El socialista pallarès
Josep Borrell ha posat fi a cinc anys de mandat com a
alt representant de la Unió Europea per als
Afers Estrangers i la Política de Seguretat. Responsable de la diplomàcia del bloc europeu, Borrell, de
77 anys, ha hagut d'afrontar un
període convuls i conflictiu marcat per la
guerra a Ucraïna, i a Gaza i el Líban.
Borrell ha volgut parlar
"el llenguatge del poder", però les divisions internes no sempre li han permès. Analistes europeus consultats per l'
Agència Catalana de Notícies (
ACN) destaquen el seu
"pragmatisme" i impuls a la defensa conjunta davant
Rússia, però també que hagi estat una la
veu crítica i "dissonant" amb Israel. Un
"estil propi", a vegades "
menys diplomàtic" que els seus predecessors.
En el pacte per repartir els alts carrers de la UE la darrera legislatura, el president espanyol,
Pedro Sánchez, va col·locar el polític poblatà al capdavant de la
diplomàcia europea. El llavors
ministre d'Exteriors deixaria el govern espanyol poc després de la condemna als líders independentistes. En un moment d'alta tensió pel
procés, Borrell tornava a Brussel·les, on ja havia presidit el
Parlament Europeu (2004 i el 2007).
En l'últim Consell d'Afers Exteriors de la UE, Borrell va constatar que, després de cinc anys, Rússia, el Pròxim Orient i els Estats Units continuen monopolitzant l'
agenda internacional a Brussel·les.
"Hem d'estar més units si volem parlar la llengua del poder", va dir. Borrell marxa receptant "realisme" a la seva successora i a les capitals europees, les que, al cap i a la fi, decideixen la política exterior de la UE.
Josep Borrell segurament és el polític nascut al Pallars que durant els darrers anys ha agafat
més projecció internacional. Militant del
PSOE des del 1975, va ser
secretari d'Estat d'Hisenda entre 1984 i 1991 i, posteriorment,
ministre d'Obres Públiques i Medi Ambient fins al 1996. L'any 1998 va ser elegit
candidat a la presidència del Govern, però va haver de renunciar a causa d'un escàndol per
frau fiscal d'un col·laborador seu.
Després del seu pas per la Unió Europea, va ser molt crític amb el
procés independentista. De fet, les seves declaracions van propiciar que l'
Ajuntament de la Pobla de Segur convoqués una
consulta per canviar el passeig que tenia al seu nom per
"1 d'octubre". La mesura
es va aprovar amb el 77,6% dels votants (250) que van acudir a les urnes.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi