Pep Coll s’endinsa en un crim real al Pallars l’any 1953 a la novel·la «Els crims de la mel»

Onze anys després de publicar Dos taüts negres i dos de blancs, el pallarès Pep Coll torna per escriure sobre un crim real de principis dels anys 50 conegut com "el crim del gitano". A la novel·la Els crims de la mel (Proa), l’autor de Pessonada confronta dos visions diferents que van xocar en aquella època: el món dels gitanos ambulants i el del pagès ancestral de la masia.

Coll apunta que el tema que més li interessava d’aquesta història era la gent que pot sentir-se presonera tot i no estar en cap presó, i que quan creuen que han aconseguit alliberar-se potser encara segueixen sent presoners. A finals de novembre de 1953 esclaten dos trets als boscos de la zona més despoblada de Catalunya. Un home cau abatut mentre el seu company aconsegueix fugir. Hores més tard, un innocent es declara culpable davant la Guàrdia Civil. 
 
A la novel·la hi ha dos grans protagonistes, explica Coll, una viuda gitana i un hereu solter pagès d’una masia ancestral. "Són dos mons diferents, el món ambulant dels gitanos que van amb tartana i que canvien cada dia d’horitzons" en contraposició al món del pagès ancestral de la masia. "Aquests dos mons contraris xoquen i xocaven sovint", declara.

Coll posa com exemple que quan el pagès observa el paisatge veu diferent la seva propietat que la del veí i "no tolera que ningú hi posi els peus, sinó li demana permís". I això, afegeix, xoca amb el món ambulant gitano. "Entremig hi ha la caserna de la Guàrdia Civil", apunta.
 
El procés de creació va començar amb la cerca i lectura de documentació al voltant del crim, i veure què pot narrar el crim i quins fenòmens socials i humans es poden explicar a partir d’aquest. En aquest context, admet que no li interessa la sordidesa del crim o la sang i fetge.

Declara que en aquell època hi havia crims passionals, altres per un pam de terra, però li va interessar aquesta història pel paper dels gitanos ambulants: "M’interessava posar-me en el seu món", assegura. L’autor reflexiona que els humans venen d’aquí de ser ambulants.

Coll indica que la novel·la està estructurada en escenaris que són locals o que són espais de refugi com la tartana, el cementiri, la masia o l’ermita. "Tots són vists com escenaris d’una obra teatral, ha declarat. Reflexiona que al llibre hi ha escenes molt teatrals, des del tracte de la fira entre venedor i comprador o les cerimònies religioses, que també "són un espectacle amb algunes que escolten, altres que s’ho miren". I una frase recorre tot el llibre que ja apareix entre les primeres pàgines: "La veritat us farà lliures".
 
 

L’autor

Pep Coll (Pessonada, 1949) és autor del recull de llegendes Muntanyes Maleïdes (1993) i de novel·les com El salvatge dels Pirineus (premi Sant Joan 2005), Les senyoretes de Lourdes (premi Sant Jordi 2007), Dos taüts negres i dos de blancs (2013, premi de la Crítica, premi Crexells, premi El Setè Cel, premi Amat-Piniella, i Prix Pyrénéen 2016 a la traducció francesa), Al mateix riu d’Heràclit (2018), L’any que va caure la roca (2021) i La llarga migdiada de Déu (2023).

Altres notícies que et poden interessar