una població molt interessant d'isòets, un tipus de planta herbàcia que es troba amenaçada per la presència del veró, una espècie de peix invasora.
 
Els treballs de restauració, que realitzarà l'empresa pública Forestal Catalana, se centren en l'erradicació del veró (Phoxinus dragarum) a l'estany del Rosari d'Àrreu i a l'estany associat de Garrabea. Això permetrà aconseguir la restauració ecològica de les praderies submergides d'isòets i de les poblacions de les espècies de fauna associades a aquests ambients que hi ha als estanys.

 

Com s'actuarà?

Seguint l'exemple d'actuacions com les que ja s'han fet en el marc dels projectes europeus Life LimnoPirineus i Life ResqueAlpyr, es realitzaran campanyes intensives de pesca tant a l'estany del Rosari d'Àrreu com també al de Garrabea i al riu que connecta els dos estanys.

S'aplicaran principalment mètodes de captura amb trampes tipus bàrbol, xarxes de tipus solta i pesca elèctrica. En el primer cas són trampes amb vela frontal, amb dos embuts interns, de malla petita (4 milímetres), plegables i sense esquer que s'haurien de situar properes a les vores de l'estany. Mentre que les xarxes de tipus solta s'han de col·locar de tal manera que configurin una graella que cobreixi uniformement l'estany, a diferents profunditats.
 
En tots dos casos s'aplicarà una metodologia d'extracció adaptativa en funció de les necessitats de cada moment i dels resultats. En total es preveu que els treballs tinguin una durada de cinc mesos. De manera paral·lela es realitzarà el seguiment de la recuperació d'aquests estanys a través de la mesura de paràmetres fisicoquímics i de la presa de mostres per estudiar la seva biodiversitat.

Altres notícies que et poden interessar