ACN / REDACCIÓ | El 18 de juny de just ara fa un any, les intenses pluges acumulades durant diversos dies seguits i la fusió de la neu que encara quedava al Pirineu van provocar la crescuda dels rius Noguera Pallaresa, Garona i els seus respectius afluents amb el resultat de diverses destrosses materials i unes hores d'incertesa i angoixa.
La pujada de les temperatures, que van provocar una acceleració del desgel, i les pluges intenses de les hores prèvies van provocar que els rius del Pallars i la Vall d'Aran baixéssin carregats d'aigua i, en alguns casos, s'emportéssin tot el que trobaven per davant, provocant afectacions en pobles com Llavorsí, Rialp o Esterri d'Àneu.
Al Pallars Sobirà, la majoria dels danys van ser a accessos a zones d'especial interès turístic del Parc Natural de l'Alt Pirineu i de Parc Nacional d'Aigüestortes. Per reparar aquests accessos, el Departament d'Agricultura ha aportat més d'un milió d'euros per a la reconstrucció de camins, ponts i passeres i l'arranjament d'esculleres, que han permès restablir la normalitat. El Govern també ha finançat amb 379.113 euros el pont de la Serradora d'Àreu que fa poc més d'un mes que ha entrat novament en funcionament.
Les riuades també van fer molt mal a finques agrícoles pallareses, a les quals l'aigua hi va dipositar graves. Aquestes s'han hagut de retirar amb màquines. Les comunitats de regants de tots dos territoris també van ser damnificades donat que l'aigua va fer malbé els regs.
A la Vall d'Aran la inversió que s'ha fet supera els 40 milions d'euros i s'ha concentrat bàsicament en obres ''d'emergència i exigència social''. El síndic d'Aran, Carlos Barrera, creu que per tornar a la situació del dia abans de les riuades caldrien 40 milions més. Alguns aranesos encara tenen por al sentir ''bramar'' el riu, però on s'han fet obres la seguretat és superior a la d'abans dels aiguats.
Inversions
On més s'ha invertit és on més es van patir les conseqüències de les crescudes, a la Vall d'Aran. Una de les principals obres d'emergència que s'han fet ha estat la recuperació de diversos trams de la N-230, que depèn del Ministeri de Foment, on s'ha fet una inversió de 24 milions d'euros. El Departament de Territori i Sostenibiltiat ha destinat 5 milions d'euros a la C-28, la carretera del Port de la Bonaigua que connecta amb el Pallars Sobirà.
D'altra banda, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ha hagut de destinar 4'3 milions d'euros a la defensa de rius, i l'Agència Catalana de l'Aigua 4 milions més per a depuradores i col·lectors. Finalment, el Conelh Generau d'Aran n'ha gastat 333.000 en obres diverses.
L'esforç dels ajuntaments per tornar a la normalitat
Malgrat aquestes inversions milionàries de les administracions, els ajuntaments han hagut de fer mans i mànigues per poder realitzar obres menors com pavimentar carrers destrossats per l'avinguda de l'aigua, refer enllumenats o comparar mobiliari urbà també malmès per la crescuda de la Garona i la Noguera Pallaresa.
El sector turístic reclama més promoció per a les zones afectades
L'impacte de les riuades va afectar negativament al turisme durant els primers dies, però a l'agost l'afluència de visitants es va mantenir igual a altres anys en la mateixa època. Tot i això, el president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Juan Antonio Serrano, reclama més promoció per a les zones afectades per les riuades i creu que no s'ha fet suficient en aquest camp.
FOTOS | Per veure la galeria d'imatges de les inundacions i les crescudes dels rius pallaresos avui fa un any feu clic
AQUÍ.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
