Les famílies han de tornar a connectar amb les escoles dels seus fills

Senyor director,

El titular, que subscric del tot, és extret de la intervenció d’Andrea Schleicher, director d’Educació i Competències de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el dia que van signar un acord de col·laboració amb el President de la Generalitat, Salvador Illa, per millorar el sistema educatiu i els resultats a Catalunya. 

D’un temps ençà hem observat que les famílies, tant a l’escola com a l’institut, es van distanciant cada vegada més dels centres. Quina és la  raó? Possiblement no n’hi ha una sola, més aviat un cúmul de circumstàncies que s’han sobreposat i han creat un mur d’incomunicació per a molts progenitors.

Una de les qüestions és la de pertinença. El fet de formar part d’una comunitat educativa es donava per fet, mentre que la realitat ens demostra que els aires socials que bufen actualment promouen individualisme en lloc de participació i els pares senten que són clients. La societat en que vivim s’ha judicialitzat. En lloc de parlar i arribar a acords quan hi ha discrepàncies, hi ha gent que es dirigeixen al jutjat, bàsicament perquè els hi donin la raó. En un centre educatiu en que ha de fluir la comunicació entre docents i pares, no ens hem de deixar portar pel soroll que es transmet constantment per les xarxes socials i els mitjans de comunicació, hem de dialogar i arribar a acords. Entre altres coses, l’escola s’ha convertit, per l’imaginari social, en el solucionari de totes les qüestions. Si es detecta una dependència de les pantalles, l’escola ho ha de resoldre; l’educació sexual, també ho ha d’ensenyar l’escola... Com he dit moltes vegades, els infants no neixen a l’escola i la família té un rol fonamental que, juntament amb el centre, són responsables de la seva educació. Per tant, cal molta conversa i respecte per la funció de cada estament. Podem dir que mestres i famílies estem condemnats a entendre’ns.

Les AFA tenen una funció cabdal; és una escola de ciutadania, passes de la meva nena o nen a tots els infants i de la meva mestra i la meva classe a l’escola com a conjunt de convivència. És necessari enfortir les AFA i la participació dels pares i mares al Consell Escolar de Centre.

Conec de primera mà les reticències que hi ha per part de molts docents a la relació amb les famílies per temor de que envaeixin el seu terreny. Per això cal posar en clar el que els progenitors poden esperar de l’escola i el què s’espera d’ells. La comunicació, la bona comunicació és essencial. Per exemple, difícilment es poden posar normes a l’ús dels telèfons mòbils a l’escola si a la llar familiar no hi ha límits a la connexió. I aquí és on les famílies han de ser també models. Això s’aconsegueix si prenem acords entre mestres i família, possiblement un a un.

Mares i pares han de participar activament en l’aprenentatge dels seus infants i joves, transmetre el valor de l’educació als seus fills, el respecte al professorat i la comunicació directa amb els tutors. Hem de reconstruir aquest teixit social de la comunitat educativa per tenir el sentit de pertinença. A mida que mares i pares se senten partícips d’un centre escolar, els fills també s’hi troben més vinculats. És un pas més, i cabdal, per una millora del sistema educatiu.

Lola Abelló Planas
Secretària d’Educació del PSC de les comarques de Lleida, Pirineu i Aran