El poble de
Bretui s'ha acomiadat aquest dimarts de qui segurament era el seu
habitant més il·lustre i estimat.
Ramon Grau Prió, de
casa el Tat, va morir dilluns a l'edat de
100 anys deixant enrere una vida plena d'
anècdotes i històries, però també de
dificultats pels anys complicats de joventut que li van tocar viure.
Nascut l'any
1924, el Tat sempre va viure en aquest petit poble del municipi de
Baix Pallars, ben a prop de l'estany de Montcortès, i en algunes ocasions en va ser l'únic habitant. El seu, cas de fet, era un clar exemple del fenomen del
despoblament arreu del Pallars i també del Pirineu.
Persona de
gran carisma i amb
una gran memòria, va ser un
testimoni excepcional de temps convulsos, com ara la
Guerra Civil o la
postguerra. Va fer de
pastor, de
pagès, i fins i tot va portar llana de contraban fins a Andorra durant els anys quaranta.
La seva fama a la contrada i, sobretot, la seva condició d'
últim de Bretui, van fer que la revista digital
La Mira li dediqués una emotiva
entrevista/reportatge, escrita per
Ferran Canosa, que el va donar a conèixer arreu de Catalunya.
L'any passat, amb motiu del seu centenari (
el 10 d'abril),
prop d'un centenar de persones van reunir-se a Bretui per celebrar la vida del Tat. Aprofitant el dinar d'aniversari, l'alcaldessa del municipi,
Anna Sentinella, i l'aleshores coordinador de Drets Socials al Pirineu,
Josep Lluís Piqué, li van fer entrega de la
medalla centenària de la Generalitat.
Amb la desaparició d'aquest padrí insigne
se'n va també un símbol, potser dels últims testimonis d'un Pallars que fa dècades que ja no hi és, però que ressuscitava en boca de Ramon Grau cada cop que s'animava a explicar una de les seves històries.
Altres notícies que et poden interessar
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
_(2).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(1).jpg)
.jpg)
