Làscara: princesa grega i comtessa del Pallars

Sort, any 1281. Una jove princesa grega està a punt de contraure matrimoni amb el comte de Pallars Sobirà, Arnau Roger I, vidu i sense descendència. El seu nom és Làscara de Ventimiglia Làscaris i el seu enllaç amb aquell comte, que ronda els 45 anys, no serà un mer fet intranscendent en la història del Pallars.

La jove, de 15 anys, és neta de Teodor II, de la dinastia dels Làscaris i emperador de Nicea, territori de l'Imperi Romà d'Orient. El seu emblema és l'àguila bicèfala, un símbol de poder, fortalesa i superioritat. Els dos caps representen també dos imperis -el d'Occident i Orient- hereus del gran Imperi romà. 

 
Com ha arribat aquesta princesa a la cort del comte de Pallars? Anys enrere, la seva dinastia havia estat destronada, i la mare de Làscara, Eulògia, filla de l'emperador bizantí, havia anat a parar al nord-oest de l'actual Itàlia, on va ser casada amb el comte Guillem Pere de Ventimiglia. Per raons polítiques i estratègiques, però, acaba trobant refugi i protecció a la corona catalanoaragonesa, on és rebuda amb els braços oberts pel rei Pere el Gran.
 

L'arribada a Catalunya i el Pallars

L'any 1277, Eulògia arriba a Barcelona amb les seves filles. Per a la cort catalana, tenir als hereus "legítims" de la dinastia imperial suposa un orgull, però sobretot una manera de fer créixer la seva imatge davant les altres monarquies europees. A més, la presència de les joves princeses gregues també és una oportunitat per consolidar el poder a casa seva.

Si casa les noies, pensa el rei Pere, amb membres de les famílies més importants de la Corona d'Aragó, s'assegurarà el favor i l'afinitat d'alguns nobles, evitant que puguin fer-se forts aliant-se entre ells i propiciar possibles revoltes. Quid pro quo. Amb aquests matrimonis la noblesa autòctona també guanya prestigi emparentant-se amb una dinastia de gran renom a la Mediterrània.
 
Així és com la jove Làscara és casada amb el comte de Pallars Sobirà. Un noble, però, que fins fa poc temps era enemic de la corona. Un any abans del matrimoni, el 1280, Arnau Roger I s'havia revoltat contra Pere el Gran amb els comtes de Foix i d'Urgell. La jugada no els va sortir gens bé: el pallarès va ser jutjat, empresonat i obligat a pagar una multa de 100.000 marques d'argent. 

El matrimoni, doncs, segurament era la millor sortida per al comte, mentre que el rei s'assegurava també la fidelitat d'aquell noble díscol. Durant els anys 60 del segle XX, la poetessa pallaresa Concepció G. Maluquer, nascuda a Salàs de Pallars, va dedicar un poema èpic a la princesa Làscara. Així és com narrava la seva entrada a terres pallareses abans d'arribar a Sort:

Làscaris porta al cor un dolç neguit
i als ulls tota la llum de la ribera.
La conca del Noguera
ara s'ha obert com un mantell florit.
Ai amor! qui fos alba, qui fos nit...

Allà al fons, com fantàstica barrera
veu els cims més altius del Pirineu
titans de pedra i neu,
cavalls gegants de pàl·lida crinera.
Ai amor! qui fos glaç de la gelera...
Poesia i romanticisme a banda, l'estada de Làscara de Ventimiglia al Pallars no va ser un camí de roses. Tanmateix, la seva figura ha passat a la història precisament pels fets que van tenir lloc durant aquesta època turbulenta per al comtat del Pallars Sobirà. Amb Arnau Roger, Làscara té tres filles: Sibil·la (1282), Beatriu (1284) i Violant (1285). Tres anys després d'aquest últim naixement, el 27 d'octubre de 1288, Arnau Roger mor a Jaca.

Ara bé, al testament el comte no menciona ni a Làscara ni a Sibil·la, la hipotètica hereva del Pallars Sobirà. Un fet que ha obert la porta a especular que el matrimoni entre Arnau Roger i la seva muller grega no va ser precisament plàcid. Si féssim cas de la literatura, un cant del poema de Maluquer ho exemplificaria a la perfecció: Làscara s'enamora d'un raier i de la tonada que canta cada cop que baixa pel riu, fins que el comte, boig de gelosia, el fa matar i penjar d'una alzina.
 
Qui finalment hereta el comtat és el germà d'Arnau Roger, Ramon Roger I, que governa durant poc temps. Mor l'any 1295 sense descendència ni un successor clar. Això provoca que un nebot dels dos comtes pallaresos i cosí de Sibil·la, Arnau I, vescomte de Coserans, reclami el Pallars Sobirà i envaeixi el territori.

En aquesta lluita successòria, Làscara juga un paper important defensant els drets de la seva filla. Sibil·la també compta amb bons suports: per una banda, del rei Jaume II (fill de Pere el Gran), que tem que el Pallars sigui incorporat al regne de França pels Coserans; i també de la noblesa pallaresa. Després de dos anys de guerra civil, el 1297 el conflicte acaba en favor de Sibil·la, que aquell mateix any es casa amb Hug de Mataplana.
 

Un llegat que encara perdura

El Pallars inici així una nova dinastia, i també l'última, la dels Mataplana, que acabarà l'any 1288 amb el cèlebre Hug Roger III, el darrer comte del Pallars. Amb Sibil·la I també arriba un nou escut d'armes: adopta del blasó de la seva dinastia materna, que havia governat l'Imperi Romà d'Orient: una àguila de dos caps sobre un fons daurat, i que a les comarques pallareses encara llueix avui en dia.
 
I què passa amb la princesa Làscara? Després d'ajudar la filla a retenir el poder al comtat, la seva figura passa a un segon pla. De 1297 a 1304 marxa a Gombrèn, al Ripollès, concretament al castell de Mataplana, possessió de la família del seu gendre. Durant aquest temps fins i tot s'ha insinuat que la princesa grega va tenir un afer amorós amb l'almirall Bernat de Sarrià, conseller reial.

Cert o no, l'any 1307 Làscara pren els hàbits de monja de l'orde de Sant Jaume -conegut com de les ucleses- i va passar els seus últims anys de vida al monestir de Santa Maria de les Jonqueres de Barcelona. Va morir cap al 1314, molt lluny de la terra d'on provenien els seus ancestres imperials i també del Pallars, territori que va lluitar per preservar i que més de 700 anys després encara conserva l'escut que va arribar amb ella a Sort quan només tenia 15 anys.

 

---

  Col·labora!

Aquest article ha estat redactat gràcies a la recerca, el treball i l’esforç de periodistes. Si valores la nostra feina, ara pots donar suport al projecte: