ACN | L'investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Albert G. Sellés, publica dos articles a les revistes 'Journal of Vertabrate Paleontology' i 'Cretaceous Research' on descriu la descoberta als Pirineus de dues ooespècies noves per a la ciència que s'associen a dinosaures carnívors i a 'becs d'ànec', la 'Prismatoolithus trempii' i l''Spheroolithus europaeus'.
La troballa corrobora la presència d'una gran varietat de dinosaures (sauròpodes, ornitòpodes i teròpodes) nidificant en el que avui dia és el Prepirineu català i converteix els jaciments de Catalunya en els més importants pel que fa a l'estudi dels ous de dinosaure a Europa.
Aquestes darreres troballes, a banda d'incrementar la riquesa i la diversitat del registre d'ous de dinosaure, ajuden a resoldre antics interrogants sobre la paleobiologia i l'evolució de les faunes dels dinosaures dels Pirineus a finals del període Cretaci, poc abans de la seva extinció, fa 65 milions d'anys.
En un dels articles, publicat aquest març a la revista 'Cretaceous Research', Albert G. Sellés descriu la nova espècie' Prismatoolithus trempii' en diversos jaciments del Prepirineu català. És l'evidència més moderna del gènere 'Prismatoolithus' a tota Europa. Els ous pertanyen a un dinosaure carnívor (teròpode) i van ser postos fa entre 71 i 66,5 milions d'anys. La rellevància de la troballa rau en el fet que el registre fòssil d'ossos i petjades fòssils de dinosaures carnívors a Europa és molt escàs i la presència de closques d'ou d'espècimens d'aquest grup omple un buit d'informació important.
L'article també descriu com els dinosaures teròpodes van experimentar una davallada en la seva diversitat fa aproximadament 72 milions d'anys, tant a escala global com regional i que, en el cas europeu, va anar lligada a un reemplaçament d'aquestes faunes carnívores per altres espècies.
A Catalunya, els teròpodes més comuns en el registre fòssil són els 'dromeosàurids', dinosaures de dents esmolades i tres urpes a les mans que probablement utilitzaven per caçar les seves preses. És el grup que inclou el popular 'Velociraptor', tot i que aquesta espècie concreta només es troba a l'Àsia.
Per altra banda, l'altre article, publicat aquesta setmana al 'Journal of Vertabrate Paleontology', descriu per primer cop closques d'ou atribuïdes a hadrosaures, un grup de dinosaures també coneguts com a 'bec d'ànec'. Si bé les restes fòssils d'hadrosaure a Catalunya són les més abundants a tot el sud d'Europa, fins ara el seu registre es trobava limitat a ossos i petjades.
La descripció de la nova ooespècie 'Spheroolithus europaeus' associada aquest grup, constitueix la prova irrefutable que els hadrosaures europeus feien les seves postes en els ambients litorals, els quals s'estenien al llarg del que avui és el Prepirineu de Lleida. A més, 'Spheroolithus europaeus' és l'ooespècie més moderna d'hadrosaure de tot Euràsia.
Els ous de dinosaure de Catalunya, referència a Europa
Aquestes noves descripcions se sumen a les quatre noves oospècies que va descriure el mateix investigador l'any passat en els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell): 'Cairanoolithus roussetensis', 'Megaloolithus aureliensis', 'Megaloolithus siruguei' i 'Megaloolithus baghensis'. Aquestes espècies estan associades a sauròpodes, dinosaures herbívors de coll i cues llargues.
Algunes d'aquestes ooespècies -concepte que utilitzen els paleontòlegs per identificar i classificar els diferents tipus d'ous que troben- es van trobar al mateix nivell geològic, el que indicaria que diferents tipus de dinosaures van coexistir en el temps en aquesta zona de nidificació. Aquestes troballes posicionen els jaciments de Catalunya com els més importants pel que fa a l'estudi dels ous de dinosaure a Europa.
L'assignació d'un ou a una determinada oospècie es fa a partir de l'estudi de l'estructura externa i interna de la closca. El gruix, així com la proporció de les diferents capes i la distribució dels canals respiratoris -uns porus que permeten l'intercanvi d'oxigen entre l'embrió i l'exterior- són característics de cada espècie.
Els investigadors també identifiquen aspectes com ara la textura o la presència d'ornamentacions en la part externa de l'ou. Saber exactament a quina espècie van pertànyer resulta una tasca molt complicada, ja que sovint les closques no es troben associades a ossos que permetin saber quin animal els va pondre, però l'estudi dels ous fòssils pot aportar pistes sobre quin grup o família de dinosaures van pondre els ous.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
