Una planta invasora amenaça les pastures de muntanya del Pallars

Una planta invasora està amenaçant les pastures de muntanya del Pallars i el Pirineu. Es tracta del seneci del Cap, una espècie exòtica que sembla una margarida de color groc, però que en realitat és una de les plantes més perilloses de Catalunya. És tòxica per al bestiar i devastadora per a la flora autòctona. 

Provinent del sud de l’Àfrica, es va introduir a Europa amb la llana importada, i a Catalunya ja fa uns 40 anys que hi és. Als prats de muntanya del Pirineu ha trobat un lloc adient per desenvolupar-s’hi i l’expansió ha estat enorme. De fet, Joan Pino, director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), ja descarta que es pugui erradicar, però opina que és important controlar-la en espais protegits per la seva biodiversitat. “No podem fer res més que això”, admet.
 

El seneci del cap #Senecioinaequidens és una planta exòtica invasora i tòxica pel bestiar. S'està estenent pels marges de carreteres i d'allí als prats del Parc. Per frenar la seva dispersió és clau mantenir els prats en bon estat de conservació, sense llaurar.#espèciesinvasores pic.twitter.com/dpeCDShtoC

— Parc Natural de l'Alt Pirineu (@pnaltpirineu) November 13, 2022

En aquest sentit, el Parc Natural de l'Alt Pirineu ha exposat en alguna ocasió que per frenar la dispersió del seneci del Cap és clau "mantenir els prats en bon estat de conservació, sense llaurar". El canvi climàtic i la globalització han provocat la introducció d’espècies invasores. A Catalunya, hi ha detectades més de 1.600 espècies exòtiques, el 20% de les quals són invasores.
 
Segons Joan Pino, aquest fet significa que a banda que Catalunya hagi estat "molt envaïda" per aquestes espècies, també evidencia que "ens hem dedicat a estudiar-les i, per això, sabem que en tenim moltes". La part positiva del seneci del Cap és que està molt localitzat al Pirineu i no es pot expandir "massa" a la resta del territori català.
 

Cal arrencar-la manualment

El seu període de reproducció és llarg, depenent de l'any pot anar des del març al desembre, i la seva màxima capacitat reproductiva és a la tardor. Cada planta pot produir 10.000 llavors a l'any, que es dispersen amb el vent, tot i que els seus fruits també poden ser transportats de manera accidental amb els ramats o els vehicles de motor.

Resistent a la sequera i als herbicides, el mètode per erradicar aquesta planta és primitiu. Cal distingir-la d’altres plantes d’aspecte similar i arrancar-la de manera manual abans de la seva floració. "Això no evita que l’espècie desaparegui perquè produeix moltes llavors que poden persistir al terra durant anys, i això vol dir que s’han de fer actuacions repetides en el temps. No serveix fer una única campanya d’arrancada", explica Pino.
 

Altres notícies que et poden interessar