Una recerca de la historiadora
Joana Franch sobre la
prostitució al Pallars en temps de les
hidroelèctriques ha documentat
17 prostíbuls a Tremp i 4 a la Pobla de Segur entre els anys
1913 i 1936. Amb l’arribada de l’empresa
La Canadenca, el 1911, la capital del Pallars Jussà, d’unes 2.500 persones, va rebre uns
4.000 treballadors.
Aquest fet va contribuir a la creació de prostíbuls i noms com
La casita Blanca,
La Flor de dia,
La Bombilla o el
carrer de l’Alba encara romanen a la memòria d’alguns veïns. Franch ha explicat que la majoria dels prostíbuls
eren regulats per llei, les anomenades
cases tolerades, però altres eren
clandestins i hi havia els
cafès cantants, bars amb cambreres i habitacions a la primera planta.
Carrer de Tremp conegut antigament com "carrer de la Bombilla". a Foto: M. Lluvich / ACN
D'altra banda, en aquella època
la prostitució estava regulada i els edificis passaven les seves
inspeccions, les noies tenien les
cartilles sanitàries i els negocis un registre de les noies que hi treballaven. L’edat legal per treballar era els
23 anys i per a Joana Franch "és molt curiós" que l’edat de la majoria de les noies era 23, tot i que en alguns casos arribava fins als 30.
Aquest fet fa pensar a l'historiador que moltes mentien amb la seva edat per poder treballar. El 95% de les noies eren
solteres, segons la informació que apareixia als registres dels prostíbuls. Pel que fa al sou, cobraven
5 pessetes per jornades que començaven a les 12 del migdia i s’allargaven fins a la nit.
Aquestes noies van arribar al Pallars paral·lelament amb l’arribada dels treballadors de les obres de les hidroelèctriques. Amb el final de les obres, molts dels treballadors de
La Canadenca van marxar, però els prostíbuls van seguir. A tall d’exemple, Franch ha explicat que
l’any 1936 en un sol prostíbul hi havia 67 noies treballant.
A les cartilles sanitàries que eren obligatòries per treballar hi apareixia tota la seva informació: nom, cognom, edat, procedència i informe sanitari. Pel que fa a la procedència la majoria eren de
Catalunya, Aragó i València, i unes poques de
França i Brasil. Un cop la noia deixava de treballar en aquests edificis,
la seva cartilla sanitària es trencava i es feia desaparèixer, "per dignificar a la noia", ha dit Franch.
La historiadora trempolina Joana Franch Foto: M. Lluvich / ACN
Tremp, dominat «por los amigos de la jarana»
La premsa de l’època registra que a Tremp
hi havia tants prostíbuls que era una ciutat "dominada por los amigos de la jarana". Franch ha trobat documentació que dicta
ordres de clausura per altercats que es produïen a l’interior dels edificis.
Les
sancions econòmiques per manca de condicions dels edificis o altercats oscil·laven entre les
15 i les 450 pessetes l’any 1913. Coincidint amb l’arribada de la Canadenca, el
Doctor Roure va recomanar el matrimoni per "conservar la moralitat i privar de tots els mals".
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi