«La vida secreta de Tennessee Williams»

Pels amants de la lectura és extraordinari comptar amb la llibreria Byron al carrer Casanova 32 de Barcelona. És especial, un camí llarg que s’endinsa ple de llibres a banda i banda i que et condueix a un pati interior de l’Eixample ple de vegetació per on penetra, tímida, la llum del dia. És com una metàfora de la clarividència que suposa nodrir-se amb la lectura. Si hi afegeixes a l’equació que aquest espai incorpora la possibilitat de veure teatre en format íntim, a tocar de l’artista, amb una sonoritat estupenda i molt caliu, tot plegat és un luxe.

I els de la Byron, no podien haver començat millor aquest cicle de teatre encetant-lo amb La vida secreta de Tennessee Williams i l’apoteòsica interpretació que en fa l’actor Martí Peraferrer que és, a la vegada, el dramaturg d’aquest muntatge. A destacar l'acurada direcció d'en Frances Cerro-Ferran, actual director del Teatre Fortuny de Reus.

Val a dir que el Martí va deixar empremta amb el seu personatge de “Sáhara” a “ El cor de la ciutat”, exitosa sèrie de la televisió pública catalana de ja fa uns quants anys. Posteriorment, ha passat per haver de fer una crida als espectadors perquè l’anessin a veure a casa seva, a taquilla inversa, perquè no trobava feina com actor i necessitava treballar. I d’aquesta necessitat en va fer virtut creant, entre d’altres, aquest espectacle tan meravellós que ens va brindar aquest diumenge als qui vam tenir el privilegi d’assistir-hi.

No sé per on començar després de viure tantes emocions i de fer-me qüestionar tantes coses durant l’hora i mitja que va durar la representació.

Vaig constatar de nou com influeix implacablement la vida personal de qualsevol artista en la seva obra, sigui la disciplina que sigui. Això, que pot semblar una obvietat, em va fer sentir més propera a l’home, el Thomas, nom original del dramaturg,que era en Tom per als més propers. Va ser batejat Tennessee pels companys d’estudi degut a la seva procedència i per l’accent del sud. Desconeixia la seva trajectòria personal i conèixer-la em va fer ampliar la mirada de manera que, quan torni a visualitzar la seva obra portada al cinema, em farà més còmplice de tot el que hi vegi. La fama arreu del món li va arribar per les mítiques pel·lícules Un tramvia anomenat desig primer i Cat on a Hot Tin Roof set anys després. Aquest film protagonitzat per Elisabeth Taylor i Paul Newman, en Català es va traduir per La gata sobre la teulada de zinc.

El Thomas va viure torturat per l’educació rígida d’una mare inflexible, omnipresent en els moments més rellevants de la seva vida, intolerant i incapaç de comprendre la condició sexual del seu fill i la seva condició d’escriptor. “La mare, sempre la mare, en els moments més importants de la meva vida”, rondina el fill més d’una vegada.

La història de la seva germana Rose també va marcar profundament la seva vida i el seu caràcter. És el que es desprèn del text i de la magistral interpretació del Martí Peraferrer. És una història tràgica de salut mental, d’aquelles que van experimentar molts pacients sotmesos a una pràctica horrible com era la lobotomia prefrontal. Aquest procediment va ser autoritzat pels pares del Tennessee (i ell no va poder ni saber evitar-ho) per tractar la seva germana i això va deixar malmesa la Rose de per vida. En Tennessee no va perdonar mai als seus pares i se’n sentia culpable, per la qual cosa va patir moltíssim. Diuen que es va alcoholitzar per aquest episodi.

Una de les seves obres mestres, Zoo de vidre, té un contingut semi autobiogràfic, amb la presència de la mare i la germana de l’autor que són reflectides en els personatges de la mare Amanda i la seva filla Laura Wingfield.

Els qui em coneixeu bé sabeu que soc molt activa en la lluita pels drets dels pacients de salut mental. Aquesta part de l’espectacle em va fer plorar amb unes llàgrimes intenses que feia temps que no queien per les meves galtes. Sobretot pel realisme de la interpretació del Martí Peraferrer. Senties el seu dolor allà mateix, t’arribava per la pell. Va ser increïble.

La història del primer amor de joventut del Williams amb una dona i la història de qui va ser l’amor de la seva vida, en Frank Merlo que va morir en plena joventut amb 36 anys i va deixar un buit molt gran a la vida d’en Tennesse, són moments rellevants dins l’obra. 

També hi ha espai per a riure, i molt, en aquest espectacle. Trobes l’humor en la histriònica forma d’expressar-se del Thomas, en els girs entre lo dramàtic i la ironia més fina del dramaturg, que durant l’obra està gravant una entrevista en primera persona en la que, suposadament, respon a preguntes sobre la seva obra. Però que de manera magistral, poc a poc va despullant l’home, l’ésser humà afligit, addicte, sensible, efeminat, divertit i intens que va ser en Tennessee Williams. En un text imparable, enginyós, interpretat pel Martí en un exercici rodó, mesurat malgrat les circumstàncies i que et posa la pell de gallina. El protagonista és conscient de com es va esbudellant, de com no ho pot aturar i es xiuxiueja a ell mateix: “fins al final, Tom, fins al final”. I fins al final capta la teva atenció. Quedes encisat per l’experiència.

Feu-vos un regal, feu un regal als qui estimeu i adquiriu ja la vostra butaca per aquest diumenge 26 de gener a les 17h a la llibreria Byron. No deixeu escapar l’oportunitat de sentir-vos vius i deixeu-vos gronxar per les emocions a cor obert. Això és vida.

Salut i teatre!

Altres notícies que et poden interessar