Máximo Cid: el terror revolucionari de Tremp

Tremp, 20 de juliol de 1936. Un home és aturat a l'entrada de la ciutat per una patrulla de vigilància. Ve acompanyat per dos milicians. Quan els homes armats li demanen que s'identifiqui, ell els ensenya un carnet de la Confederació Nacional del Treball (CNT), el sindicat anarquista que acabava de frustrar el cop d'estat feixista a Barcelona. El seu nom és Máximo Cid i la seva presència causa una gran sorpresa entre els trempolins.

El motiu és que aquell home era considerat un home religiós i de dretes. Cid havia arribat a Tremp l'octubre de 1935 enviat pel Magisteri Catòlic de Barcelona. Mestre de professió, s'havia de fer càrrec de la nova acadèmia de batxillerat que s'havia fundat al Casal després que cessés l'ensenyament al Col·legi Sant Josep.
 
No va ser l'única sorpresa que Máximo Cid donaria a la gent de Tremp i el Pallars. Aquest mestre d'origen aragonès acabaria sent un dels màxims responsables dels assassinats i la repressió d'aquell truculent estiu de 1936. El carnet de la CNT que acabava d'ensenyar el faria amo de la situació tot i els intents de l'ajuntament trempolí (presidit pel republicà Josep Sastre) d'impedir aquests excessos contra part de la població.

La situació a la capital del Pallars Jussà era d'una gran incertesa després del cop d'estat. El mateix 20 de juliol, la Guàrdia Civil a la ciutat havia estat mobilitzada i enviada a Lleida, amb la qual cosa Tremp gairebé no tenia gairebé que garantissin l'ordre públic. Això fet seria el caldo de cultiu perquè es desfermés la violència revolucionària, primer amb la destrucció i la crema d'imatges sagrades i posteriorment amb els assassinats.
   

Els crims 

La bibliografia sobre aquest període apunta que serien 28 les persones assassinades pel Comitè de Tremp. El mateix Máximo Cid acabaria sent l'última d'elles. Els crims van començar el 8 d'agost. Aquell dia, el notari Enric d'Aguilar i Amat va ser afusellat després que se li trobessin "armes i insígnies feixistes" durant un registre a casa seva. La brutalitat de Cid i els seus seguidors, però, no es limitaria a Tremp i els seus voltants. L'endemà, detenien i afusellaven mossèn Pere Vilanova i Muntada a Espot.

Quatre dies més tard, el 13 d'agost, després que al matí fossin afusellats set capellans al cementiri de Salàs de Pallars per milicians vinguts des de Lleida, cinc persones més estaven a punt de córrer la mateixa sort a Cellers aquella tarda. En aquest cas, i davant els veïns del poble, els mateixos milicians i el comitè trempolí assassinarien Josep Faneca, l'advocat i exdiputat provincial Josep Picart de Gayolà i els mossens Ramon Coll, Antoni Riera i Eduard Carbonell.

18 de les víctimes de Máximo Cid van ser capellans

 

Un altre capellà seria assassinat dos dies més tard pel grup de Máximo Cid, format també per Tomás Alastuey i Santiago Navarro. Mossèn Josep Anton Sanuy, que es trobava amagat en una casa de Talarn, va convertir-se en el primer afusellat a les tàpies del cementiri de Tremp. L'endemà, i detinguts pel Comitè de Vilaller, mossèn Francesc Lafont i mossèn Gregori Quintana també eren conduïts a la capital del Jussà i afusellats.

El mateix dia, el rector de Betesa, Lluís Toló, que es trobava amagat a Sapeira, també va ser arrestat després d'una exhaustiva recerca. Va ser afusellat a Tremp possiblement amb un altre mossèn, Remigi Borrell. La llista de capellans assassinats continua creixent l'endemà, 17 d'agost, quan membres del Comitè de Talarn (i també Cid i els seus acòlits) van a buscar el rector del poble, Pasqual Planes, que es trobava amagat i molt malalt a casa seva. Assegurant-li que el volien dur a l'hospital, el van acabar afusellant al cementiri de Talarn.
 
