«Lorca», de Joel Minguet

De joveneta em va encisar l'embruix de l’obra de Lorca tan bon punt la vaig conèixer. La mestra de literatura espanyola, la Maria Jesús Marqués, de l’escola Santa Anna, el centre on vaig estudiar el que aleshores en dèiem el BUP, en fou la responsable. Era una apassionada de la seva feina i va transmetre aquest desfici a molts dels seus alumnes. No puc evitar associar Lorca a la “Jesu”, com afectuosament l’anomenàvem els companys de la classe. 

La meva afició per llegir la va motivar la tornada del meu pare de Veneçuela amb els seus baguls de llibres. Durant mesos i sempre més, em va anar recomanant i fent a mans obres tan diverses i de tan diferents autors com són “Pedro Páramo”, de Juan Rulfo, “Cien años de soledad”, de Gabriel García Márquez, “La perla”, de Jon Steinbeck, “Factótum”, de Charles Bukowski, “La família de León Roch”, de Benito Pérez Galdós, “Mirall trencat” de la Mercè Rodoreda, per anomenar alguns títols. I, sobretot, el pare insistia en el fet que no deixés de llegir ni un títol de Ramón María del Valle-Inclán i que comencés pel teatre.

Les primeres obres de Lorca que vaig devorar van ser “Yerma”, “Bodas de sangre” i “La casa de Bernarda Alba”. Llegir- les una darrere l’altra, em va causar un gran impacte, us ho recomano. I aquí s’inicià la meva història d’amor amb l’autor i amb el seu pensament, que vaig eternitzar durant la lectura de “Poeta en Nueva York”. Aquest poemari s’ha d’anar rellegint, ja que segueix essent actual i potent per la denúncia que fa de l’alienació de l’ésser humà i pel clam que fa per la justícia, la llibertat, l’amor i la bellesa.

Al cap de molts anys, Lorca torna de nou a la meva vida i, aquesta vegada, ho fa en forma d’espectacle íntim, sanador i proper a través d’un exercici de creació dramatitzat i musicat pel Joel Minguet, que l’executa amb una potència i un art molt particulars.

Va començar la seva trajectòria com a Off del Romea, al hall del teatre, de la mà del Canut, que se’n va enamorar. Com que és un espectacle viu, ha voltat per poblacions catalanes a dojo i, a més a més, el primer trimestre del 2020 va estar omplint de gom a gom, cada dia, l’aforament d’un teatre a la ciutat de Buenos Aires.

El format que proposa l’autor és fantàstic, ja que es pot viure l’espectacle de ben a prop, a casa seva, en un espai de gaudi íntim, o bé es pot contactar amb ell perquè ho representi a l’espai que es disposi si es compleixen uns mínims. Jo l’he vist a la sala Versus, amb un aforament de 92 persones; a un poliesportiu, a Agramunt, amb més de 100 persones i a casa seva amb 25 persones, en comunió preciosa. I em consta que s’ha fet fins i tot per a 900 espectadors a Cadaqués.

En qualsevol dels espais o formats sempre es crea la màgia. En Joel t’atrapa. La seva mirada, la seva veu, la virtuositat amb la guitarra i com a parlador, recitant Lorca o fent sorolls imitant el vent, els udols o les peülles de cavalls que són elements presents a la poesia lorquiana. El Joel tot sol omple l’escena amb una energia desbordant. T’enganxa també com exposa amb devoció el fil conductor, el relat. El moment de la història en que dos genis, Lorca i Dalí, coincideixen en l’espai i el temps i s’enamoren i s’admiren mútuament. El pintor engresca a dibuixar a Lorca, i el poeta anima a Dalí a escriure. La relació entre ambdós va ser molt productiva i va generar un epistolari dens i interessantíssim. S’afegeix també a l’espectacle, la correspondència sorgida entre el granadí i la germana del geni de Figueres, fruit de l’amistat entre el poeta i l’Anna Maria Dalí, erudita poc coneguda, dona, més jove i sempre a l’ombra del seu germà. Tot això fa que surtis volent conèixer molt més i, en detall, la vida i obra d’aquests tres personatges emblemàtics i únics.

Si creieu que reuniu les condicions perquè teniu una sala o menjador on hi puguin cabre entre una dotzena i una vintena de persones, no dubteu de gaudir-ne a casa vostra. També podeu triar l'opció d’assistir a les pròximes sessions programades pel dissabte 28 de desembre o els dies 11, 18 i 25 de gener de l’any nou, a l’Ametlla del Vallès. Sempre a les 19 h.

En acabar, ell obre el torn de preguntes i es genera un debat intens, si més no quan jo hi he assistit. I acabes la vetllada podent gaudir d’un brou casolà, truita de patates amb un pa i un oli especials i unes postres dolces boníssimes, tot preparat a casa per l’actor. El conjunt fa que la tarda-vespre del dissabte sigui diferent, única. Penso que és un regal original. Podeu fer les reserves al 609 844 362. I ja m’ho explicareu!

Us desitjo de tot cor que tingueu unes bones festes i un molt bon any nou. I que els Reixos us portin salut i teatre!