«Pa amb tomàquet, el demà»

El passat dissabte, 12 d'octubre, vam tenir el privilegi de veure la companyia d'arts escèniques Application Rejected en un espai únic com és l'Alfolí de Gerri, antic magatzem de la sal, que actualment acull el Museu de la Sal en la seva planta baixa.

A la part superior del colossal edifici hi trobem una sala també enorme, diàfana, que permet diferents usos. Manifesto que promoure la cultura hauria de ser un dels principals usos i, per això, aplaudeixo especialment aquesta iniciativa de l'ajuntament del Baix Pallars. Desitjo que no sigui la darrera, ans al contrari, em poso a disposició de l’ajuntament per col·laborar perquè es puguin fer tants espectacles en aquest espai com sigui possible.

Ja coneixia personalment a dos components d'aquesta talentosa companyia, la Jana Serra i el Charlie Mills. La Jana és de Baix Pallars i la conec de molt petita, quan casa meva i la dels seus pares eren veïnes i ella tenia tot just un anyet. Quan va anar a l'institut la vaig veure actuar en una funció de final de curs i recordo perfectament dir-li a la seva mare, l'Anna: "la Jana ha nascut per ser actriu". Molts anys després, el 2022, vaig anar a veure a la Jana al teatre Tantarantana on, amb en Charlie Mills i amb aquesta companyia, interpretaven a Ma Ubú i Pa Ubú respectivament, en una versió automanufacturada d'Ubú rei que ja em va impressionar moltíssim. Aquell espectacle ja contenia molts dels elements que hi trobem avui a la proposta de Pa amb tomàquet, el demà.

En aquesta obra hi actuen també la Paula Mas i el Ruben Lunares. Tenen un segell especial inimitable i són capaços d'unir diverses disciplines o llenguatges artístics, així com diferents llengües, amb una fluïdesa i un nivell difícil de digerir, venint de persones tan joves. I no em malinterpreteu, evidentment el talent no està renyit amb la joventut! Però és que en el cas d'aquesta companyia el "very high level" em deixa perplexa. Són molts anys veient teatre, performance, titelles, propostes de clàssics, textos innovadors, transgressors... però mai havia vist una cosa com el que proposen aquesta colla d'artistes apassionats. Senzillament són brillants. I encara tenen molt per donar.

Així que comença Pa amb tomàquet, el demà t’imagines que serà una crítica sobre la situació actual de l'independentisme català i res més lluny. Òbviament, fan una foto molt ocurrent, segons el seu criteri, de per què aquest moviment està com està, i que jo, honestament, comparteixo. Però això ja ha passat i som en un altre moment.

Ens expliquen la pujada al poder d'un polític al govern català que representa tot el pitjor que pot tenir un polític. Aquest home no té res de bo, a diferència d’altres polítics que sí que tenen bones qualitats. Com a mesura sense sentit, com una més d’aquestes que el poder ens vol encolomar, prohibeix a Catalunya el pa amb tomàquet. I a partir d'aquí comença una hilarant successió de situacions al voltant del polític, un assessor poruc que li fa la pilota, una àvia i la seva neta i l'“Spiderman” català, tots ells protagonistes dels dos bàndols que entren en guerra davant d’una prohibició tan esperpèntica: el bàndol del poder i el dels qui s'hi rebel·len.

Vaja, un clàssic. Però portat a escena mitjançant un text punyent i unes interpretacions magistrals on tots fan diversos papers i treballen amb algun titella. Tots els titelles estan molt ben intercalats en l'acció (la lluna, l'emperador i, en lloc destacat, l'àvia). També utilitzen diverses pantalles amb imatges rellevants que complementen l'acció com, per exemple, entrevistes a peu de carrer de vianants opinant davant d’aquesta prohibició tan ximple i poca-solta.

Vull destacar el "personatge" de la Tele Res. És l'element del text que deixa de manifest com el relat sovint supera la realitat i com aquest relat s'adapta segons el públic -fan versions de Tele Res de diversos països i cultures - però sempre amb el mateix objectiu: fer-nos creure i seguir al pare-poder com un ramat exemplar. L'autocrítica al jovent també hi és, símptoma de la maduresa d'aquests autors.

Tot plegat et fa estar absolutament atent a la vegada que participatiu - ja avisen així que comença la funció, que els espectadors som lliures d'interactuar- i passes una hora i escaig gaudint, rient, i no trobes el moment d’acabar d’aplaudir. 

Vull compartir amb vosaltres una frase que he trobat a la web d'aquests nois i noies perquè crec que val la pena ajudar-los, us hi convido:

El Laboratori Escènic d'Application Rejected té un compromís social molt clar, crear i promoure la cultura en zones rurals i no convencionals. Permetre l'accés de les arts escèniques més contemporànies allà on habitualment no arriben. Creiem fermament en la capacitat transformadora i democràtica de la cultura, i per això ens proposem descentralitzar-la i portar-la al Pallars Sobirà.

Poques vegades podem unir, en un sol espai, patrimoni, arts diverses, esbarjo, talent i solidaritat. I a més a més en un municipi i comarca on és tan complicat que hi arribi la producció que es fa a la capital. Imagineu-vos si, d'altra banda, es vol emprendre en aquest camp. Insisteixo, fem entre tots que puguin crear de nou i siguem els vips del nou estrena.

Per una vegada. Per cada vegada! Moltes gràcies.