El ritme de morts s'accelera de manera macabra. Al dia següent, el grup de Máximo Cid s'endú mossèn Jacint Llimiñana al Casal Catòlic de Tremp -convertit en seu de la CNT-FAI- on li fan un simulacre de judici. El sacerdot, però, mor d'un atac de cor allà mateix, però, així i tot, els milicians també el duen al cementiri i l'afusellen. El segueixen, poques hores després, mossèn Jaume Llimiñana, mossèn Pere Rossell i el seu nebot Ramon Aytés. A la tarda, el capellà Josep Monsó també acaba a la fossa del cementiri trempolí.

Tot i morir d'un infart mentre era interrogat, mossèn Jacint Llimiñana va ser afusellat al cementiri de Tremp

 

El dia 20, el picapedrer Joan Batalla és mort al Pont dels Palillos acusat d'haver violat una noia de Tremp. Mentrestant, mossèn Josep Nadal és assassinat prop de Tremp quan intentava fugir a França. Les següents morts comeses pel comitè són més aïllades, i d'algunes no se'n coneix la data exacta ni tampoc un motiu aparent. Durant aquells dies apareixen morts Antònia Prió, coneguda com "La Casona", Josep Porta, Eloy Giménez i Josep Coll, un pagès natural d'Aramunt.

Tanmateix, és a partir del setembre quan arriba l'última ronda d'assassinats, possiblement els més cruels d'aquell episodi sagnant. El dia 9, mossèn Tomàs Farreres és afusellat i cremat a Conques, on Manuel Nadal, rector de Figuerola també cauria sota les bales anarquistes el dia 22. Al novembre, un contractista d'obres de Barcelona, Ramon Caimel, és afusellat juntament amb el seu fill Joan, de 16 anys. Aquest últim, però, no mor, i és traslladat a l'Hospital de Tremp. El 10 de novembre, Máximo Cid i el seu escamot el treuen d'allà, el ruixen amb gasolina i el cremen viu.

 

L'última víctima

Ironies de la història, la darrera víctima d'aquest cruenta i despietada espiral de violència seria el seu principal inductor. L'últim dia d'aquell tràgic 1936, Máximo Cid era assassinat, possiblement al Pont de Riucós, a la sortida de Tremp. Una versió diu que pels seus mateixos correligionaris anarquistes després que violés un refugiat que havia acollit a casa seva.

L'altra apunta als dirigents d'Esquerra Republicana i de la UGT, incòmodes amb el gran poder amb que havia amassat aquest incontrolat capitost de la CNT. Fos quina fos la causa, la desaparició d'aquest mestre que havia sembrat el terror van encetar un període de certa tranquil·litat al Pallars, on molts altres dels seus fills acabarien morint també al front, sota les bombes o en un piquet d'afusellament de l'exèrcit franquista.
 
La figura de Máximo Cid i la seva crueltat fins i tot ha arribat a la literatura, concretament a la novel·la Les veus del Pamano. L'escriptor Jaume Cabré recrea una escena al fictici poble de Torena que bé es podria correspondre amb qualsevol dia d'aquell fatídic agost de 1936 al Pallars. Cid i el seu escamot arribaven a un poble en camió, buscaven la casa aparentment més rica, en treien els homes i els disparaven un tret al clatell al costat del cementiri.

Máximo Cid ha perviscut als llibres d'història com el gran responsable d'aquest terrible episodi de repressió revolucionària, però no va ser l'únic. Mossèn Jesús Castells escrivia que "en aquella comarca n'hi hagués d'altres de pitjors sense fer-se tan famosos". D'altra banda, si bé aquest mestre amb carnet de la CNT va ser la mà executora, el cert és que darrere de la mort d'aquella trentena de persones també hi havia el segell de l'enveja, l'odi i la intolerància dels seus propis veïns, que amb les seves denúncies els van acabar enviant a la tomba.

 

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte: