Rosendo Manrique: «Llegir ens farà lliures, conèixer-nos millor i a tothom que ens envolta»

Rosendo Manrique (Sort, 1974) ens rep content i ufanós a la nova Biblioteca Pública de Sort, inaugurada recentment després de més de 20 anys d'obres i molts maldecaps. Dir que aquesta és com la seva segona casa seria quedar-se curt. Entre llibres es mou com peix a l'aigua. Fer-se bibliotecari, però, va ser una decisió que "va tenir molt a veure amb la fortuna". 

Home de lletres pures i molt lector, un dia el seu professor d'història a COU li va comentar que podria estudiar biblioteconomia. Un fet que, segurament, li va canviar la vida. 25 anys després, Rosendo Manrique no només és un personatge molt estimat a la capital del Pallars Sobirà, sinó també un dels guardians de la cultura i de la lectura a la comarca.


- T'havies imaginat mai que arribaries a ocupar a aquest lloc?

- No, perquè pensava que en tot cas hauria treballat en alguna biblioteca de la ciutat, potser de la província de Barcelona. No pensava que pogués arribar a la Biblioteca de Sort, però els astres es van alinear i això va fer possible que pogués tornar a casa, que és una oportunitat que tant de bo molts joves tinguessin també.
 
- Com valores que s'hagi pogut inaugurar després de tants anys i esforços aquesta nova biblioteca?

- Estem parlant de 25 anys ben bé des que es va iniciar el projecte. Han sigut uns anys durs, i voldria agrair a l'equip de govern de l'Ajuntament de Sort l'esforç que ha fet perquè aquest projecte tirés endavant. Durant tots aquests anys hi va haver moments en què jo mateix pensava que mai ho arribaríem a veure, però per fortuna estem aquí. Els obstacles es van poder superar, les administracions van col·laborar per arribar a aquest objectiu, i avui estem en una biblioteca que és l'última de les biblioteques comarcals de Catalunya que estava pendent per obrir.
 
- És potser una biblioteca que té un nom propi: Agustí López. Quan era alcalde de Sort va ser qui va apostar per construir aquest equipament, no?

- Sí, ell va tenir la visió en el moment en què el barri vell es va esponjar i va permetre l'aparició de nous equipaments i edificis. Va veure que un bon lloc per la biblioteca era als peus del castell dels Comtes de Pallars, també per dignificar aquest Bé Cultural d'Interès Nacional, i formant un pol cultural i educatiu, amb el col·legi i l'institut, però també amb l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.

- Què suposa per a Sort i també per al Pallars Sobirà tenir una biblioteca d'aquestes característiques?

- La Biblioteca de Sort, tal com entenem avui dia les biblioteques, no ha de ser senzillament un magatzem de llibres o un lloc on vinguis a estudiar i a fer deures. Ha d'anar molt més enllà. Tenim dos línies de treball molt importants: una que és promoure i difondre el patrimoni del Pallars, no només el patrimoni cultural, sinó també el patrimoni històric i el patrimoni natural. Una altra és que la biblioteca sigui un espai on tothom pugui tenir al seu servei els recursos d'informació que necessita per dur a terme la seva feina i seguir endavant amb els seus estudis i d'aquesta manera tenir una societat lliure i formada.

«Tot i les noves tecnologies, un ciutadà ben format sempre necessitarà un mínim de comprensió lectora»

 
- Les biblioteques estan en perill d'extinció?

- Podria semblar-ho si ens atenim a l'estereotip de les biblioteques. Però són un lloc, cada cop més, d'informació veraç i útil, on s'ha de poder formar i exercir la seva personalitat, els seus interessos. La biblioteca ha de ser un lloc segur per tothom. Prova d'això és que en aquests mesos que fa que la biblioteca està oberta, hem fet ja una trentena d'activitats, projeccions, debats, conferències, xerrades, presentacions de llibres, etc.

- Les noves tecnologies estan matant els llibres?

- No m'atreviria a dir que tinguem problemes amb la tecnologia, perquè per exemple des del servei de biblioteques oferim el servei de bibliodigital, on al teu dispositiu pots descarregar llibres, revistes, diaris, música, cinema, còmics, pòdcasts... Des del punt de vista tecnològic la biblioteca s'adapta a les necessitats i les demandes del públic d'avui dia. Nosaltres pensem que un ciutadà ben format sempre necessitarà un mínim de comprensió lectora i, per això haurà d'acudir a la biblioteca perquè li donem els recursos per tenir aquesta comprensió, i per entendre bé el món que l'envolta i la societat en què viu.
 
- En tot cas, tu que portes tants anys dedicats a aquest ofici, creus que la gent ara llegeix menys que abans?

- Potser llegeix menys que abans perquè la competència és molt dura, no ho podem negar. Des de les plataformes de música a les de streaming, sèries, cinema... Però la lectura que es fa avui dia és més reposada, més centrada en els interessos individuals. Abans es llegia molta novel·la de trama, històrica, de detectius, romàntica, etc. I ara sobretot se centra molt en l'autodescoberta, en les pròpies percepcions, en l'alliberament de la persona, i aquí és on la lectura a vegades és una eina que a la persona li va bé per entendre's a sí mateixa i per poder-se expressar també de cara en fora.

- Es llegeix menys però millor?

- No m'atreviria a dir que millor, però es llegeix d'una manera diferent. Abans ens centràvem molt en el que era la trama i l'argument, i ara ens centrem més en el fet que la lectura ens emocioni i respongui a les nostres inquietuds.

- El feixisme es cura llegint?

- Sí, i tant! A la biblioteca, de fet, un dels temes que ens preocupa molt és el de les falses notícies, la polarització, l'extensió a Internet, d'informacions perjudicials... I és un dels temes que sobretot quan fem visites a l'institut amb joves, el treballem des del punt de vista que ells puguin detectar les falses notícies, i d'aquesta manera no es deixin emportar per impulsos que de vegades no responen a la realitat del món, sinó que d'alguna manera ens manipulen per fer-nos optar per opcions que en realitat no són les millors per a nosaltres.

«El feixisme és un perill real i sobre el qual hem d'estar vigilants»

 
- Durant els darrers anys a l'estat espanyol hem assistit a una mena de caça de bruixes, de censura, com passa als Estats Units... S'han retirat llibres sobre sexualitat o sobre feminisme de biblioteques públiques. Tems que això pugui arribar a passar a la teva biblioteca?

- Això és un tema que aquí a Espanya no havia arribat encara, sobretot a Catalunya, però d'alguna manera està començant a treure la poteta. Conec casos en què a escoles de Barcelona també han hagut de retirar llibres perquè hi havia famílies que no se sentien còmodes amb determinats continguts a la biblioteca escolar, tot i que els professionals de les biblioteques sempre sabem quin tipus de llibre pot estar o pot no estar en un públic determinat.

Volia cridar l'atenció, per exemple, que a València, en el moment en què va pujar Vox al poder, una de les primeres coses que van fer va ser retirar les subvencions a llibres i revistes en català. Això vol dir que és un perill real i sobre el qual hem d'estar vigilants. I aquí també voldria remarcar que des del Col·legi Oficial de Bibliotecaris també es donen consells per detectar aquestes situacions i lluitar i mirar d'evitar-les.

- Fer que els joves llegeixin s'està convertint en una lluita a contracorrent?

- No, perquè el que hem de fer és trobar el que els agrada. Nosaltres estem molt orgullosos de tenir una de les millors col·leccions de còmic de la província. El còmic és una eina amb la qual entres amb molta facilitat al jovent perquè estan acostumats als personatges, gràcies a l'anime, a les sèries que veuen, a televisió. I és una porta d'entrada molt important a la lectura. Un cop crees l'hàbit lector i t'acostumes a llegir en freqüència, no només pots continuar llegint còmics sempre, perquè hi ha novel·les gràfiques per a adults; també hi ha continguts de còmic històric, reivindicatiu també, que tracta temes com el racisme, el feixisme, l'alliberament LGBTQ, etc.
 
- L'altre dia destacaves que arran de la inauguració de la biblioteca et van acompanyar 15 biblioteques d'arreu de les Terres de Lleida. En el cas del Pallars, quina és la relació entre les biblioteques públiques?

- Aquí haig d'esmentar la Laura Fuses, de la Biblioteca de Tremp, que va posar en marxa la iniciativa del blog Tarter de Llibres, on hi som les biblioteques dels dos Pallars i de l'Alta Ribagorça, i també el Bibliobús Pere Quart. Estem connectats contínuament cada cop que alguna biblioteca necessita alguna cosa. Proveïm els recursos que una sola biblioteca potser no pot disposar.

- Què creus que els diferencia els autors i autores del Pallars de la resta de Catalunya?

- Bé, començant amb autors com la Maria Barbal, Pep Coll o Núria García Quera, que és la nostra autora de capçalera a la biblioteca. També autors emergents com la Selena Soro, que va començar a escriure aquí a Sort, té publicades diverses novel·les de fantasia, i aquest mes de gener s'estrena en una editorial gran, Columna.

El que diferencia els autors del Pallars Sobirà de la resta de comarques és la manera com la seva obra s'integra amb la comarca; són molt conscients de les seves arrels. Abans parlava del patrimoni del Pallars, de les tradicions, de les llegendes, i també del Pallars com a escenari de fets històrics, com ara la Guerra Civil, la postguerra... D'alguna manera donen sentit a la seva obra i a les vivències dels seus personatges.

«El que diferencia els autors del Pallars és que són molt conscients de les seves arrels»

 
Un tema que és molt habitual en l'obra dels autors pallaresos, per exemple, és deixar enrere la teva terra per començar una nova vida a la ciutat. Un autor de Barcelona no ho pot experimentar mai, perquè ja estan allà. En canvi, els autors pallaresos fan que la seva obra tingui una personalitat específica i molt reconeixible.

- Si t'haguessin de quedar amb un llibre de la literatura pallaresa, quin seria?

- En primer lloc, amb Pedra de Tartera, de Maria Barbal, perquè realment va ser un punt d'inflexió des del punt de vista que va donar veu a una dona pallaresa, que això no havia passat pràcticament mai fins llavors. Però també voldria fer un esment específic a l'obra del Pep Coll, perquè va ser el que va fixar el corpus de les llegendes i les tradicions del Pallars. Moltes de les llegendes, sense la seva obra, avui dia ja no es coneixerien.

D'altra banda, hi ha poques biblioteques que a la seva secció infantil tinguin un fons local. Nosaltres aquí a Sort, al Pallars, tenim els llibres que ha fet Cambuleta de conservació i difusió del pallarès. Tenim molts altres contes i llibres que parlen de tradicions com les falles, el Parc Natural... Altres biblioteques no tenen aquesta riquesa en el seu fons infantil, i nosaltres és una de les coses que més orgull ens dona.
 
- Ets una persona bastant coneguda aquí a Sort. Encara continues fent el pregó de l'ajuntament?

- Una de les novetats que ha suposat l'obertura d'aquest nou equipament és que obrim matí i tarda, i abans només a les tardes. Ara ja és molt poc freqüent que se'm senti pels altaveus del poble, però encara ho faig quan tenim presentacions i activitats aquí a la biblioteca. Encara m'agrada, per poc que pugui, si em puc escapar a l'ajuntament, i fer el pregó en aquell moment. Em dona una sensació d'alegria de ser jo el que està pregonant aquella activitat. A nivell anecdòtic, hi ha molts autors i autores que s'han sorprès i emocionat quan han sentit el seu nom per megafonia.
 
- Per raons familiars estàs relacionat amb un lloc insigne de Sort, el Bar Coyote. Com veus la situació actual de la comarca pel que fa al turisme, l'habitatge i la gent jove que es vol establir aquí?

- Doncs correm un perill, no només nosaltres al Pallars Sobirà, sinó a ciutats com, per exemple Barcelona. Estem morint d'èxit. El turisme va molt bé, però això, com sabem, està provocant unes tensions, sobretot amb el tema de l'habitatge, perquè no tothom que treballa al turisme pot viure amb dignitat. Hauríem de trobar l'equilibri entre la necessitat dels turistes que venen a Sort per gaudir dels nostres paisatges i de la nostra natura, i la necessitat de la gent que treballa a l'esquí, que treballa al turisme i que necessita un lloc digne on viure.

- Quin llibre t'enduries en una illa deserta?

- Doncs la veritat és que avui dia m'agradaria més emportar-me una tauleta amb un centenar de llibres que no se m'acabessin mai! Però, per exemple, a mi m'agrada destacar un escriptor anglès que es diu David Mitchell, que ha publicat diverses novel·les amb gèneres diferents, ciència-ficció, una mica de terror, fantasia, etc. D'aquest escriptor destacaria una obra que es titula El atlas de les Nubes, que una mica ens posa en guàrdia respecte als perills del futur que ens espera a causa dels moviments econòmics i socials i de la tecnologia, però que té també un punt d'esperança i de fe en el futur de la humanitat.

«Amb el turisme estem morint d'èxit. Hauríem de trobar l'equilibri entre els turistes i la gent que necessita un lloc digne on viure»

 
- Al Pallars li falta...

- Al Pallars Sobirà li falten equipaments: al Sobirà li falta un hospital, falten equipaments culturals, falten museus, falten diversos teatres on es pugui fer dansa, teatre i altres disciplines artístiques... I ens falta sobretot també que creguem en nosaltres mateixos, que ens ho creguem, i que puguem tirar endavant gràcies a aquesta fe en nosaltres mateixos.

- I al Pallars li sobra?

- Jo penso que no li sobra res. Abans comentàvem els perills de la massificació turística, però jo des d'aquest punt de vista penso que bé, un cop ja no hi ha més lloc, doncs no et vindrà més gent, perquè no hi cabem tots. Però jo trobo que estem força bé, que hauríem d'estar força contents de la comarca que tenim, amb els inconvenients i els perills que puguin significar els canvis socials i econòmics a què ens estem enfrontant. Jo trobo que el Pallars està molt bé tal com està. Sempre pot estar millor, però està força bé.

- Llegir ens farà lliures, Rosendo?

- Llegir ens farà lliures, llegir ens farà conèixer millor a nosaltres mateixos, i llegir ens farà conèixer millor a tothom que ens envolta també.

 Fes clic aquí per veure totes les entrevistes de Pallars Digital