Acaba un curs escolar marcat per les protestes contra la LOMCE i les retallades

 

ACN | Aquest divendres acaba el curs escolar 2012-2013 per gairebé 1,3 milions d'alumnes de tot Catalunya. La reducció de professorat i augment de les ràtios d'alumnes per aula, la jornada intensiva en la majoria d'instituts públics i l'entrada autoritzada de les carmanyoles als menjadors escolars han estat algunes de les principals novetats d'aquest últim any, que també ha tingut fortes protestes als centres i al carrer, amb vagues, manifestacions, pares tancats als centres i queixes sindicals. Però el que ha marcat els últims mesos ha estat la denominada Llei Wert, la LOMCE, que ha estat qualificada de "predemocràtica" i d'anticatalana per intentar trencar la immersió lingüística.

 

Les retallades han seguit provocant 'marees grogues' als carrers, però la LOMCE impulsada pel ministre José Ignacio Wert ha unit el carrer i la majoria de partits polítics catalans, tots excepte el PP i C's. La intenció d'introduir el castellà com a llengua vehicular, la reaparició de la Religió per comptar en la nota mitjana i la desaparició d'Educació per la Ciutadania, són les principals novetats. La defensa de la immersió ha unit tots els sectors educatius i la majoria de partits, tant en contra de la Llei Wert com de les sentències del Suprem que introdueixen el dret dels pares a escollir la llengua dels seus fills.

 

Però a banda de les lleis i sentències judicials, el que ha preocupat mestres i pares han estat les continuades retallades. Uns 20.000 alumnes més i gairebé 1.800 professors menys han fet augmentar les ràtios d'alumnes per classe a un 25 o 30% de les aules com a conseqüència de les retallades pressupostàries i les noves directrius estatals. Però la crisi econòmica també ha provocat que molts pares que fins ara pagaven el dinar dels seus fills a l'escola s'hagin vist obligats a fer-los el menjar a casa i fer que se'l mengin amb carmanyola al menjador escolar pagant un o dos euros per l'ús de les neveres i microones.

 

I molts instituts han evitat aquesta decisió eliminant les classes de tarda i fent horaris intensius, només al matí. D'aquesta manera els estudiants acaben de classe i marxen a casa a dinar i permetrà que Ensenyament s'estalviï uns 4 milions d'euros en beques-menjador, que fins ara s'havien d'atorgar obligatòriament als alumnes que es desplaçaven.

 

El curs va començar amb algunes protestes el primer dia convocades pel sindicat CGT, però no va ser fins a mitjans d'octubre que hi va haver la primera vaga, de tres dies, a Secundària. El 14 de novembre hi va haver vaga general, força seguida a l'ensenyament públic, i a principis de febrer es va fer una altra vaga de tres dies a Secundària. El 9 de maig es va fer una altra vaga, aquesta generalitzada a totes les etapes educatives.

 

Pel que fa als resultats de les proves de 6è de Primària que mesuren les competències dels alumnes en llengües i matemàtiques han tornat a millorar lleugerament en relació al curs anterior tot i l'augment de les exigències d'enguany. La consellera Irene Rigau, considera que les dades "demostren que el sistema està millorant". Les distàncies entre nois i noies es redueixen i les existents entre escola pública i privada es mantenen. En castellà les notes han estat més altes que en català, mentre que en matemàtiques han millorat.

 

D'altra banda, una de les polèmiques del curs ha estat el tancament d'escoles degut a l'evolució demogràfica. Dos centres es transformaran progressivament en centres de Secundària i cinc més tancaran progressivament.

 

En general la població escolar de Catalunya sí que creix i el proper curs arribarà als 994.000 alumnes escolaritzats. Aquest creixement però es focalitza a primària i secundària. A primària s'assoliran els 13.490 nous alumnes, el que suposen 353 nous grups (317 a l'escola pública i 36 a la privada/concertada). A secundària s'arribarà als 6.266 alumnes més, el que significa 61 noves classes (32 a la pública i 29 a la privada/concertada). En canvi, a educació infantil caldran 73 grups menys per la davallada de naixements en els darrers anys.

 

Pel curs que ve, Ensenyament oferirà 1.066.228 places a Educació Infantil, Primària i ESO. Són 6.200 places més que el curs actual tot i que la baixada de la natalitat i la demografia han fet reduir l'oferta als primers cursos d'Infantil. La nova reestructuració de les places obligarà al Departament a utilitzar un miler de mòduls prefabricats aquest proper curs. Durant els darrers anys s'havia intentat evitar l'ús d'aquests mòduls, de complicada instal·lació i manteniment car, per utilitzar espais lliures als diferents centres, a l'hora de respondre a algunes ''puntes'' com la que hi ha aquest curs a P5.