Els
mitjans de comunicació de l’àmbit rural, i els
periodistes que hi treballen, reivindiquen que es doni
més visibilitat a tot allò que passa en aquest medi, fora de les àrees urbanes. Les possibles maneres d’aconseguir-ho s’han debatut aquest passat divendres a la
primera edició de la jornada Ruralisme i Mitjans de Comunicació, que ha comptat amb la participació en una de les ponències del director de
Pallars Digital,
Jordi Ubach Llorens.
La nova activitat,
impulsada per la Fundació Planes Corts, RàdioSeu, Viure als Pirineus i Telepoble, ha reunit més d’
una vuitantena de professionals de l'àmbit del periodisme i la comunicació, que han valorat positivament els continguts proposats. Per això la directora de la fundació,
Montse Ferrer, ja ha anunciat la voluntat de repetir l’experiència l’any vinent amb una segona edició.
Carles Pont, professor de Comunicació a la UPF, ha començat les ponències expressant que cal “fer desaparèixer els
deserts informatius”, en referència a temes o àmbits geogràfics que són ignorats, i que són els
mitjans locals els que ho poden aconseguir.
Gemma Peris, presidenta de la
Federació de Mitjans Locals de Catalunya i cofundadora de
L’Oest, ha incidit en la importància d’aportar una “
comunicació positiva” i, també, de donar més veu a les
dones del món rural.
El periodista i escriptor
Francesc Canosa, director de la revista
Horitzons, ha explicat com des d’aquesta i d’altres publicacions treballen per
fer arribar iniciatives locals al món global, amb especial atenció a les comarques de Ponent i del Pirineu. Canosa també s’ha referit al concepte de “deserts informatius”, però assenyala que aquests espais “són una gran
oportunitat” per als mitjans locals, que “poden explicar-ne bé la realitat”.
Per fer-ho possible, però, cal que siguin
viables econòmicament, i d’això n’han parlat el president de Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió,
Eduard Navarro, i el director de
Pallars Digital,
Jordi Ubach, que, moderats per la periodista
Eva Clausó, han exposat la seva experiència de trobar finançament,
optimitzar al màxim els recursos disponibles i treure profit de les
produccions pròpies, tot distribuint-les a d’altres mitjans o plataformes.
Un dels centres d’atenció de la jornada, amb un tema de plena actualitat, ha estat com la
Intel·ligència Artificial (IA) pot ajudar a augmentar la difusió de continguts locals. N’ha parlat l’enginyer informàtic i expert en IA
Josep Maria Ganyet, que ha explicat com el món local pot aprofitar aquests nous mitjans per arribar a un públic més gran i amb continguts més engrescadors.
Els aiguats de València com a exemple d’estigmatització
A la segona part de la jornada s’ha abordat l'
estigmatització del món rural que sovint es fa des dels mitjans generalistes, sota la moderació del periodista de l’Agència Catalana de Notícies (ACN),
Albert Lijarcio. Un tema en què no s’ha obviat un bon exemple de plena actualitat sobre la
diferència de tractament entre els mitjans locals i els grans mitjans: el seguiment dels aiguats del País Valencià i el “
centralisme” amb què l’han abordat alguns mitjans en els primers dies, especialment des de Madrid.
Hi han participat la redactora de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) a l'Alt Pirineu i Aran,
Marta Lluvich, el director de la revista Arrels,
Josep Sucarrats, la directora del diari
Segre, Anna Sàez, o el periodista de 3Cat i director del pòdcast
Comarcal 947,
Eloi Barrera.
Comunicació i món rural
Per acabar, els professors de la URV
Enric Castelló i
Marta Montagut han presentat les conclusions d’un
estudi sobre comunicació i món rural, que convida a “deixar de banda la visió victimista” i a reforçar l’aposta per “apropar-se als llocs i a les fonts originals”, si bé recorden que per fer-ho calen més recursos, persones i mitjans.
La cloenda ha anat a càrrec de
Gonçal Mazcuñán, fundador del diari
Regió 7, que ha recordat que “la nostra feina no és innòcua, té conseqüències en la població, i per això
hem de ser molt responsables si volem ser creïbles i recuperar reputació”. Per això veu necessari “treballar des de l’
honestedat i la
veracitat” i no preocupar-se per “si els mitjans generalistes ens ignoren”, sinó per garantir que el periodisme rural sigui viable econòmicament perquè “no és fàcil”.
Recupera a partir del minut 15 una crònica dels companys del Connecta Lleida Pirineus de Lleida TV
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi