Dissabte, 23 de novembre de 2024
arqueologia

Les termes de la vil·la romana de Llorís, a Isona, centraran la pròxima campanya d'excavacions al jaciment

La Generalitat, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà volen millorar els accessos a l'espai

Pallars Digital Isona | 31 d'octubre de 2024 a les 08:37
Part del jaciment de l'antiga vil·la romana | A.L. Cobo / ACN
Completar l'excavació de les termes de la vil·la romana de Llorís, als afores de l'antiga ciutat d'Aeso (Isona) serà un dels objectius de la pròxima campanya en aquest jaciment. Es volen explorar algunes estances, ja que s'ha constatat que la construcció era més antiga del que es pensava.

Segons els arqueòlegs, aquestes termes són singulars pel mecanisme que s'utilitzava per aconseguir mantenir la temperatura a l'interior, tenint en compte el fred que solia fer en aquesta zona durant els mesos d'hivern. Per tal de posar més en valor encara tot el conjunt i facilitar-hi les visites, la Generalitat, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà volen treballar plegats en la millora dels accessos.
 

Una part de les restes de la vil·la de Llorís. Foto: A.L. Cobo / ACN

 
Un dels membres de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Ignasi Garcés, ha recordat que el projecte d'excavacions al jaciment de la vil·la romana de Llorís es va iniciar l'any 2018 i que, des d'aleshores, dos de les campanyes que s'hi han fet han estat de les més extensives. De fet, en la de l'estiu passat hi van participar 17 estudiants universitaris i es va centrar en l'excavació de l'edifici de les termes, que ara es vol continuar per explorar els accessos que hi havia cap a altres construccions.
 

Una vil·la romana única

Garcés ha explicat que els darrers treballs també han permès localitzar un primer sarcòfag de pedra a la zona del mausoleu, on el 2021 es van trobar restes de vuit cossos. L'arqueòleg ha destacat la importància del jaciment, tant pel fet que és l'única vil·la romana que s'està excavant en comarques de muntanya com per la seva extensió, d'unes quatre hectàrees.

En aquestes dependències, que combinaven usos familiars amb productius hi podien viure desenes de persones, comptant tant els propietaris com els treballadors arrendats i, possiblement, esclaus.
 

Visita de les autoritats comarcals i nacionals al jaciment. Foto: A.L. Cobo / ACN


Tenint en compte la importància de preservar i donar a conèixer aquest patrimoni, la cap de servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Maite Miró, ha destacat que el conjunt permet donar a conèixer com era l'ocupació del territori en època romana. Així, ha detallat que la vil·la equivaldria a un mas o una casa de camp de les que coneixem avui dia i ha apuntat que la de Llorís seria una de les més importants de la zona.
 
Per la seva banda, la vicepresidenta del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Alba Moré, ha explicat que l'objectiu de l'ens és continuar col·laborant amb l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà en la recuperació d'aquest patrimoni. El jaciment arqueològic és propietat de la Generalitat de Catalunya, però el consell en té cedida la seva gestió per un període de 30 anys.


Altres notícies que et poden interessar







 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació