L'interés del públic

Senyor director,

Per iniciativa de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, el passat dia 5 d’octubre de 2024 es va iniciar un interessantíssim cicle de set conferències al Casal Cultural de Tremp que tenen com a tema Dones al Pallars.

Puc dir dels conferenciants que són persones de gran capacitat, amb molta experiència al darrere i que els seus discursos han mostrat un treball de recerca de gran valor. Tots, del primer a l’últim!

Com sempre, i per començar, a la intitulada De casa Sullà al cel. Dones i poder entre els segles XVI i XVIII hi vam acudir fonamentalment les dones, omplint una bona part de la sala. Un home aquí i un allà, de vegades acompanyant a la “jefa”. Res a dir. 

En els dies següents, l’esquema es repetia, com semblava normal, perquè ja sabem que les dones som molt actives i a tot arreu. Però...! Però, un dia (el 7/12), la Joana Franch va parlar de La prostitució al Pallars en temps de les hidroelèctriques i aquí el canvi del públic va ser radical. Els homes eren els principals assistents i la sala era tan plena que no hi cabia ni l’aire que respiràvem. 

Vaig quedar al·lucinada. Què ha passat? Per què aquest canvi de públic? Cert que al carrer feia un fred que pelava, no hi havia futbol i la tele potser no donava el programa que volíem veure, però la raó de tal transformació no la sé explicar, de debò.

El dia 18 de gener passat, malgrat estar plena la sala amb el tema Les comtesses medievals. Una revisió historiogràfica a càrrec de Mari Pau Serrat, s’havia recuperat bastant l’esquema de dones com a principals components del públic. Però, i per a sorpresa meva, en Jacinto Bonales, presentador i promotor del cicle, ens anuncia que... l’Agència Catalana de Noticies (ACN) vindria a entrevistar a la historiadora Joana Franch!! No m’ho podia creure! No per ella, que va fer una labor sensacional, però... i les altres, que no eren prou bones o què? Qui informa a l’ACN?

Què ens passa? A què diem cultura? Quan ho pregunto em contesten arronsant les espatlles que només el morbo atrau, que no ho podem evitar i que hi ha el que hi ha.

Pobres de natres, ni el nostre pensament ni el nostre interès han evolucionat gens ni mica. I sí, hi ha el que hi ha: greuges comparatius.

Les dues conferències que queden son La dona davant la mort en època Moderna i La baronessa i el plebeu. Un matrimoni desigual amb dispensa reial.

Vindrà altre cop l’Agencia Catalana de Notícies o passarà olímpicament com en altres ocasions? Ai!  

Guillermina SJ